http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
DEEP STATE
La Judicatura aixafa el pla de recuperació del govern
Santiago Lupe
Barcelona | @SantiagoLupeBCN

El "deep state" continua operant, ara contra el govern. La possible imputació d’Iglesias en el Suprem desllueix la posada en escena d’un Pla de Recuperació que és sobretot això, una posada en escena.

Ver online

"Cuando las barbas de tu vecino veas afeitar, pon las tuyas a remojar". A Pablo Iglesias i Pedro Sánchez no els aniria malament repassar una mica el refranyer espanyol. Aquest dimecres, al mateix temps que el president del Govern anunciava les línies mestres dels seus Pressupostos i el seu pla de recuperació, el ja conegut com a "Pla Merkel", saltava la notícia que el seu vicepresident serà jutjat en qualitat d’investigat per la Sala Segona del Tribunal Suprem. El "deep state" contínua amb la seva feina.

Fa uns mesos el govern de coalició, amb Marlaska en aquesta ocasió com a cap visible, es lamentaven dels informes manipulats de la Guàrdia Civil sobre les manifestacions del 8M. Oblidaven que aquests portaven les mateixes signatures que els informes manipulats dels quals es va servir el govern per a aconseguir la condemna per sedició dels presos polítics catalans mitjançant l’Advocacia de l’Estat.

Ara des d’Unidas Podemos es parla de causa falsejada per a desestabilitzar al govern. Obliden que fa només una setmana els seus ministres i ministres, com els del PSOE, brindaven un suport en forma de "acato respectuós" o miraven cap a un altre costat davant l’última decisió de Marchena, destituir un president autonòmic per desplegar una pancarta.

Els delictes pels quals el jutge de l’Audiència Nacional ha passat la causa al Suprem podrien comportar fins a nou anys de presó. A García-Castelló no li interessen tant els fets al voltant de la targeta sim, sinó la voluntat política d’Iglesias d’intentar aprofitar el que dóna per provat com a "falsari" sense aportar una sola prova -que darrere del furt del mòbil de Bousselham estaria la trama Villarejo- per a "aconseguir algun tipus d’avantatge electoral".

Com ja ens tenen acostumats els togats de l’Audiència Nacional i el Suprem, les intencions polítiques acaben sent el principal fonament del seu dret penal de l’enemic per a dictar les seves actuacions, instruccions i fins a sentències. Malament pinta per a Iglesias aquesta causa. Qui la dirimirà no és un altre que el mateix Marchena, el superjutge que millor representa al búnquer.

Aquest nou episodi judicial va entelar la jornada de presentació del pla de recuperació que el govern de coalició promet desenvolupar en el que queda de legislatura. Una posada en escena en dos temps, amb Sánchez parlant al Macron al matí, i els seus quatre vicepresidents ampliant detalls per la tarda.

Iglesias va voler lligar la seva imputació com a part dels intents d"’alguns poders profunds (que) ens volen retornar al passat", en referència a un possible boicot de la Judicatura al pla econòmic. Però el contingut del mateix és en el que més consens hi ha en les diferents ales de l’establisment i el règim. Ni un sol euro es desemborsarà si no és amb la supervisió de la UE i el govern de coalició està negociant i transigint les principals reivindicacions dels grans grups econòmics del país.

L’ofensiva de la Judicatura sembla tenir més a veure amb els intents del govern de reformar l’elecció del Consell General del Poder Judicial -que afebliria al sector conservador que s’ha erigit, sobretot a lloms de l’ofensiva contra Catalunya, en l’àrbitre de la política nacional-, el tracte a l’independentisme català -si ha d’haver-hi o no un respir que permeti una restauració de l’autonomisme més estable- o la millor manera de blindar la Corona.

Atès el pla de reconstrucció presentat ahir, l’Estat espanyol rebrà 140 mil milions d’euros de la UE fins a 2026. En el que queda de legislatura, fins a 2023, seran 72 mil, 27 mil d’ells ja estarien inclosos en els Pressupostos Generals de l’Estat de 2021. Sánchez i els seus vicepresidents van avançar que aquests s’invertiran en projectes de transició ecològica, transformació digital, igualtat de gènere i cohesió social i territorial.

Les quantitats són enormes, però el forat generat per la crisi econòmica i la pandèmia ho és molt més. Segons les previsions del govern, aquest permetrà un creixement del PIB del 2,5%. Però el mateix govern reconeix que la caiguda d’aquest mateix indicador només el 2020 superarà l’11%.

Les úniques mesures concretes anunciades van ser la modificació de diverses lleis per mitjà d’un Reial decret per a facilitar l’accés del sector privat i les administracions a aquests fons, i una promesa altisonant de creació de 800 mil llocs de treball. La xifra no deixa de tenir una mica de sorna. És exactament la mateixa quantitat d’ocupacions que va prometre Felipe González a la seva arribada a la Moncloa en 1982. Uns anys més tard, les seves polítiques de reconversió industrial i les primeres contrareformes neoliberals havien generat 800 mil aturats nous.

Res es va sentir en totes dues compareixences sobre la reforma laboral o la revaloració de les pensions, les dues grans contrareformes estructurals que el govern "progressista" ha acceptat que no sols no han de tocar-se, sinó que fins i tot farà falta aprofundir-les, com va deixar clar el ministre Escrivá amb la seva proposta d’allargar l’edat de jubilació efectiva fins als seixanta-set anys.

Els milions del Fons de Reconstrucció Europeu i la relaxació dels objectius de dèficit per a 2020 i 2021 que ha acceptat la Comissió, poden donar temps al govern per a retardar a mitja legislatura els pitjors ajustos. Però, com ja fes Zapatero en 2010, aquests estan inscrits en l’acord amb la UE i en cap cas ni PSOE ni Unidas Podemos renuncien a aplicar-los si són necessaris per al rescat del capitalisme espanyol.

La Judicatura va aixafar la guitarra de presentació del pla de recuperació. La posada en escena va quedar deslluïda, i això és un gran problema, perquè el pla fins al moment és sobretot això, posada en escena per a l’avui, per a guanyar temps, i una enorme hipoteca que serà descarregada una vegada més en forma d’ajust fiscal i noves contrareformes sobre la classe treballadora i les classes populars.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic