|
Aquest dimarts 28 de juliol, una vintena de persones sense llar han estat desnonades de l’hotel Sant Valero, que ocupaven com a refugi des de fa tres mesos, quedant al carrer sense alternativa residencial en plena onada de calor i en un moment en el qual el rebrot de la pandèmia a Saragossa està a nivells del març passat. Malgrat la solidaritat de la plataforma Stop Desnonaments i de diverses persones concentrades per a tractar d’evitar el desallotjament, el fort dispositiu policial ha aconseguit obrir-se pas.
L’hotel turístic, situat al carrer Manifestació, es va obrir per la Expo 2008 i va tancar al 2011. És propietat de la SAREB (Societat de Gestió d’Actius procedents de la Reestructuració Bancària), una societat composta en un 55% per capital privat i en un 45% per públic, coneguda popularment com el “banc dolent”. Va ser posat a la venda per 2,2 milions d’euros, portant anys sense comprador i en desús.
De nou, fins i tot en les situacions més adverses, s’imposa la cobdícia empresarial. Com ha assenyalat Stop Desnonaments Zaragoza en un [comunicat-https://stopdesahucioszaragoza.wordpress.com/2020/07/27/no-al-desahucio-del-hotel-de-sareb-ocupado-por-personas-sin-hogar/] aquest dilluns: “des de fa diversos mesos prop de 20 persones estan tenint un lloc on poder viure dignament gràcies al suport i solidaritat de veïns i organitzacions socials. No obstant això, en el moment en què la SAREB es va assabentar del projecte va decidir posar-li fi iniciant els tràmits per al desallotjament. Anteposant novament la cerca de benefici econòmic al dret a tenir un habitatge”.
Una situació de la qual és responsable i còmplice l’Ajuntament de Saragossa, liderat pel PP, així com en el Govern d’Aragó, amb PSOE i Podemos al capdavant. Com apuntava la plataforma Zaragoza contra els desnonaments: “és el Govern d’Aragó qui està mirant cap a un altre costat negant-se a aplicar la seva pròpia llei”, i conclou, “no és que no puguin fer res, és que no volen”. Més de vint persones al carrer quan a penes han passat dues setmanes del desnonament d’Esperanza, que segueix sense una alternativa residencial.
El desallotjament de l’hotel va començar a les vuit del matí i en pocs minuts la policia havia establert un cordó policial que ha tallat tot el carrer, la qual cosa ha impedit l’accés a moltes persones que s’han acostat a solidaritzar-se amb les persones sense llar. Cap a les nou del matí, va arribar a l’hotel un representant de la SAREB, que ha deixat clar a Santiago, la persona sense llar al capdavant del refugi, que no hi havia alternativa al desallotjament. L’única solució oferta ha estat l’Alberg municipal, que es troba saturat, sense llits ni recursos suficients, amb un brot de coronavirus molt perillós i precisament tancat a nous accessos per l’Ajuntament.
Santiago en aquell moment ha amenaçat amb cremar-se, tirant-se gasolina per damunt. Afortunadament entre diversos assistents han aconseguit evitar que ho fes. No obstant això, minuts després, quan ja estava més calmat ha estat brutalment detingut per diversos policies. Situació de tensió en la qual diversos activistes han tractat de trencar el cordó policial rebent porrades per part dels agents.
L’arribada sobre les deu del matí de l’agent judicial amb actitud d’absoluta prepotència i hostilitat no ha millorat les coses, obviant el recurs presentat en el jutjat i que podia paralitzar el desnonament. Així els cossos antidisturbis s’han obert pas pel grup de persones activistes que bloquejava l’accés a l’hotel, han trencat la porta amb cisalles i un mall, i han tret una a una a les persones sense llar que es trobaven a l’interior de l’hotel.
Com a resultat, vint persones sense alternativa residencial, tres detingudes, diverses identificades i algunes contusionades. A més, un periodista d’ Arainfo ha estat privat de la seva cambra i telèfon mòbil quan estava cobrint el desnonament, en una aplicació més de la flagrant llei Mordassa. A la tarda s’ha realitzat una concentració en solidaritat amb les detingudes en la comissaria de Ranillas.
El què s’ha viscut a la jornada d’aquest dimarts a Saragossa ha estat un altre cas vergonyós d’aquesta “nova normalitat”, on continua donant-se més importància al negoci urbanístic que a garantir una alternativa residencial digna. Pisos i espais en desús en mans de bancs, hotels buits per la pandèmia i la crisi del turisme, però la gent segueix al carrer o amuntegada en albergs i continuen els desnonaments. En un context en el qual, davant els nous casos de contagi que s’estan produint a la ciutat, s’ha tornat a habilitar la Sala Multiusos per l’aïllament.
Cal lluitar per expropiar els habitatges buits en mans dels bancs, perquè centenars de milers de persones tinguin un habitatge digne
|
