La pandèmia està lluny d’estar controlada, igual que els devastadors efectes que aquesta tindrà en l’economia. Avui Madrid concentra un terç de tots els contagis comptabilitzats en l’Estat espanyol així com dels positius que necessiten hospitalització. És la regió que concentra la pressió més gran sobre la sanitat. Sense dubtes, estem assistint a la crònica d’una segona ona anunciada i la irresponsabilitat del Govern central i els autonòmics.

La comunitat de Madrid, que acumula un 14% de tota la població de l’Estat, suma en l’última setmana gairebé un terç de tots els positius per covid: 14.871 dels 49.399 nous casos. Dels quals 8.115 van ser reportats dimarts passat. El mes de juliol, la comunitat només aportava el 12% del total. Un escenari del menys desitjable per a donar fi a l’estiu i l’inici de les classes.

No obstant això, en els últims dies hem vist al conseller de sanitat de Madrid, Enrique Ruiz Escudero, minimitzar la situació de la comunitat i defensar la gestió del govern que presideix Ayuso.

La realitat és que els rastrejadors a Madrid estan molt per sota dels 560 que va sostenir que es van contractar el conseller. Només uns 210, segons reconeix la directora general de Salut Pública de la Comunitat de Madrid, Elena Andradas. Al seu torn, aquest número està més lluny encara del mínim dels quals hauria de tenir, segons els propis estàndards internacionals, que els xifren en 1.206.

Així responia Mar Noguerol Álvarez, metgessa de família del Centre de Salut de Cuzco, al conseller de Salut de Madrid, "La situació en atenció primària en les nostres consultes és de tal calibre que solament m’agradaria que el senyor conseller que nega la situació passés un dia per aquí" I va definir la situació de l’atenció primària com "sobrecàrrega limiti insostenible".

Igual que ella, més de 600 professionals de la salut, van denunciar la falta de mitjans i personal i van exigir un decàleg d’actuacions en la comunitat per a enfrontar l’augment de casos de covid. Entre les quals estan el reforç de les plantilles, els rastrejadors i obrir més centres sanitaris.

Vam poder veure en l’últim temps des de la mobilització i la vaga del personal del MIR fins a la vaga del personal de neteja de l’hospital Gregorio Marañon.

Però l’última "perla" d’Ayuso, és la privatització per part de la comunitat de les proves serològiques als docents, que han generat enormes cues en ser convocats centenars de docents simultàniament.

Les empreses triades a dit mitjançant un procediment d’"emergència" davant el sorprenent (noti’s la ironia) començament de les classes, han estat Ribera Salud i Creu Roja. No s’ha indicat públicament per part de la comunitat quin seria el cost d’aquesta privatització.

Els docents, que van ser convocats del dimarts al dimecres, van denunciar cues quilomètriques, retards de diverses hores i que no existien les distàncies recomanades de seguretat. Això, com no podia ser d’una altra manera, va generar la indignació de la comunitat educativa.

Davant la qual cosa, finalment, des d’educació es van veure obligats a suspendre les proves momentàniament per no haver-hi condicions de seguretat per a aquestes.

Recordem que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, el conseller de Sanitat, Enrique Ruiz-Escudero i 10 directors de residències ja tenen una querella criminal col·lectiva presentada per familiars i treballadors agrupats en "Marea Residencias" per la seva nefasta gestió de la crisi.

En contraposició als plans privatitzadors que defensa Ayuso i el PP per a la comunitat (d’acord amb la política aplicada en la resta de les comunitats independentment que partit del règim estigui al capdavant) és necessari aixecar mesures per a enfortir el sistema públic de salut, i es puguin garantir un inici de classes segur.

Per a això és fonamental el finançament sobre la base de la imposició d’impostos especials a les grans famílies, els beneficis empresarials i de la banca, les empreses del sector sanitari i farmacèutic.

Per a garantir l’increment dràstic de professionals contractats tant en la sanitat com en l’educació, així com de les infraestructures, i la fi de la precarietat laboral en aquests sectors. En el camí de conquistar una xarxa educativa i sanitària pública i única que reverteixi totes les privatitzacions.

Cosa que ni el govern de coalició del PSOE-Unidas Podemos, ni cap govern autonòmic portarà endavant i només pot aconseguir-se mitjançant la mobilització independent de la classe treballadora i les majories socials, enfrontant a les seves pròpies direccions sindicals majoritàries, còmplices de la pau social.