|
La setmana passada el Govern de la Generalitat aprovava un nou paquet de mesures restrictives per fer front a la segona onada de la Covid. Tot ben lluny de l’urgència de mesures que realment posin fre a l’augment de contagis i protegeixi als milers de persones que s’exposen i es jugen la vida mentre surten a treballar.
D’entre totes les mesures aplicades fa una setmana per la Generalitat destaca sobretot el tancament de bars i restaurants, una restricció que ha fet perillar (novament) el sector de l’hostaleria i ha posat en escac el lloc de feina de milers de treballadors i treballadores.
I en aquest sentit, en tot just una setmana, s’han produït 3.700 nous ERTO que afecten a més de 30.000 treballadors i treballadores, segons ha indicat el departament de Treball i Afers Socials.
Sens dubte, els expedients temporals són la gran mesura a la que s’ha agafat també el Govern de la Generalitat per a seguir garantint els beneficis de les grans empreses mentre els costos salarials recauen integrament sobre l’Estat, és a dir, sobre les espatlles de la classe treballadora. Una ganga per a les empreses a costa de buidar les arques públiques.
I això en cas de cobrar-se, ja que encara hi ha milers de treballadores i treballadors que no han percebut la primera tongada d’ERTOs. Alguns dels sectors més precaris que van quedar-se sense feina des del març no han cobrat des de llavors o ho han fet tot just el mes d’octubre.
Tot això, a més, sense tenir en compte el més d’un milio d’acomiadaments durant les primeres setmanes de la pandèmia i que ara, amb aquestes noves restricicions ja estan augmentant considerablement.
Cal tenir en compte també que l’aplicació de les noves mesures restrictives s’estan donant en un període d’augment vertiginós dels contagis i sota l’amenaça del Toc de Queda a tot l’Estat per part del Govern central. És més, la Comunitat de Madrid aplicarà des d’aquest dilluns noves mesures en aquest sentit, prohibint la movilitat en diferents zones. Reproduïnt novament un confinament de classe entre les dotze i les sis de la nit, un cop s’hagi exhaurit l’Estat d’alarma.
No hi ha dubte que les mesures restrictives que s’imposen des de la capital de l’Estat són les mateixes que el Govern de la Generalitat ve també aplicant des de l’inici de la pandèmia per tal de salvar els negocis dels grans empresaris a costa de la crimininalització dels sectors més populars i la vida de milers de persones, entre elles gran part de la població gran de les residències geriàtriques.
En aquest sentit, el paper de les direccions sindicals de CCOO i UGT juquen també un paper destacat validant aquesta mesura ja que segons ells els ERTO són la millor garantia per a “congelar” l’economia i evitar els acomiadaments. No obstant, la realitat és que les mesures del govern permeten que les empreses estalviïn costos, mentre continuen garantint els beneficis privats dels empresaris. Però, al mateix temps, ja està havent-hi un augment de l’atur en tota població treballadora i en particular en el sector més jove i precari.
Enfront tot això, és necessari impulsar una lluita per mesures realment efectives. Envers les restriccions que només fan que ferl-li pagar a la classe treballadora els costos d’aquesta crisi, cal imposar mesures de segurtat i higienico-sanitàries per a reforçar el sistema sanitari. I això passa per per posar de forma efectiva i immediatament tots els mitjans de la sanitat privada i la indústria farmacèutica a disposició de la pública.
No obstant, per a revertir aquesta situació és necessari també prendre mesures urgents que afectin els beneficis dels rics: la prohibició dels acomiadaments i ocupació de tota empresa que tancament o acomiadi; nacionalització dels sectors estratègics sota control dels treballadors i usuaris; repartiment del temps de treball sense reducció salarial o l’elevació dels impostos per a les grans fortunes i capitals per a sufragar tota aquesta inversió, entre d’altres, són algunes de les mesures que poden fer que aquesta crisi la paguin els capitalistes.
|
