• Que la crisi la paguin els capitalistes
• Fora l’imperialisme d’Amèrica Llatina
• Fora l’FMI, no pagament dels deutes externs
• Viisca les lluites obreres i de la joventut precaria. Ni acomiadaments ni rebaixes salarials. A baix el racisme i la violència i repressió policials
• Per una sortida de les i els treballadors davant la pandèmia i la crisi capitalista

Els partits del Frente de Izquierda Unidad d’Argentina hem decidit realitzar una Conferència virtual Llatinoamericana i dels EUA el pròxim 1° d’agost. La Conferència serà precedida per tres taules-debat, que es realitzaran els dies 30 i 31 de juliol. Aquesta Conferència reprèn la iniciativa acordada a l’inici de l’any pels partits del FIT-U i que va ser suspesa a conseqüència de la crisi pandèmica.

En aquesta oportunitat, donat el procés de rebel·lió deslligat als EUA, la Conferència acollirà també a organitzacions de lluita d’Amèrica del Nord. Les bases polítiques i programàtiques sobre les quals tornem a convocar aquesta Conferència estan plasmades en la declaració “Un nou escenari a Llatinoamèrica i la necessitat d’una sortida socialista i revolucionària”, en el text “La Conferència Llatinoamericana convocada pel FIT-U es posterga”, en la “Declaració del FIT-U pel Dia Internacional dels Treballadors”, i en el present text, on estan expressats els importants acords així com els matisos i diferències que tenim entre les organitzacions convocants.

El nou quadre creat li atorga a la iniciativa continental impulsada pels partits del FIT-U una renovada actualitat.

La rebel·lió als Estats Units, que ha commogut el planeta i acorrala a Donald Trump, impacta favorablement en les masses del món generant accions de solidaritat i condiciona l’escenari internacional. La indignació i el repudi contra la violència policial i el racisme que van esclatar davant el brutal assassinat de George Floyd empalmen amb el creixent descontent i desesperació de les masses, per l’efecte combinat de la pandèmia i una profunda recessió. L’impacte de la major crisi capitalista als Estats Units va portar al fet que, en només 16 setmanes, gairebé 49 milions de treballadors sol·licitessin el subsidi d’atur. Els baixos salaris i un sistema sanitari de pagament, empeny a la mort als sense sostre, als desocupats, als treballadors precaris i informals. Tot això ha estat el brou de cultiu de la gran rebel·lió popular que allí té lloc. El Partit Demòcrata intenta desviar aquest imponent moviment de protesta cap al vot per Joe Biden en les eleccions de novembre, el candidat de l’establishment, per a evitar que es radicalitzi.

La rebel·lió no sols representa un descomunal cop al govern de Trump, sinó que també posa les barbes en remull de tots els governs llatinoamericans que de l’una o l’altra manera tributen a l’imperialisme ianqui, i és una convocatòria a l’acció i a lluita a tots els pobles del subcontinent.

La pandèmia ha posat en relleu l’antagonisme existent entre la salut i la vida de les i els treballadors i majories populars, d’una banda, i el sistema capitalista, per l’altre. Els rescats multimilionaris han privilegiat el salvatatge del capital. L’auxili econòmic a la població ha quedat reduït a una proporció marginal. El món ha enfrontat el coronavirus amb sistemes de salut buidats i deteriorats, víctimes de dràstiques retallades com a resultat d’anys d’ajust aplicats per tots els governs, a l’una que permeten i encoratgen la continuïtat del lucre de la salut privada.

El que s’ha prioritzat enmig de la pandèmia són els guanys capitalistes, forçant als treballadors a continuar amb la producció, amb total menyspreu per les seves vides i la seva integritat física. Això s’agreuja a Amèrica Llatina on les condicions de pobresa i manques extremes creen un camp fèrtil per a la propagació del virus, que fa estralls en els barris populars.

L’esclat del coronavirus ha agreujat una crisi capitalista que ja era prèvia. El món marxa a una depressió, només comparable amb la posterior al crack del 29. L’OIT ja parla de 480 milions de desocupats. El rescat als grans empresaris, bancs i multinacionals pretén ser finançat amb més ajust, acomiadaments, misèria creixent, desigualtat social i desastre ambiental sense precedents. Estem enfront d’una crisi de fons del capitalisme que enfonsa les seves arrels en la Gran Recessió de 2008. Amplis sectors de treballadors i la joventut a tot el món comencen a treure la conclusió que aquest sistema no va més.

El nou cicle especulatiu que va seguir als rescats no ha detingut la fugida de capitals a Amèrica Llatina que es combina amb els pagaments de deutes fraudulents i usureres per part dels governs i que va de la mà de plans d’austeritat sota la tutela del FMI de manera de donar-li garanties de repagament als creditors.

En el marc de la guerra comercial impulsada per l’imperialisme ianqui, particularment contra la Xina, els EUA busca reforçar el seu domini en el nostre continent, no sols amb l’extorsió econòmica sinó també per la ingerència directa, com s’ha vist en la política agressiva contra Veneçuela, fet que repudiem més enllà de les nostres profundes diferències amb el règim de Maduro. Alhora, denunciem que tant els EUA com la Xina busquen en la seva disputa apoderar-se dels recursos naturals i estratègics de la nostra regió mitjançant associacions amb corporacions capitalistes extractives.

En aquest marc, Amèrica Llatina s’ha transformat en un altre dels centres de la crisi pandèmica i també de la crisi social. Sota el govern de l’ultradretà Bolsonaro, el Brasil és un dels països més castigats per la pandèmia. També Xile, el Perú, Bolívia i l’Equador han sofert aquest flagel a gran escala, sota governs situats a dreta. A Mèxic i l’Argentina els governs ‘nacionals i populars’ han estat molt lluny de tocar els interessos de les grans patronals per a afrontar el quadre de buidament sanitari i la crisi social. Per contra, han mantingut una línia de subordinació a l’imperialisme, com el va demostrar López Obrador en la seva reunió amb Trump i Alberto Fernández amb el seu sotmetiment als preceptes dels fons voltor i l’FMI. Aquest últim cerca a més un “pacte social” amb les cambres empresàries que implicarà que els treballadors siguin els qui paguin els costos de la crisi.

A la llum d’aquest panorama salta a la vista que totes les contradiccions socials que van motivar les rebel·lions populars llatinoamericanes en 2019 s’han aguditzat. Es replanteja, per tant, l’obertura d’una nova fase de grans lluites i rebel·lions dels explotats, com ho revelen les noves jornades nacionals de protestes a Xile, les manifestacions a l’Equador contra el "fondomonetarista" Lenin Moreno i la disconformitat creixent de les masses bolivianes amb la colpista Añez, les expressions de cansament contra Bolsonaro al Brasil, la reacció del moviment estudiantil a Colòmbia, la nova situació a Paraguai a partir de la jornada del 22 de juny, el reinici de protestes encara moleculars a Nicaragua com així també la resistència obrera i de la joventut precaritzada en desenvolupament a l’Argentina.

La Conferència virtual Llatinoamericana i dels EE.UU s’emmarca així en un moment de característiques històriques, que planteja desafiaments gegantescs per als treballadors, cridant a lluitar per mesures d’emergència per a combatre la pandèmia i els plans d’ajust que colpegen al poble treballador, lluitar perquè la crisi la paguin els capitalistes en la perspectiva d’una sortida de fons obrera i socialista. Convidem a l’esquerra que es reivindica classista, al moviment obrer combatiu, a la joventut que es rebel·la, a l’activisme feminista i ambiental, i a la intel·lectualitat compromesa, a ser part d’aquesta Conferència per a debatre les bases per a lluitar sota les banderes de la independència de classe, per governs de treballadors i per la unitat socialista d’Amèrica Llatina.

Cronograma:

• Mesa-debat: “Crisi mundial i rebel·lió en l’imperi”. Dijous 30 de juliol 18.30hs (GMT-3)

• Mesa-debat: “El moviment obrer llatinoamericà davant la crisi capitalista i la pandèmia”.Divendres 31 de juliol 17hs (GMT-3)

• Mesa-debat: “La situació llatinoamericana”.Divendres 31 de juliol 19.30hs (GMT-3)

• Conferència virtual Llatinoamericana i dels EUA Dissabte 1 d’agost 14hs (GMT-3)