|
Entre els dies 5 i 16 d’Octubre de 1934, el proletariat asturià va posar en peus la Comuna d’Astúries, un veritable govern de doble poder obrer en aquesta combativa conca minera de l’Estat espanyol. A 86 anys d’aquell “foc d’Astúries, que il·lumina a Espanya sencera”, que va ser l’avantsala de la gran revolució social de 1936, reproduïm novament aquest article en ocasió del 80 aniversari.
Presentació
Entre els dies 5 i 16 d’Octubre de 1934, el proletariat asturià va posar en peus la Comuna d’Astúries, un veritable govern de doble poder obrer en aquesta combativa conca minera de l’Estat espanyol. Enguany es commemora el 80 aniversari d’aquell “foc d’Astúries, que il·lumina a Espanya sencera”, que va ser l’avantsala de la gran revolució social de 1936.
La revolució d’Astúries va ser l’epicentre d’un moviment insurreccional de la classe treballadora en l’Estat espanyol, contra l’entrada en el govern de tres ministres de la feixista CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes).
Per als marxistes revolucionaris, el 80 aniversari de la Comuna d’Astúries de 1934, imposa la necessitat de dur a terme una intensa labor de reivindicació històrica.
La publicació de “Octubre de 1934 i les seves lliçons” d’Antonio Liz, que posem a disposició de tots els nostres lectors per a la seva descàrrega en format digital, pretén ser una aportació a les noves generacions perquè coneguin la història i les lliçons d’aquesta gloriosa gesta obrera i el profund procés revolucionari que va recórrer l’Estat espanyol en aquells anys.
Diego Lotito
Octubre de 1934 i les seves lliçons
Introducció
La Revolució d’Astúries d’octubre de 1934 va ser l’epicentre d’un moviment insurreccional de la classe treballadora contra l’entrada de la CEDA en el govern, ja que l’esquerra entenia que això possibilitaria la fascistizació legal de la II República.
Els dos grans moviments de masses obreres, el socialista i l’anarquista, sempre van estar per separat ja que cap d’ells tenia l’estratègia per la conquesta del poder per la classe treballadora. El moviment socialista primer va creure en el govern compartit amb els republicans per a regularitzar amb lleis el capitalisme i després la seva esquerra cridarà a una vaga general i insurreccional sense més programa que una acció empírica i sense haver convocat a l’acció conjunta a l’altre gran moviment de la classe treballadora, l’anarcosindicalista. Aquest, per la seva part, havia fet la seva pròpia insurrecció de tal forma que quan va arribar Octubre a més de mancar de línia estratègica estava esgotat per la repressió.
Astúries va ser la gran excepció, allí totes les fraccions del moviment obrer van ser en comunitat d’acció, cosa que va possibilitar que derrotessin a les forces repressives, exèrcit inclòs, i que, sobre la marxa dels esdeveniments, es donessin pinzellades d’Estat obrer. La derrota de la Comuna asturiana només va ser possible perquè aquest focus revolucionari va quedar aïllat, la qual cosa va permetre que l’Estat republicà concentrés allí les seves forces repressives.
Malgrat la derrota de les insurreccions i de la Comuna asturiana i de les sistemàtiques repressions que van seguir, la dreta no va ser capaç de conquerir l’Estat corporatiu (feixista) pel que la classe treballadora només va patir una derrota parcial de la qual ja estaria recuperada al febrer de 1936, la qual cosa per si mateix ens informa de la gran fortalesa que atresorava.
Les organitzacions de l’esquerra van fer diverses lectures dels fets d’Octubre, però ni socialistes ni anarcosindicalistes, els dos grans moviments de la classe treballadora, van assimilar les lliçons polítiques que donava la Revolució asturiana pel que en comptes d’aprendre d’Octubre en 1936 aniran a remolc dels republicans d’esquerra en el Front Popular. Per contra, el PCE, completament subordinat a la stalinitzada IC, es convertirà en l’acèrrim defensor de l’estratègia del front popular, la qual cosa suposava subordinar la classe treballadora als republicans democràtics, a defensar la democràcia burgesa enfront del feixisme i no la revolució social.
La Història no es repeteix de manera mecànica, que no vol dir que no es pugui extreure d’ella excel·lents lliçons. Avui el capitalisme és més capitalisme que ahir perquè és major el desenvolupament de les seves forces productives i major la concentració de la riquesa ja que està en menys mans i, per tant, majors les seves contradiccions. Però les contradiccions no les està aprofitant el moviment obrer perquè les derrotes que la classe treballadora ha patit amb posterioritat als fets narrats, en un ventall que va des de la Guerra Civil espanyola fins la caiguda de la Unió Soviètica, fa que la classe treballadora en general i en l’Estat espanyol en particular estigui avui molt per darrere d’aquells anys tant en l’aspecte organitzatiu com en la subjectivitat política. Així, recuperar el coneixement del passat és una de les tasques fonamentals per a la classe treballadora ja que sense saber la seva pròpia història no pot construir el seu propi futur.
Madrid, 22, agost, 2014
Antonio Liz
Antonio Liz Vázquez va néixer en 1957 en Casfigueiro (Província d’Orense, Galícia, Estat espanyol). És treballador assalariat des dels 12 anys i es va llicenciar en Geografia i Història per la UNED. En la seva joventut va ser militant de la CNT i membre fundador del BNG (Bloc nacionalista gallec). En 1999 fongui al costat de Xosé André López el butlletí marxista Ahir i Avui. Ha publicat diversos llibres i articles sobre la revolució espanyola, l’estalinisme i el mètode marxista. Entre ells es destaquen la biografia Trotski i el seu temps, 1879-1940 (2007), Octubre de 1934, Insurreccions i Revolució (2010) i Barbàrie feixista i revolució social (2011). Actualment és militant d’Esquerra Anticapitalista a Madrid.
|
