Chukri, conegut per novel·les autobiogràfiques i esquinçadores com “El pan desnudo” i “Tiempo de errores”, analitza en un breu i amè assaig als autors i autores d’Orient i Occident, de diferents èpoques, que han marcat la seva imaginació literària i, també, la de moltes generacions de lectors de tot el món.

De Sartre o Camus al també marroquí Naguib Mahfuz, aquest cronista implacable dels grans viatgers que van passar pel Tànger, passa de la reflexió sobre la creació literària a la reflexió sociopolítica sobre les fronteres geogràfiques i, també, les fronteres entre els més famosos autors (Shakespeare, Proust, Cervantes), els seus mecenes i, sobretot, la imaginació encesa dels seus lectors.

Chukri ens narra com va iniciar el seu periple com a narrador quan va conèixer en un cafè a un escriptor marroquí i no estableix més diferències que les precises entre els creadors d’un lloc i un altre del món. Chukri troba a faltar que la pròpia literatura àrab miri massa a la religió i al passat i, excepte notables excepcions, no se situï en aquest present continu que ha marcat la seva vida de noi de carrer, vividor, viatger, cronista i literat.

Un assaig alhora envoltant i profund on l’escriptor marroquí salta amb naturalitat de coneguts poetes a imprescindibles filòsofs, contraposant personatges i visions del món amb afany polèmic i gran soltesa. S’acosta a les circumstàncies vitals que van impulsar l’obra d’alguns dels novel·listes més reconeguts de la història, però també crea el seu propi i original marc filosòfic sobre la dificultat de conjugar la vida i les paraules, la política, la supervivència i la poesia.

Per a Chukri la literatura pot ser una arma política o un exercici introspectiu que no deixa de donar testimoniatge de l’autor, les seves circumstàncies personals i els envestiments del seu temps. Crític amb les visions folklòriques del “món àrab” actual que desprenen algunes novel·les, també s’introdueix en les entranyes de poetes i dramaturgs que van travessar la línia entre la realitat i la ficció per a donar un sentit social i comprendre millor el món en el que els va tocar viure.

Sincer, lapidari i demolidor com acostuma, en “La seducción del mirlo blanca” Chukri aconsegueix un dels més originals i amens llibres de crítica literària, contraposant paisatges i veïns, el passat colonial i la recerca de l’emancipació del Nord d’Àfrica, així com la vivència de la solitud, la creació escrita i el reconeixement. Un recorregut breu però excels per la història de la literatura universal des de l’òptica inusual d’un “outsider” de les lletres, un retratista incisiu de la seva societat i un apassionat amant de les paraules.