La pandèmia va fer que en un primer moment, les oposicions docents que haurien d’haver començat al juny, s’ajornessin al setembre. Només a Catalunya; perquè la resta de comunitats les van ajornar fins al 2021. Bé, a Catalunya, no. Per què? Qui lo sa. Hi ha opinions per tots els gustos: política, eleccions, necessitat, etc. La cosa és que més enllà del perquè, el que està clar és la nefasta gestió del Departament d’Educació amb els opositors i les opositores.

Portem des del setembre -de manera oficial perquè estudiant i preparant-nos portem molt més de temps- immersos en un procés de bojos. Per què? Perquè no se’ns dona informació clara.

Després de realitzar la primera prova, una defensa oral de la programació didàctica lliurada al setembre, es va anunciar que la segona prova -examen teòric i pràctic- s’ajornava per la situació de la covid. Bé, no va ser del tot així, perquè primer els tribunals no van confirmar data d’examen. Després, els mateixos tribunals van anunciar que la prova no es faria en la data acordada que era el 17 d’octubre per algunes especialitats, i que ja se’ns comunicaria dada nova (i que molts creien que era el 31 d’octubre). Però tot això, sense comunicacions oficials i sense res en clar del Departament, que podria ajornar-les oficialment i dir una data concreta. De fet, la setmana passada en roda de premsa van anunciar que s’ajornaven i esperaven poder fer-les abans de final d’any, comunicant la data amb una setmana d’antelació. De debò? De debò que no es pot concretar més i dir "abans de final d’any"? Final d’any si estem a finals d’octubre, ens deixa massa dates per poder fer-ho, massa incertesa per qui està en aquest procés. Opositors i opositores que la majoria, estan en actiu, és a dir, treballant a les escoles, preparant les classes, avaluant, etc.

I mentre hi ha aquest despropòsit d’oposicions, l’educació pública aguanta el que no ha d’aguantar per la falta d’inversió, contractació i els anys i anys de retallades i de neoliberalisme que la va portar a situació en la qual la va agafar aquesta pandèmia. Perquè la precarietat a l’educació no ve d’ara, i no parlem només del personal docent. Parlem de les monitores del lleure, de menjador, de vetlladores, del personal de neteja i cuina, del personal d’administració, de les interines, etc. Sí, tot això és educació i la pandèmia ha fet empitjorar moltíssim la seva situació. Una situació que ni tan sols és tinguda en compte als protocols covid, deixant al personal externalitzat a les mans de les seves empreses, que mai han sobresortit per avantposar les condicions del seu personal per sobre dels seus beneficis.