Però no hi ha cap vocació democràtica en aquesta actitud: no és més que una operació in extremis per a salvar a la corrupta Monarquia borbònica. I el Govern de Sánchez i Iglesias és un dels seus principals artífexs.




Et pot interessar: Per al PSOE "el cap de l’Estat no està en qüestió en aquest país"

Joan Carles I ha passat de ser la figura que els mitjans de comunicació valoraven gairebé com el “pare” de la democràcia, a ser un vell faldiller i corrupte envoltat d’escàndols.

En el relat de la Transició, Joan Carles I apareix com l’heroi, l’artífex del procés, per sobre de les disputes polítiques i garant de la “democràcia”, legitimat per un 23F envoltat d’ombres -i en el qual està comprovada la seva pròpia participació-, però amb un relat ben construït des dels mitjans. Un relat que va tenir molta acceptació pública durant molt de temps, però que ja va ser qüestionat des del primer moment i sobretot en les darreres dècades.

La Transició va suposar el “lligat i ben lligat”, la continuïtat institucional del franquisme i un límit contundent als intents de transformació social impulsat pel combatiu moviment obrer dels anys setanta. Tot això amb la participació del PSOE i del PCE, ja que el seu rol va ser fonamental en el procés i que, més de quaranta anys després, continuen mantenint des del Govern.



En realitat, res ha canviat durant aquestes dècades, des del seu nomenament com a monarca per Franco fins a la seva situació actual d’emèrit. La corrupció i els “vicis” de Joan Carles I sempre han estat un secret a veus, només que, especialment a partir de la crisi del 2008, els seus escàndols i els dels seus familiars, com Urdangarin, a la calor de la crisi social i del Règim polític, van començar a ocupar les portades després de dècades de silenci mediàtic i d’ocultació dels seus negocis bruts.



Tal va ser el descrèdit que estava vivint la Monarquia en aquells anys, a més amb el moviment de les places del 15M en contra seva, que finalment al juny de 2014 Joan Carles I va abdicar en el seu fill Felip VI per a tractar de mantenir la credibilitat de la institució.

En aquell moment, el Govern del PP de Mariano Rajoy va treure el Reial decret 470/2014, pel qual Joan Carles I passa a tenir el tracte honorífic de “rei emèrit”. Bastaria amb derogar aquest decret perquè el monarca emèrit perdi tal condició de tracte.

No obstant això, el Govern liderat pel PSOE de Sánchez guarda silenci conscient de l’abast del problema, esperant que sigui la pròpia Casa Reial i Felip VI busquin una solució per a benefici de la Monarquia, evidentment.

D’aquesta política és corresponsable “Unidas Podemos”, que tan sols ha llançat tímides declaracions sobre l’assumpte per boca dels seus dirigents, sense posicionar-se en gens ni mica en contra no sols del llegat de Joan Carles I sinó de la Monarquia mateixa. De nou, el PSOE salvant els mobles de la Monarquia, ara amb la connivència d’”Unidas Podemos” com a partit plenament integrat al Règim del 78 que el porta a una lògica constant d’acceptació i de “responsabilitat d’Estat”.



Però el problema de la Monarquia no és només la seva profunda corrupció, sinó que en si mateixa és una institució reaccionària i antidemocràtica. Encara que Joan Carles I, en comptes de ser un putrefacte corrupte, fos un auster i moderat monarca, caldria combatre-ho igualment amb totes les forces.



La Monarquia no és neutra, és un dels pilars fonamentals del Règim del 78, garant que les famílies capitalistes que es van enriquir i es van posicionar durant la dictadura franquista van poder continuar fent-ho després d’ella i que continuaran enriquint-se per anys.

Et pot interessar: La Monarquia corrupta ha de caure! Cal lluitar per imposar un Referèndum i l’obertura d’assemblees constituents per decidir-lo tot

En definitiva, garant del capitalisme imperialista espanyol, de la repressió al dret d’autodeterminació i les seves polítiques d’espoliació dels pobles d’altres continents. Per això ha estat secundada sense miraments per la gran patronal, els mitjans de comunicació i els partits del Règim.



Aquesta continuïtat des del franquisme és la que manté la Casa Reial, ara amb Felip VI al capdavant, apartant de l’escena a Joan Carles I. Una continuïtat que està secundant, de nou, el Govern “progressista” de Sánchez i Iglesias, el rostre “amable” d’aquest podrit Règim del 78.

Cal acabar amb aquesta farsa imposant mitjançant la mobilització un referèndum sobre la monarquia i la convocatòria d’assemblees constituents lliures i sobiranes per a decidir-ho tot.