Les persones majors de sis anys estaran des d’avui obligades a portar mascareta en tot tipus d’espai públic i de forma independent de si es compleix o no la distància de seguretat.

Així ho avançava ahir dimecres el president de la Generalitat i que més tard confirmava la consellera de presidència en una roda de premsa. A més en la mateixa compareixença s’ha anunciat que el fet de no portar la mascareta comporta una sanció econòmica de 100 euros.

Aquesta decisió es pren com a mesura per evitar nous rebrots com els apareguts a la comarca del Segrià o d’altres focus importants arran de l’Estat espanyol.

Et pot interessar: Confinament a Lleida: el rebrot de la precarietat i del racisme institucional

Una decisió però que es torna en polèmica des del moment en que experts i cientifics no n’avalen aquesta mesura ja que no se sap encara de forma exacta com es contagia la Covid-19.

Però si quelcom deixa en clar aquesta mesura, és que les administracions sempre posen el focus en que la crisi la pagui la classe treballadora i els sectors populars. La majoria de rebrots, avui, s’estan donant en llocs de treball amb pèsimes condicions laborals, com és el cas dels temporers de Lleida.

No obstant, la solució del Govern, en comptes de dirigir-se a posar fi a la precarietat laboral i mesures d’higiene i seguretat als centres de treball, passa per imposar una mesura que no és segur que pugui prevenir el contagi, mentre és respecten els beneficis dels grans empresaris a costa d’una major exposició a la Covid per part de la classe treballadora.

I el mateix passa amb la sanitat. La decisió de imposar lús de mascareta es queda molt lluny de la presa de mesures que puguin prevenir vertiablement un nou col·lapse sanitari.

Enfront els numerosos rebrots i, sobretot, amb la possibilitat d’una nova onada de contagis a la tardor que deixi el sistema sanitari encara més malmés, és torna urgent el manteniment de tota la plantilla sanitària, acabar amb les retallades del personal que va començar en plena pandèmia.

Alhora que és necessari l’expropiació total de la sanitat privada sota control dels seus treballadors, que son els que vertiablement poden gestionar els recursos i sense pagament de cap tipus d’indemnització. Així com la posada de tots els recursos de la industria farmacèutica al servei de la pública.

Però, en comptes d’això, com no podia ser d’altra forma, el Govern de la Generalitat ha seguit beneficiant la sanitat privada. Un clar exemple d’això son els 48 milions pagats amb diners públics a les mutues i clíniques privades pels "serveis prestats" durant la pandèmia.

Et pot interessar: Els origens del col·lapse sanitari: les retallades de CiU i el Tripartit

Queda clar llavors que les retallades i el model privatitzador de la sanitat pública durant dècades son el veritable motiu del col·lapse sanitari i si no s’imposen mesures radicals anem camí de que és repeteixi novament mentre els lobbies sanitaris segueixen enriquint-se.