Rodrigo Alonso, empresari de telecomunicacions, portaveu adjunt en el Parlament Andalús i dirigent de Vox a Almeria (bastió andalús de la ultradreta), ha estat elegit secretari general del Sindicato para la Defensa de la Solidaridad de los Trabajadores de España, més conegut com a Solidaritat, el “sindicat” impulsat per Vox.

L’organització ultradretana ha aprofitat l’assemblea per a presentar el seu programa i ha estat abrigallada tant per dirigents del partit polític impulsor com per Francesco Paolo Capone, secretari general de la UGL italiana, un sindicat hereu de la CISNAL (l’organització sindical del partit neo-feixista MSI). Com ja avançàvem en un article anterior, Vox presenta una organització disposada a infiltrar-se en els centres de treball per a trencar vagues, buscant el vot obrer que necessiten per sortir d’un possible estancament en la seva competició amb el PP. Per a això han exposat en 12 punts el seu programa sindical que inclou mesures com prioritzar al treballador espanyol per sobre de l’immigrant, afavorint a l’expulsió d’aquest últim del país; combatre als sindicats de classe i a les “ideologies nefastes”; una reforma de la Llei de Vagues que afavoreixi als trenca-vagues i al fet de que l’empresari pugui negociar amb el treballador de manera individual per fora dels convenis; i combatre la “immigració il·legal” promoguda per les ONGs. També advoquen per la “reindustrialització” del país afavorint en teoria al treballador nacional.

Els 12 punts del programa expressen en general un intent de Vox per imitar al Frente Nacional de Lepen en el seu moment a França, que va aprofitar la crisi del Partit Comunista Francès per a guanyar el vot obrer. Per a això inclou mesures com la pujada de l’SMI (sense esmentar una xifra) i el retorn de treballadors espanyols emigrats, parlant de recuperar talent (sense indicar en quines condicions); així com garantir els mínims perquè els treballadors puguin mantenir a les seves famílies.

Però és que potser que Vox plantegi combatre a l’empresari? És Rodrigo Alonso un traïdor de classe? Res més lluny de la realitat. Seguint els postulats clàssics de la ultradreta, la manera d’aconseguir aquestes suposades “millores” per al treballador nacional passa per mètodes xenòfobs i per la destrucció de qualsevol dret sindical. D’aquesta manera, per al sindicat de Vox, la forma en què els treballadors milloraran les seves condicions materials seria renunciant a la vaga com un mecanisme elemental de lluita contra la prepotència patronal, permetent una reforma de la Llei de Vagues que clarament afavoreix a l’empresari; l’altra forma passaria per expulsar del país a qualsevol immigrant en atur, empitjorant al mateix temps les condicions dels qui tinguin treball, que haurien d’“adaptar-se culturalment” (suposem que adaptar-se significa esclavitzar com tenen a moltes treballadores immigrants en els camps andalusos els mateixos senyorets que voten a la ultradreta).

A aquestes mesures s’uneixen una sèrie de propostes clarament destinades a combatre als sindicats de classe aprofitant la decadència d’aquests sota la direcció de les burocràcies sindicals; la ultradreta assenyala l’existència d’una casta de paràsits (burocràcia sindical) que qualsevol treballador pot percebre i aprofita la seva existència per a atacar a la idea en si de sindicat de classe i de la lluita obrera. Així es permeten atacar als sindicats per promoure “lluites ideològiques que no afavoreixen als treballadors” i els distreuen dels problemes del país, que per al sindicat de Vox passen per ser el feminisme, el separatisme i el comunisme. Les disputes ideològiques promogudes pels sindicats de classe serien responsables de la destrucció d’ocupació i d’indústries al país. Per a combatre a aquests enemics, proposen eliminar les subvencions públiques a patronals i sindicats, així com reduir i limitar els alliberaments sindicals amb l’objectiu de combatre a la burocràcia.

“Oblidin-se dels rics, els rics són rics per naturalesa”, afirmava Alonso en un debat contra Adelante Andalucía (coalició andalusa d’esquerres que integra a Anticapitalistas, andalucistas i a IU) en el parlament andalús quan es discutia una proposició no de llei per a implantar un impost a la banca, una iniciativa impulsada per anticapis.

El nou líder sindical de Vox ha mantingut una carrera polèmica com a diputat de la ultradreta andalusa, no sols amb les seves intervencions sinó amb els seus actes, com arrencar els cartells informatius de CGT de taulons en el Parlament ignorant a les treballadores o enfrontant-se a UGT. Rodrigo Alonso caracteritza a la perfecció el que Vox busca impulsant aquesta nova organització, disputar no només el vot sinó la possibilitat d’organitzar-se als obrers, destruint qualsevol intent d’autoorganització d’aquests i impulsant un missatge xenòfob en els centres de treball.

S’abandona qualsevol pretensió de fingir mínimament col·locant a una treballadora al capdavant, com algun diari havia especulat durant l’estiu, i s’afirma el caràcter de classe (burgès) d’aquesta nova organització que neix amb conflictes ja existents amb l’anarco-sindicalisme pel robatori de nom, però també amb simpatitzants de VOX que haurien acusat a Alonso de robar-los la idea d’un sindicat de dretes.

Expulsar a la ultradreta dels centres de treball

Existeix un clar perill que l’autodenominat “sindicat” de Vox tingui certa empenta i permeti a la patronal dividir encara més a les treballadores en els centres de treball. La formació ja ha anunciat que tenen 5.000 afiliats en pocs dies i encara que caldria veure d’on provenen aquestes afiliacions (Vox té un gran pes en les forces de seguretat de l’Estat i controla Jusapol, un dels sindicats de la policia), és previsible que pugui créixer afavorint les seves polítiques anti obreres.

Encara que existeixi consens en què això ha d’impedir-se, ha de debatre’s el com evitar aquest creixement i no ha de fer-se en abstracte sinó de manera concreta, ja que existeixen una sèrie de factors que els poden afavorir a l’hora d’estendre el seu discurs d’odi. No només per la situació de crisi econòmica i social que vivim, sinó també perquè encerten a assenyalar a les burocràcies sindicals com a castes parasitàries dels treballadors; això últim no és fals, és un problema real que pateix la classe treballadora amb el desenvolupament dels sindicats al llarg de l’últim segle i que ha demostrat ser un veritable obstacle per als treballadors en les seves lluites en els moments més delicats d’aquestes batalles. La clau és que Vox no els molesta necessàriament l’existència d’aquestes burocràcies que pacten amb la patronal i desactiven qualsevol iniciativa d’autoorganització, és més, els permet construir un ninot de palla amb el qual justificar el seu discurs anticomunista i antisindical.

Per tant, l’estratègia a seguir per a combatre a la ultradreta en els centres de treball ha d’incloure també com combatre a aquestes burocràcies que sempre es col·locaran en última instància a favor de l’empresari, actuant com a agent burgès dins de les files obreres, com un policia intern que delati i apunyali per l’esquena als obrers més conscienciats. Combatre a les burocràcies sindicals és combatre també l’espai que la ultradreta té per a maniobrar i guanyar forces per al seu discurs anticomunista. Per a això recuperar els sindicats per a la lluita i impulsar l’autoorganització de les treballadores en els seus centres de treball, impulsant assemblees on s’assenyali a les burocràcies com a falses direccions de lluita i es critiqui la seva estratègia de concertació social i la seva posició objectiva com a agents burgesos, és una de les claus per a liquidar al “sindicat” fatxa de Vox.