|
Foto: EFE
Els quatre grups de treball de la comissió de reconstrucció estan a punt de finalitzar la seva tasca. Després de prop de dos mesos de treball on han participat centenars d’especialistes i professionals de diferents àmbits (economistes, lletrats, professors, doctors, etc.) al costat dels portaveus i representants dels partits polítics, excepte Vox, aquest divendres es votarà en el Congrés el programa de mesures a implementar.
Economia, sanitat, polítiques socials i marc d’actuació europeu, són els grups de treball que han definit el marc dels debats i negociacions. Mancant *48h perquè es realitzi la votació en el la cambra baixa, sembla que el Govern “progressista” compta amb el suport pràcticament total de Ciutadans i acords molt avançats amb el Partit Popular.
La formació taronja continua aprofundint el seu perfil “pactista” des que Arrimadas es fes amb la direcció del partit, després de la marxa de Rivera després de la “remuntada”. Com fes en les votacions d’extensió de l’Estat d’alarma, Ciutadans ha estat ràpid en la cerca de pactes amb Sánchez.
A poques hores que es voti el pla de reconstrucció divendres que ve, l’acord és del 99%, quedant tan sols un serrell per tancar. Ciutadans rebutja (com també rebutja la formació de Pablo Casado) un punt específic dins del grup de treball de polítiques socials, concretament el punt 18.1 del document. Aquest apartat destaca que el “increment dels recursos públics dedicats a l’educació i les beques [...]. La totalitat de l’increment de la inversió anirà destinat a l’educació pública de gestió directa”.
És a dir, que els 1.600 milions que Sánchez atorgarà a les autonomies per a invertir en educació hauran de destinar-se exclusivament a la xarxa pública. Alguna cosa que realment es contradiu amb la norma que el mateix Pedro Sánchez va publicar setmanes enrere, on assegurava que “les comunitats podran decidir com reparteixen els diners entre les dues xarxes”. Per això aquest punt segueix en discussió i no es descarta que Sánchez i Iglesias acatin novament la voluntat de Ciutadans incloent a la privada i la concertada.
La dreta ha tornat a treure la seva llibreta de discurs neoliberal en matèria d’educació argumentant que la doble xarxa “afavoreix la llibertat d’elecció” i que la xarxa pública concertada “també és pública”.
Però res més lluny de realitat. L’escola concertada, gestionada en la seva àmplia majoria per organitzacions religioses, fa un exhaustiu treball de segregació de l’alumnat. Això és fàcilment comprovable amb les dades a la mà i atès el pes dels alumnes més en inferioritat de condicions per motius econòmics, lingüístics o cognitius en totes dues xarxes.
Si la xarxa “pública” concertada suposa el 25% de l’alumnat, com defensen des de la dreta, per què tan sols acull al 14,1% de l’alumnat migrant enfront del 79% de la pública? A més, mentre el 2,3% dels alumnes de l’escola concertada té necessitats especials d’aprenentatge en primària, en la pública són el 3,7%.
Una altra de les mesures estrelles de la formació taronja que no ha hagut de debatre’s ja que ha estat abraçada des de fa mesos pel Govern, i en aquest cas també per les direccions sindicals de CCOO i UGT, és la flexibilització dels ERTEs, especialment en el sector turístic.
D’altra banda des de Moncloa es continuen destinant esforços per a atreure al partit de Casado al pacte en el major nombre de punts. Amb les àrees de Sanitat i Actuació a Europa encaminats, la qüestió de l’educació, igual que amb Ciutadans, i la política fiscal continuen sent un escull.
Mentre les negociacions es mantenen cal no oblidar que en aquest punt el programa de reconstrucció presentat pel Govern del PSOE i Unidas Podemos ja no compta amb la mesura estrella de la formació morada centrada en un impost a la renda progressiu, és a dir, a fer pagar impostos a qui més té.
Malgrat això el portaveu de Podemos Pablo Echenique en un clar gest a la galeria, continua “defensant-la” en les reunions enfront de la resta de partits com si això tingués algun tipus de validesa o implicació.
Amb el Govern “progressista” cada vegada més còmode amb l’arc dret del Congrés, els seus socis d’investidura es troben sense interlocutor. Si bé Moncloa adverteix que aquests pactes de reconstrucció no estan lligats a pactes de Govern ni especialment als Pressupostos Generals, la veritat és que poc interès ha mostrat per ERC o BNG.
Aquests partits, al costat del PNB, rebutgen ara com ara la proposta de reconstrucció, on entre altres coses critiquen que s’inclouen mesures que faciliten una major ingerència del govern central en competències autonòmiques.
La votació del pròxim divendres queda clar el missatge del govern de Sánchez i Iglesias, per a la política seriosa, millor mirar a la dreta.
|
