|
Foto: EFE / Sessió de control al Govern
Juan Carlos Campo va donar una de les notícies de portada. A la seva intervenció en el Congreso en resposta a una pregunta realitzada per la diputada Laura Borràs, el ministre va donar a conèixer que la setmana que ve començaria les tramitacions sobre les peticions d’indult a les preses i els presos independentistes catalans. Campo responia així a les acusacions que li va llançar la portaveu de JxCat sobre la judicialització de la política i a la interpel·lació que feia al Govern sobre les seves mesures “davant la deriva de la Justícia”.
Hores després, el ministre ha reconegut en els mitjans que el que va assenyalar en la seva intervenció és “la iniciació d’un procés obligat legalment” mentre que la revisió dels delictes de sedició i rebel·lió són “un compromís del Govern”.
Jaume Asens, president del grup parlamentari d’Unidas Podemos i socis del PSOE en el Govern, ha declarat que és possible que la reforma del Codi Penal sigui una realitat abans que els indults, per la qual cosa va sostenir que els presos polítics podrien recuperar la seva llibertat abans per aquesta via. I va presentar la tramitació dels indults com un canvi de línia del Govern, assenyalant que “aquest pas ha d’interpretar-se en una sèrie de passos destinats a permetre desencallar i desbloquejar un conflicte que desestabilitza la governabilitat i exigeix bastir ponts on abans hi havia trinxeres”.
Els procediments d’indult són personalitzats i poden durar un període d’entre 6 i 10 mesos en què entre altres coses, s’inclourà una consulta al Tribunal Suprem com a tribunal sentenciador i a la Fiscalia, així com els ja anunciats recursos en contra de la dreta. Un camí gens fàcil.
Borràs, ha reconegut que les declaracions del ministre l’han agafat per sorpresa. I alhora que va assenyalar que “seria una bona notícia”, va matisar que el fet que s’hagin començat a tramitar els indults no significa que els hi vagin a concedir. D’altra banda, va sostenir que l’amnistia és la millor fórmula en referència als presos, exiliats i els “més de 2.850 represaliats” per a una veritable solució del conflicte polític.
La portaveu Marta Vilalta, per ERC, va negar que la tramitació de les peticions d’indults sigui un “gest” del Govern, sinó que es tracta d’un tràmit que marca la llei com va reconèixer el mateix ministre sobre les peticions d’indults fetes per tercers i, igual que Borràs i en la mateixa línia que les declaracions d’Òmnium Cultural i l’ANC, va reivindicar que la solució al conflicte català passa per la “amnistia” i l’autodeterminació.
Més enllà dels titulars i del sorprenent de l’anunci que va ocupar les portades de tots els diaris, la qual cosa representaria la línia del Govern com a part d’una estratègia de desescalada és la reforma del Codi Penal que pretén tenir abans de cap d’any.
Però no es pot ocultar el sol amb la mà, les preses i els presos polítics catalans porten més de dos anys a la presó i han suportat un judici farsa que quedarà en la història. Les postals de la repressió policial i judicial quedaran en la memòria de molts i encara hi ha gairebé 3.000 represaliats que els indults plantejats ni esmenten.
Sobre la reforma del codi penal, en el qual treballen “fa mesos”, Campo ha assenyalat la necessitat que les tipificacions penals s’ajustin “d’una manera molt més moderna i actualitzada”. No obstant això, el camí de la reforma del Codi Penal no sembla menys sinuós i difícil que el dels indults.
Sens dubte, tots dos generaran reaccions en el “búnquer” i la “caverna” del règim. El PP i VOX ja han anunciat que si es concedeixen els indults recorreran a la justícia igual que davant la reforma del codi penal. Mentrestant, els ultradretans de VOX acusen el “Govern social-comunista” de permetre “la consumació del cop d’estat que es va perpetrar a Catalunya en 2017”.
Més enllà dels cops d’efecte mediàtics, el govern busca afluixar la tensió amb Catalunya i potser buscar un acostament amb ERC, Bildu i el PNB de cara a la tramitació dels pressupostos. Suma punts també la possibilitat que a Catalunya acabi havent-hi un govern alternatiu al de Torra, amb ERC i els Comuns al costat de l’abstenció del PSC o fins i tot participant dins d’aquest.
Però de conjunt, més enllà de les hipòtesis dels realineaments de cara a la cerca de “la governabilitat” en temes de curt termini com els pressupostos o un govern a Catalunya, Moncloa busca més a llarg termini la desactivació i el desviament definitiu de l’enorme moviment democràtic a Catalunya a favor d’exercir el dret d’autodeterminació i conquistar una república independent.
Una desactivació que no hagués estat possible sense el pes de la repressió, de l’aplicació del 155 i de la persecució judicial de la qual el PSOE va ser part activa al costat del PP i el búnquer del 78; sobre la qual cosa Podem ha estat còmplice tant per la seva “equidistància” com per ser flanc esquerre del govern de Sánchez.
El dret a l’autodeterminació és encara negat a calç i cant fins i tot pels “progressistes”, en defensa d’un règim carcerari de pobles que encimbella a una monarquia corrupta i impune, tot al servei d’una elit econòmica parasitària.
|
