Aquesta setmana el jutjat número 3 de Barcelona condemnava a la Universitat de Barcelona pel manifest de suport que va publicar quan va sortir la sentència dels presos polítics "organitzadors" de l’1-O.

El manifest va ser publicat el 15 d’octubre de 2019 i aprovat per majoria en el claustre de la Universitat, on hi ha representació de l’alumnat, professorat, treballadors de l’administració i el rectorat. Aquest escrit deixava de manifest que la decisió del Tribunal Supremo era injusta, i exigia el sobreseïment dels processos judicials en relació amb el procés, rebutjant també la repressió i la violència policial de l’Estat.

El veredicte de la jutgessa considera que el manifest vulnera el dret a l’educació, a la llibertat d’expressió i a la llibertat ideològica dels estudiants i treballadors de la universitat, per això dóna per nul·la la declaració aprovada en claustre i fa pagar una multa a l’entitat per no garantir la neutralitat ideològica d’aquesta.

La denúncia d’aquest manifest la va realitzar la plataforma Universitaris per la Convivència, plataforma germana de l’associació estudiantil S’ha Acabat, organització que s’autodenomina "per la defensa de la Constitució".

Durant el mes d’octubre de l’any passat, quan els estudiants es van mobilitzar en contra de la repressió i el minvament dels drets com el d’expressió del poble català es van viure moments tensos a les universitats, havent-hi diferents tancades com la del campus Diagonal de la UB o a la UPF de Ciutadella, S’ha Acabat va interrompre amb molta força i agressivitat contra els qui aguantaven el piquet, i tan i com vam informar l’any passat a la Facultat de Dret es va veure el clar suport per part d’alguns professors que integren la plataforma Universitaris per la Convivència, compartint militància en molts casos amb Ciutadans i Societat Civil Catalana.

La qüestió de la llibertat ideològica ha sigut un gran debat a les universitats catalanes durant el procés, i que es va aguditzar a partir de l’1-O i de la sentència del 14 d’octubre de l’any passat. Ha de ser la Universitat una entitat sense ideologia política i per tant aïllada de la societat? No és un posicionament polític no posicionar-se en un debat tan important com aquest? Ja que no posicionar-se en el procés és deixar fer a l’Estat espanyol repressor.

També cal dir que aquest posicionament de la Universitat de Barcelona, com a moltes altres universitats d’arreu de Catalunya que van treure un manifest similar, és un posicionament molt parcial, donat que el manifest no dóna suport als més de 30 joves detinguts durant les protestes contra la sentència, ni menys encara denuncia la participació del Govern de la Generalitat, amb els Mossos d’Esquadra al capdavant, de la repressió exercida durant els dies posteriors a la mateixa sentència.

Tinguem en compte que les universitats han actuat també en altres moments com a institucions còmplices de la repressió contra els peòpis estudiants o el professorat, quan han sigut aquests els que han impulsat lluites i reivindicacions pels seus drets.

Exemples d’això n’hi ha molts, i un d’ells va ser la gran lluita del pla Bolonya i també durant l’octubre passat quan les universitats no van tancar, ni modificar la docència quan els seus estudiants estaven lluitant als carrers i perdien ulls.

Sens dubte, aquesta sentència és un nou atac de la justícia espanyola contra les llibertats i contra les aspiracions pel dret a decidir.

No obstant, som els i les estudiants les que hem d’impulsar un moviment en defensa dels drets democràtics i exigir a les institucions universitàries que possin tots els els recursos a la disponibilitat de la lluita. Doncs els interessos burgesos d’entitats com la Universitat de Barcelona només defensaran els drets fins on els interessi i mai cap a l’interès general de la societat i encara menys pels drets dels fills de la classe treballadora.