http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
Menys rastrejadors i més capellans, la recepta per a “beneir” els rebrots
Jose Lavín

La Comunitat de Madrid enfronta els rebrots escatimant en rastrejadors i invertint en capellans: la “eficient” gestió neoliberal i cristiana de la sanitat madrilenya.

Ver online

La Comunitat de Madrid renova el conveni pel qual gasta 937.187,76 euros anuals en atenció religiosa catòlica als hospitals públics, 14.967,29 euros per cada capellà a temps complet. Aquest conveni permet la participació dels sacerdots en els Comitès d’Ètica i en els Equips de Cures Pal·liatives de la sanitat pública. Mentrestant, el nombre de rastrejadors i de personal sanitari es manté per sota del mínim científicament recomanat.

Ayuso renova el conveni amb la Santa Seu, aprovat en 1985 per Felipe González, pel qual s’assigna un capellà per cada 100 llits d’hospital, segons dades del BOCM. Mentrestant, el nombre de rastrejadors es manté en un per cada 37.000 habitants. Aguado afirma que això es deu al fet que “s’ajusta” el personal sanitari a les necessitats que van sorgint. Madrid té, d’aquesta manera, menys d’un rastrejador per cada 30.000 habitants, una proporció que és entre sis i set vegades menor que el que s’estima necessari (Alemanya té 1 per cada 4.000 habitants). En conclusió: no sols el nombre de rastrejadors resulta insuficient, sinó que el personal sanitari continua sent contractat “just-*in-estafi”, temporalment i sense estabilitat laboral. En això es resumeix la denominada “eficiència” de la gestió neoliberal dels serveis públics.

El pressupost destinat a la contractació dels sacerdots catòlics i “les despeses d’adquisició, manteniment i renovació de l’equipament necessari del servei”, ascendeix a 937.187,76, un pressupost que, en contrast amb les retallades en serveis essencials, no ha variat en els últims anys. Les despeses els assumeix la Conselleria de Sanitat malgrat que els capellans no formen part del personal del Servei Madrileny de Salut. El nombre de capellans s’estableix en funció del nombre de llits, als hospitals amb menys de 100 els correspon un capellà a temps complet, als quals tenen fins a 250, un complet i un altre parcial; i així en ascens progressiu. Avui es manté a 53 religiosos a temps complet i altres 20 amb jornada parcial en centres sanitaris de la regió. En el pic de la pandèmia van ascendir a 120 sotanes.

No obstant això, molt lluny està el PP de ser l’únic responsable de la situació. La quantitat de religiosos s’estableix sobre la base dels criteris establerts durant el primer Govern del PSOE de Felipe González, en un acord entre els ministres de Justícia i Sanitat i la Conferència Episcopal Espanyola en 1985. Després de la transferència de competències van ser les autonomies les que van passar a assumir els costos d’aquesta assistència i la voluntat de renovar o no el conveni. El govern d’Ayuso, no obstant això, ha redactat un nou acord, molt similar, que ha estat signat en aquests últims dies, i que ha reafirmat l’aliança dels neoliberals amb les medievals institucions vaticanes. El treball dels sacerdots, sempre catòlics, consisteix en “visites als malalts” la “celebració dels actes de culte i l’administració de sagraments”, el “assessorament en qüestions religioses i morals” i “cuidar la dimensió espiritual” dels pacients.

Davant les nombroses crítiques l’Església afirma que "el dret a l’assistència religiosa està reconegut en el nostre estat aconfessional". La polèmica aconfessionalitat de l’Estat espanyol es manifesta en els fets en privilegis exclusius de l’Església catòlica, sent, en el cas de la sanitat pública, l’única els sacerdots de la qual realitzen una assistència religiosa mantinguda amb els diners públics dels contribuents, treballadors i treballadores de la Comunitat de Madrid. Els assumptes de l’esperit i l’ànima tenen aquí una bona contrapart material la suma de la qual ascendeix, en el cas abordat, a gairebé un milió d’euros de despesa anual: 14.967,29 euros anuals per cada religiós a temps complet i de 7.574,81 euros per cadascun a jornada parcial. Un benefici econòmic del qual no gaudeixen altres confessions, les quals assisteixen als malalts que així ho sol·liciten de manera voluntària i gratuïta.

De gestionar l’assistència espiritual i els seus ingressos s’encarregarà el Servei d’Assistència Religiosa Catòlica (SARC), que quedarà vinculat a la direcció o gerència de l’hospital, i disposarà de “independència sobre el contingut i la manera de prestar la seva assistència, que seran determinats exclusivament per l’autoritat eclesiàstica competent i conformes amb les orientacions sobre pastoral sanitària de les respectives diòcesis”, sosté el text. Això és, la Província Eclesiàstica de Madrid, que en els últims mesos s’ha vist esquitxada per escàndols com els de les denominades “teràpies per a curar l’homosexualitat”. El nou conveni d’Ayuso manté que els religiosos poden formar part del Comitè d’Ètica i Cures Pal·liatives dels centres, és a dir, engrandir el grup que aconsella als metges i els pacients en decisions que poden generar dubtes ètics, "sense suposar ingerència en les actuacions de l’equip sanitari”.

Aquest conveni surt a la llum en un moment crític per a la sanitat pública madrilenya, caracteritzada per la falta de rastrejadors suficients i l’afirmació de l’executiu de mantenir aquestes condicions malgrat els nous rebrots. Segons va informar aquest dimecres Ignacio Aguado, la comunitat només compta amb 182 rastrejadors, menys d’un per cada 30.000 habitants, una proporció entre sis i set vegades menor que el recomanat pels científics. Els números parlen per si sols, la Comunitat de Madrid compta amb 182 professionals encarregats de traçar els contagis, això és, un capellà per cada dos rastrejadors. “El problema no és que la Comunitat de Madrid no tingui ‘rastrejadors’, és que adaptem l’equip de rastrejadors a les necessitats que anem trobant-nos en el dia a dia”, ha assenyalat Aguado. Aquests eufemismes dels populars amaguen després de paraules de la gestió “eficient” la precarietat de la sanitat pública i les escasses garanties laborals dels nostres professionals de la salut i neteja als hospitals de la Comunitat. La gestió liberal dels serveis va de la mà del manteniment dels feus de l’església catòlica als nostres hospitals.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic