http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
PANDÈMIA
Reconeixement pel Zelador, Ja!!
EsquerraDiari.cat

Publiquem una entrevista a Alberto @Kb24Alberto que pertany a la Plataforma "Reconocimiento para el Celador Ya" @ParaCelador i ens explica la situació a la qual els aboquen les administracions públiques en mig de la pitjor pandèmia en dècades. La publiquem també en castellà.

Ver online

Em dic Alberto i sóc membre de la Plataforma “Reconocimiento para el celador ya” i el coordinador de la plataforma a nivell de Catalunya. Sóc el que coordina els enllaços dels diferents hospitals i llavors estic en contacte directe amb Madrid, sé la situació dels zeladors en tota Espanya.

ED: Hola Alberto, explica’ns una mica sobre la lluita de la Plataforma i els problemes que està afrontant.

1) La Plataforma Reconocimiento para el celador ya és la plataforma a nivell nacional dels zeladors i zeladores. Neix el mes d’abril com a grup de Facebook i al mes de maig ens constituïm com a plataforma. I el motiu principal és que som el col·lectiu de la sanitat més oblidat, al qual mai se li ha fet reconeixement, al qual no té formació reglada. Entrem a treballar als hospitals a pèl. La pandèmia ha posat de ja de manifest la nostra precarietat.

Quan el Ministeri de Sanitat va elaborar el document de procediment de prevenció de riscos laborals i ens va catalogar en la famosa taula com a exemple de baix risc, això va ser la gota que va satisfer el got. A partir d’això, la qual cosa ens ha passat en els centres de tot el país va ser que les gerències i les direccions ens negaven els equips de protecció individual, els famosos EPIs, al·legant la taula del Ministeri.

Què és el que ens succeeix? L’origen dels problemes és la taula del Ministeri? No, això és l’última conseqüència. L’origen del problema del col·lectiu és que tenim unes funcions que estan constituïdes o estan plasmades en una ordre ministerial preconstitucional i totalment obsoleta de 1971, que regula les funcions del personal no sanitari. O sigui treballem en sanitat, toquem pacient en tots els serveis de l’hospital però estem catalogats com a funcions no sanitàries.

Les funcions oficials són vigilància i la de vigilar. Perquè originalment érem com una espècie de conserge vigilant. Funció de traslladar mobiliari, de neteja i d’ajudar a endreçar a algun pacient. Aquest estatut està completament obsolet. L’actual Estatut Marc és la Llei 55/2003 que regula el personal estatutari del servei de salut i ordena als serveis de salut actualitzar les seves funcions. Però en la disposició derogatòria en relació a l’estatut de 1971 no deroga les funcions. Però en 17 anys cap servei de salut ens ha tingut en consideració, ni les ha actualitzat. Cap sindicat tampoc ha vetllat perquè això succeeixi.

Estem en 2020, en la major pandèmia d’aquest segle i de l’anterior, fent unes funcions en urgències, en UCIs, i en quiròfans que no estan reconegudes en cap costat. En conseqüència, per a funcions de vigilància i de trasllats de mobles, el Ministeri ha fet una “tauleta” en la qual diu que ets personal de baix risc. Aquest és l’origen dels nostres problemes, que no se’ns reconeixen les funcions.

Arran de no reconèixer-te les funcions tampoc et poden justificar que tinguis una formació reglada com una TCAE que és una auxiliar d’infermeria que té un grau mitjà. No demanem ser universitaris, sinó entrar amb un grau mitjà, tenir coneixement sanitari i començar a treballar en els serveis hospitalaris donant al pacient un servei com es mereix.

ED: Quines mobilitzacions heu fet i teniu planificat fer?

Amb la Plataforma es va fer concentració a mitjans de juliol. La del 13 d’agost va ser la segona a nivell nacional i la de demà [per avui dijous] serà la tercera. Al juliol vam ser 35 centres aproximadament, a l’agost vam ser 68 i en la de demà seríem uns 85 centres a tota Espanya. Les tres concentracions van en la mateixa línia. Consisteixen a ajuntar-se a les 13hs el màxim de zeladors/as a la porta principal. Com no la convoca un sindicat no tens un dret a vaga, no tens un servei mínim, és una concentració de 10 minuts a nivell simbòlic. El zelador que pot es baixa a la porta. Consisteix a llegir un manifest, fer un minut de silenci en honor a les víctimes de la pandèmia i als 6 zeladors/as que han mort en la pandèmia per contagi. Sis amb la víctima de la setmana passada. La víctima es deia Carmen Recio de l’Hospital Punta Europa d’Algesires.

ED: Quines són les reivindicacions concretes de la Plataforma

La Plataforma reivindica una sèrie de punts: a) Que el ministeri ens catalogui personal de risc o que ens llevi de la taula com a exemple de baix risc. Així els centres sanitaris no poden escudar-se en aquesta taula per a no donar-nos les proteccions. Li enviem cartes al ministeri de sanitat el mes de juny i la contestació va ser pilotes fora. El típic de les administracions. Que els responsables de donar-nos proteccions i de fer les avaluacions són els serveis de prevenció de cada centre. Però després els serveis de cada centre et diuen que ets personal de baix risc. Aquestes com una pilota de ping pon rebotant d’un costat a un altre.
b) Que s’actualitzin les funcions, qüestió que els 17 serveis de salut no ho han fet. Actualització del famós Estatut de 1971 i en conseqüència que se’ns faci una formació reglada per a donar un servei de qualitat.
c) Equiparació salarial a nivell nacional.
d) Plus d’antiguitat que és la famosa carrera professional. Cada servei de salut posa el seu criteri. Quan portes “x” anys de professió i hores de formació et donen una quantia. Però els criteris són molt dispars segons les comunitats.

ED: I els sindicats que han fet respecte de la vostra situació?

Els sindicats al llarg de la història amb els zeladors han fet poc. Som un col·lectiu dels importants, però dins d’ells som el menys nombrós. En conseqüència, no podem tenir un sindicat corporatiu nostre perquè encara que tots els zeladors/as votéssim el nostre sindicat no tindríem representació en les masses sectorials. I en conseqüència els sindicats de classe ens han abandonat. Els hem votat tota la vida perquè no tenim sindicat nostre. I com ells han vist que eren l’única opció que els votéssim i que tenien el vot assegurat, no han mogut mai res per nosaltres. Ara han vist les orelles al llop. Ens van fent petites picades d’ullet: que notifiquem al ministeri que els zeladors són de risc, a veure si es canvien els protocols. Però picades d’ullet a molt petita escala. Ja s’anirà veient amb el pas de les setmanes si aquestes picades d’ullet es converteixen a empènyer a l’administració al fet que revisi la nostra precarietat o les picades d’ullet es converteixen en lletra morta.

Fa dos dies es va reunir la taula sectorial de sanitat a nivell nacional. Estan CCOO, UGT, el sindicat d’infermeres i el dels metges. Els col·lectius més nombrosos són els que arriben a les taules sectorials, tant a la nacional com les de les comunitats autònomes. I el que passa és que no s’emporta cap proposta de millora per al nostre col·lectiu. A la taula sectorial de fa un parell de dies, UGT ha emès una nota com que li va sol·licitar al Ministre i aquest va confirmar en roda de premsa que revisaran les funcions de les TCAEs, les auxiliars d’infermeria. Elles estan en lluita perquè volen passar de la categoria C2 que és un “Grau mitjà” a C1 que és un “Grau superior”. Aquest és el procediment que nosaltres exigim perquè la revisió o actualització de funcions. I amb aquesta revisió de funcions, l’Institut Nacional de les Qualificacions (INCUAL) pot dictaminar quin tipus de formació requereix la nostra professió de zeladors. Nosaltres tenim una lluita similar a les TCAEs, encara que més oblidats pels sindicats.

Et pot interessar: Pla “Me cuida”?: no hi haurà ajudes per a famílies amb nens contagiats

Al 2011 es va moure una mica l’assumpte i l’INCUAL va treure una qualificació del zelador, una qualificació de nivell 1, que és un certificat de professionalitat. És un document que es pot consultar en internet. I és un certificat que acredita que un zelador necessita una formació de 360hs. Com que és un curset de 360hs, cap comunitat o cap servei de salut l’ha desenvolupat, ni l’exigeix per a entrar a treballar. L’únic per a entrar a treballar com a zelador en un centre de salut o ambulatori és el certificat d’escolaritat. Perquè som grup subaltern. T’apuntes a la borsa de treball. I pots entrar en una UCI o un quiròfan. Els nous entren sense saber res. Només fan un acte protocol·lari un matí. Els donen l’uniforme, la targeta i una volta per l’hospital. A l’Hospital de Bellvitge li criden “acollida”. I al matí següent comencen a treballar. Però no saben transferir un pacient, la qual cosa és una màquina de respiració artificial, etc.

ED: Com han estat aquests anys de retallades?

Jo vaig començar a treballar de zelador en 2005 amb 18 anyets. Es pot dir que jo vaig fer la “mili” a l’hospital. Llavors jo recordo els anys en què governava el Tripartit, el PSC. Era molt jove, no m’interessava tant la política. Ara sí que m’interessa o estic més informat. Jo notava com del 2005 al 2010 hi havia un bon ambient, es cobrien els serveis, faltava un zelador i es contractava, faltava algú una nit i es pagaven hores extres, no hi havia problemes per a agafar-se vacances. Es notava que el col·lectiu estava una mica més considerat.

A partir de 2010 quan entra l’antiga Convergència del Pujol i Artur Mas hi ha un canvi espectacular. M’imagino que per ideologia política, avalada pel context de crisi econòmica. Però el canvi és abismal. Comencen a llevar zeladors de molts serveis, desapareixen totes les hores extres, moltes complicacions per a agafar-se dies de festa. L’ambient es va enrarint entris els col·lectius. També empitjoren les condicions d’infermeria, de les TCAEs. Comença a canviar-se els torns passen de 12 a 10hs o de 12hs a 7hs demà i 7hs tarda amb el que empitjora la conciliació familiar de tots els col·lectius i empitjora la situació. Van ser els anys de Montserrat Castilla, que va ser molt dura, i del Conseller Boi Ruiz que era un gestor de la sanitat privada.

A partir d’aquí la crisi econòmica va minvant. Quan agafa la Conselleria de Sanitat Esquerra Republicana es relaxen una mica les retallades. Canvia el director de personal a l’actual. Ara tenim a Josep Àngel Duró com a director de personal. Estem millor que fa uns anys, però continua faltant personal. L’Hospital s’ha engrandit molt: es va obrir l’edifici nou de les urgències, s’han ampliat els quiròfans nous, totes les UCIs noves s’han anat obrint o a punt de completar-se les obertures. I encara que s’ha ampliat el personal mínimament, almenys en el nostre col·lectiu falta molt.

Ara Alba Vergès és la consellera. Anteriorment va ser Toni Comín. I amb Esquerra, que no sóc d’ERC, objectivament hem anat una mica millor. L’Hospital s’ha ampliat. L’Hospital de Viladecans s’ha ampliat mentre que amb Convergència ha estat a punt de tancar-se. Les poblacions del Baix Llobregat han lluitat molt perquè així sigui. Jo crec que es va veient alguna millora. La Generalitat ha comprat cinc hospitals modulars. Però a nivell de zeladors no estem bé, per això la vaga indefinida la setmana que ve dels zeladors de Bellvitge i també la concentració de zeladors convocada per la Plataforma a l’Hospital de Bellvitge, a l’Hospital de Vall d’Hebron i a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona d’avui a les 13hs.

ED: Què va passar amb la gratificació per la lluita contra el Covid?

El que es va anomenar la paga Covid era un cobrament inicialment al mes d’agost que va ser ajornat a la nòmina del mes setembre. Les quantitats han estat classistes i no tenen a veure res amb gratificar a tothom que va fer un esforç. Tothom ha estat en primera línia i el que s’ha gratificat és la categoria, és el nivell d’estudi de cada col·lectiu. En la taula de gratificació ja no surten zeladors sinó “altres” com un auxiliar de cuina, o un cuiner, o un personal de manteniment. Sense desvalorar el treball d’ells perquè també han estat l’hospital i tenien risc de contagiar-se. Però nosaltres els zeladors d’hospital hem estat primera línia. Jo sóc a la porta d’urgències cada nit i la primera persona que rep al pacient sóc jo. I a nosaltres ens denegaven les EPIs. Ens ho han acabat donant batallant, sortint en la televisió com t’havia dit, discutint com a comandament intermedis. Després quan han de donar-te la gratificació et cataloguen com “uns altres”. A un metge ja se’l reconeix la seva labor en el seu sou mensual. I, la gratificació hauria d’haver estat lineal i que totes les categories cobrin la mateixa quantia.

Et pot interessar: Mig miler de sanitaris es concentren contra la "paguita discriminatòria" del Govern

ED: Vols afegir quelcom més

Els zeladors hem estat oblidats per les administracions, pels sindicats. Som un col·lectiu que la gent moltes vegades el desconeix perquè no se l’esmenta. Es fa una roda de premsa d’un Conseller de sanitat o un polític i al zelador gairebé mai li ho han esmentat. Som l’únic col·lectiu de Sanitat que estem en tots els racons dels hospitals. Hi ha zeladors en rehabilitació, en psiquiatria, en les plantes, en urgències, en quiròfans, en l’arxiu, en les proves, estem en tots els llocs. Si no se’ns protegeix ens podem contagiar i propagar el virus per tot l’hospital. Portant a un pasturant d’una planta a una UCI o a una planta. Som un focus d’infecció si no se’ns protegeix. Som fonamental, se’ns ha de donar la protecció necessària, que se’ns reconeguin les funcions i se’ns de la formació apropiada.

Versión en castellano

Me llamo Alberto y soy miembro de la Plataforma “Reconocimiento para el celador ya” y el coordinador de la plataforma a nivel de Catalunya. Soy el que coordina los enlaces de los diferentes hospitales y entonces estoy en contacto directo con Madrid, sé la situación de los celadores en toda España.

ED: Hola Alberto, cuéntanos un poco sobre la lucha de la Plataforma y los problemas que está afrontando.

1) La Plataforma Reconocimiento del Celador Ya es la plataforma a nivel nacional de los celadores y celadoras. Nace en el mes de abril como grupo de Facebook. En el mes de mayo nos constituimos como plataforma. Y el motivo principal es que somos el colectivo de la sanidad más olvidado, al que nunca se le ha hecho reconocimiento, al que no tiene formación reglada. Entramos a trabajar en los hospitales a pelo. La pandemia ha puesto de ya de manifiesto nuestra precariedad.

Cuando el Ministerio de Sanidad elaboró el documento de procedimiento de prevención de riesgos laborales y nos catalogó en la famosa tabla como ejemplo de bajo riesgo, eso fue la gota que colmó el vaso. A partir de ello, lo que nos ha pasado en los centros de todo el país fue que las gerencias y las direcciones nos negaban los equipos de protección individual, los famosos EPIs, alegando la tabla del Ministerio.

¿Qué es lo que nos sucede? ¿El origen de los problemas es la tabla del Ministerio? No, eso es la última consecuencia. El origen del problema del colectivo es que tenemos unas funciones que están constituidas o están plasmadas en una orden ministerial preconstitucional y totalmente obsoleta de 1971, que regula las funciones del personal no sanitario. O sea trabajamos en sanidad, tocamos paciente en todos los servicios del hospital pero estamos catalogados como funciones no sanitarias.

Las funciones oficiales son vigilancia y la de celar. Porque originalmente éramos como una especie de conserje vigilante. Función de trasladar mobiliario, de limpieza y de ayudar a asear a algún paciente. Ese estatuto está completamente obsoleto. El actual Estatuto Marco es la Ley 55/2003 que regula el personal estatutario del servicio de salud y ordena a los servicios de salud actualizar sus funciones. Pero en la disposición derogatoria en relación al estatuto de 1971 no deroga las funciones. Pero en 17 años ningún servicio de salud nos ha tenido en consideración, ni las ha actualizado. Ningún sindicato tampoco ha velado porque eso suceda.

Estamos en 2020, en la mayor pandemia de este siglo y del anterior, haciendo unas funciones en urgencias, en UCIs, y en quirófanos que no están reconocidas en ningún lado. En consecuencia, para funciones de vigilancia y de traslados de muebles, el Ministerio ha hecho una “tablita” en la cual dice que eres personal de bajo riesgo. Ese es el origen de nuestros problemas, que no se nos reconocen las funciones.

A raíz de no reconocerte las funciones tampoco te pueden justificar que tengas una formación reglada como una TCAE que es una auxiliar de enfermería que tiene un grado medio. No pedimos ser universitarios, sino entrar con un grado medio, tener conocimiento sanitario y empezar a trabajar en los servicios hospitalarios dando al paciente un servicio como se merece.

ED: ¿Qué movilizaciones habéis hecho y tenéis planificado hacer?

Con la Plataforma se hizo concentración a mediados de julio. La del 13 de agosto fue la segunda a nivel nacional y la de mañana será la tercera. En julio fuimos 35 centros aproximadamente, en agosto fuimos 68 y en la de mañana seríamos unos 85 centros en toda España. Las tres concentraciones van en la misma línea. Consisten en juntarse a las 13hs el máximo de celadores/as en la puerta principal. Como no la convoca un sindicato no tienes un derecho a huelga, no tienes un servicio mínimo, es una concentración de 10 minutos a nivel simbólico. El celador que puede se baja a la puerta. Consiste en leer un manifiesto, hacer un minuto de silencio en honor a las víctimas de la pandemia y a los 6 celadores/as que han muerto en la pandemia por contagio. Seis con la víctima de la semana pasada. La víctima se llamaba Carmen Recio del Hospital Punta Europa de Algeciras.

ED: Cuáles son las reivindicaciones concretas de la Plataforma

La Plataforma reivindica una serie de puntos: a) Que el ministerio nos catalogue personal de riesgo o que nos quite de la tabla como ejemplo de bajo riesgo. Así los centros sanitarios no pueden escudarse en esa tabla para no darnos las protecciones. Le enviamos cartas al ministerio de sanidad en el mes de junio y la contestación fue balones afuera. Lo típico de las administraciones. Que los responsables de darnos protecciones y de hacer las evaluaciones son los servicios de prevención de cada centro. Pero luego los servicios de cada centro te dicen que eres personal de bajo riesgo. Estas como una pelota de ping pon rebotando de un lado a otro.
b) Que se actualicen las funciones, cosa que los 17 servicios de salud no lo han hecho. Actualización del famoso Estatuto de 1971 y en consecuencia que se nos haga una formación reglada para dar un servicio de calidad.
c) Equiparación salarial a nivel nacional.
d) Plus de antigüedad que es la famosa carrera profesional. Cada servicio de salud pone su criterio. Cuando llevas “x” años de profesión y horas de formación te dan una cuantía. Pero los criterios son muy dispares según las comunidades.

ED: ¿Y los sindicatos que han hecho respecto de vuestra situación?

Los sindicatos a lo largo de la historia con los celadores han hecho poco. Somos un colectivo de los importantes, pero dentro de ellos somos el menos numeroso. En consecuencia, no podemos tener un sindicato corporativo nuestro porque aunque todos los celadores/as votáramos nuestro sindicato no tendríamos representación en las masas sectoriales. Y en consecuencia los sindicatos de clase nos han abandonado. Los hemos votado toda la vida porque no tenemos sindicato nuestro. Y como ellos han visto que eran la única opción que les votáramos y que tenían el voto asegurado, no han movido nunca nada por nosotros. Ahora han visto las orejas al lobo. Nos van haciendo pequeños guiños: de que notificamos al ministerio de que los celadores son de riesgo, a ver si se cambian los protocolos. Pero guiños a muy pequeña escala. Ya se irá viendo con el paso de las semanas si esos guiños se convierten en empujar a la administración a que revise nuestra precariedad o los guiños se convierten en papel mojado.

Hace dos días se reunió la mesa sectorial de sanidad a nivel nacional. Están CCOO, UGT, el sindicato de enfermeras y el de los médicos. Los colectivos más numerosos son los que llegan a las mesas sectoriales, tanto a la nacional como las de las comunidades autónomas. Y lo que pasa es que no se lleva ninguna propuesta de mejora para nuestro colectivo. En la mesa sectorial de hace un par de días, UGT ha emitido una nota como que le solicitó al Ministro y éste confirmó en rueda de prensa que van a revisar las funciones de las TCAEs, las auxiliares de enfermería. Ellas están en lucha porque quieren pasar de la categoría C2 que es un “Grado medio” a C1 que es un “Grado superior”. Este es el procedimiento que nosotros exigimos para que la revisión o actualización de funciones. Y con ésta revisión de funciones, el Instituto Nacional de las Cualificaciones (INCUAL) puede dictaminar qué tipo de formación requiere nuestra profesión de celadores. Nosotros tenemos una lucha similar a las TCAEs, aunque más olvidados por los sindicatos.

En 2011 se movió un poco el asunto y el INCUAL sacó una calificación del celador, una cualificación de nivel 1, que es un certificado de profesionalidad. Es un documento que se puede consultar en internet. Y es un certificado que acredita que un celador necesita una formación de 360hs. Como es un cursito de 360hs, ninguna comunidad o ningún servicio de salud lo ha desarrollado, ni lo exige para entrar a trabajar. El único para entrar a trabajar como celador en un centro de salud o ambulatorio es el certificado de escolaridad. Porque somos grupo subalterno. Te apuntas a la bolsa de trabajo. Y puedes entrar en una UCI o un quirófano. Los nuevos entran sin saber nada. Solo hacen un acto protocolario una mañana. Les dan el uniforme, la tarjeta y una vuelta por el hospital. En el Hospital de Bellvitge le llaman “acollida”. Y a la mañana siguiente empiezan a trabajar. Pero no saben transferir un paciente, lo que es una máquina de respiración artificial, etc.

ED: ¿Cómo han sido estos años de recortes?

Yo empecé a trabajar de celador en 2005 con 18 añitos. Se puede decir que yo hice la “mili” en el hospital. Entonces yo recuerdo los años en que gobernaba el Tripartit, el PSC. Era muy joven, no me interesaba tanto la política. Ahora sí que me interesa o estoy más informado. Yo notaba como del 2005 al 2010 había un buen ambiente, se cubrían los servicios, faltaba un celador y se contrataba, faltaba alguien una noche y se pagaban horas extras, no había problemas para cogerse vacaciones. Se notaba que el colectivo estaba algo más considerado.

A partir de 2010 cuando entra la antigua Convergència del Pujol y Artur Mas hay un cambio espectacular. Me imagino que por ideología política, avalada por el contexto de crisis económica. Pero el cambio es abismal. Empiezan a quitar celadores de muchos servicios, desaparecen todas las horas extras, muchas complicaciones para cogerse días de fiesta. El ambiente se va enrareciendo entres los colectivos. También empeoran las condiciones de enfermería, de las TCAEs. Empieza a cambiarse los turnos pasan de 12 a 10hs o de 12hs a 7hs mañana y 7hs tarde con lo que empeora la conciliación familiar de todos los colectivos y empeora la situación. Fueron los años de Montserrat Castilla, que fue muy dura y del Conseller Boi Ruiz que era un gestor de la sanidad privada.

A partir de ahí la crisis económica va aminorando. Cuando coge la Conselleria de Sanitat Esquerra Republicana se relajan un poco los recortes. Cambia el director de personal al actual. Ahora tenemos a Josep Àngel Duró como director de personal. Estamos mejor que hace unos años, pero sigue faltando personal. El Hospital se ha agrandado mucho: se abrió el edificio nuevo de las urgencias, se han ampliado los quirófanos nuevos, todas las UCIs nuevas se han ido abriendo o a punto de completarse las aperturas. Y aunque se ha ampliado el personal mínimamente, por lo menos en nuestro colectivo falta mucho.

Ahora Alba Vergès es la consellera. Anteriormente fue Toni Comín. Y con Esquerra, que no soy de ERC, objetivamente hemos ido un poco mejor. El Hospital se ha ampliado. El Hospital de Viladecans se ha ampliado mientras que con Convergència ha estado a punto de cerrarse. Las poblaciones del Baix Llobregat han luchado mucho para que así sea. Yo creo que se va viendo alguna mejoría. La Generalitat ha comprado cinco hospitales modulares. Pero a nivel de celadores no estamos bien, por eso la huelga indefinida la semana que viene de los celadores de Bellvitge y también la concentración de celadores convocada por la Plataforma en el Hospital de Bellvitge, en el Hospital de Vall d’Hebrón y en el Hospital Joan XXIII de Tarragona de hoy a las 13hs.

ED: ¿Qué pasó con la gratificación por la lucha contra el Covid?

Lo que se llamó la paga Covid era un cobro inicialmente en el mes de agosto que fue aplazado a nómina del mes setiembre. Las cantidades han sido clasistas y no tienen que ver nada con gratificar a todo el mundo que hizo un esfuerzo. Todo el mundo ha estado en primera línea y lo que se ha gratificado es la categoría, es el nivel de estudio de cada colectivo. En la tabla de gratificación ya no salen celadores sino “otros” como un pinche de cocina, o un cocinero, o un personal de mantenimiento. Sin desvalorar el trabajo de ellos porque también han estado el hospital y tenían riesgo de contagiarse. Pero nosotros los celadores de hospital hemos sido primerísima línea. Yo estoy en la puerta de urgencias cada noche y la primera persona que recibe al paciente soy yo. Y a nosotros nos denegaban las EPIs. Nos lo han acabado dando batallando, saliendo en la televisión como te había dicho, discutiendo como mando intermedios. Luego cuando tienen que darte la gratificación te catalogan como “otros”. A un médico ya se le reconoce su labor en su sueldo mensual. Y, la gratificación debería haber sido lineal y que todas las categorías cobren la misma cuantía.

ED: Quieres agregar algo más

Los celadores hemos estado olvidados por las administraciones, por los sindicatos. Somos un colectivo que la gente muchas veces lo desconoce porque no se lo menciona. Se hace una rueda de prensa de un Conseller de sanitat o un político y al celador casi nunca se lo han nombrado. Somos el único colectivo de Sanidad que estamos en todos los rincones de los hospitales. Hay celadores en rehabilitación, en psiquiatría, en las plantas, en urgencias, en quirófanos, en el archivo, en las pruebas, estamos en todos los sitios. Si no se nos protege nos podemos contagiar y propagar el virus por todo el hospital. Llevando a un paciendo de una planta a una UCI o a una planta. Somos un foco de infección si no se nos protege. Somos fundamental, se nos tiene que dar la protección necesaria, que se nos reconozcan las funciones y se nos de la formación apropiada.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic