|
Foto: EFE
Les clavegueres de l’Estat, aquesta definició popularment ja estesa i acceptada per a referir-se a les accions opaques d’algun sector de l’Estat (Governs, Forces de Seguretat, Judicatura i Monarquia) va camí de convertir-se en la vuitena meravella del món per la seva magnitud.
Casos de corrupció, negocis il·lícits, malversació de diners públics, tracte de favors o espionatge polític són només algunes de les canonades que conformen les clavegueres per on transita tota la podridura d’aquest Règim del 78.
L’últim cas conegut data d’aquest mateix dimarts i fa referència a la notícia publicada per diferents mitjans internacionals sobre l’espionatge realitzat al president de la Generalitat, Roger Torrent i als polítics Ernest Maragall i Anna Gabriel, entre d’altres.
L’espionatge, realitzat a diferents polítics i membres de la societat civil catalana es va emmarcar en l’"Operació Catalunya", iniciada en 2015 pel comissari José Manuel Villarejo i la seva "brigada política". Operació que tenia com a objectiu poder espiar els telèfons mòbils de personalitats rellevants del moviment democràtic català.
Aquest programari per a la intercepció que va usar la "brigada política" de Villarejo de les trucades, missatges, fotos, converses de Skype, etc, dels espiats és el que es va acabar coneixent com "Pegasus".
Tal com assenyala la companyia propietària en la seva pàgina web "El sistema InterApp permet obtenir informació íntima de qualsevol usuari de telèfon que estigui en la proximitat del sistema. Les dades recopilades inclouen: adreça de correu electrònic i contrasenya de l’usuari, llista de contactes, Dropbox, sistema operatiu del telèfon, fotos, navegació per l’historial d’Internet, ubicacions i molt més".
Per a la realització d’aquesta activitat es va comptar amb la col·laboració del Director Adjunt Operatiu de la Policia Nacional, Eugenio Pino, i el seu Cap de Gabinet, José Ángel Fuentes, els quals van rebre ordres directes del llavors Ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz.
La contractació d’aquest servei va ser totalment opac i secret, i per a la seva adquisició es van usar fons reservats. Amb aquests diners es va adquirir Esprintador i Interapp, dissenyats pel Grup Rayzone d’origen israelià.
La factura d’aquest programari queda justificada, perquè tal com apunta el diari Público, aquest sistema d’espionatge ha estat utilitzat, que se sàpiga, en la citada Operació Catalunya, en l’enregistrament de converses d’agents del CNI en el cas Nicolás i en les entrevistes entre el ministre Fernández Díaz i el llavors cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, en el despatx del primer.
Quant a l’últim escàndol que ha saltat a la llum pública, Roger Torrent ha assegurat que s’ha assabentat a través de la publicació de mitjans estatals i internacionals.
Mentrestant, Ernest Maragall, ha comentat en diversos mitjans que "no puc demostrar-ho, però crec que les escoltes vénen de molt abans, de quan era conseller d’Exteriors [de la Generalitat]. Encara que surt a la llum en el període d’abril-maig de 2019, perquè és quan CitizenLab fa la investigació i ho descobreix".
Investigar, qui i a qui?
Fins a vuit han sigut les formacions que han sol·licitat la creació d’una comissió que investigui aquest escàndol. Fins i tot Podemos, sent part del Govern, com si la cosa no anés amb ells.
Però la veritat és que, igual que en 2015 quan es van destapar les clavegueres de la mà de la corrupció de Fernández Díaz, igual que succeeix amb el cas del Sr. "X" o succeirà amb l’els casos de corrupció de la monarquia (no només de Juan Carlos I), l’Estat no investigarà absolutament res.
Mantenir ben tapades i en bon estat les canonades permet que la corrupció i els favors entre Govern, Forces de Seguretat, Judicatura i Monarquia, continuïn fluint de manera eficaç però no sense destapar pudors.
Una clavegueres (i els seus mecanismes) que d’altra banda són usats per tots els agents del Règim per al seu propi benefici i que són els últims interessats, per tant, en desmuntar-les.
|
