http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
TELEVISIÓ
“Antidisturbios”, realitat i ficció de la repressió estatal
Irene Olano

Aquesta setmana la plataforma Movistar+ ha estrenat la seva nova sèrie “Antidisturbios” causant veritables disturbis en les xarxes socials. Portem algunes claus de la sèrie que ha posat en el punt de mira, una vegada més, el debat sobre la violència policial.

Ver online

La sèrie comença presentant-nos a un comando de policies anti-avalots a Madrid que tracten d’executar un desnonament en Lavapies, contra la voluntat dels veïns i d’una plataforma anti desnonaments. Però tot es torça i s’inicia una recerca en el si de la Policia Nacional per a depurar responsabilitats.

Per a alguns espectadors, la trama de ficció probablement comença en el mateix moment en què comença la sèrie. Els anti-avalots es troben en clara inferioritat numèrica i comencen vint angoixants minuts en què van traient una a una a les persones de la casa del coll i els braços, davant les llàgrimes de desesperació de la família desdonada i amenaçant a la resta de veïns perquè no intervinguin en l’operació.

No obstant això, per a qualsevol persona que hagi intervingut en un desnonament, aquests vint llarguíssims minuts no són una ficció, ni un relat fantasiós. Formen part de la violenta realitat d’aquest procés, que ha expulsat de la seva llar a 170.000 persones en l’Estat Espanyol des de 2008. La veritable història de ficció comença quan, per una vegada, comença la recerca policial davant les sospites de violència desmesurada dels agents. I és ficció perquè el que tendim a veure és que les institucions cobreixen sistemàticament els casos de violència policial més mediàtics, com va ocórrer el 24 d’abril de 2018, quan tan sols unes setmanes després de la mort del manter Mame Mbaye després d’una brutal persecució policial, nombrosos mitjans de comunicació van reportar que es va tractar d’una parada cardiorespiratòria mentre feia una passejada pel barri.

La desesperació que sent l’espectador davant la brutal escena que està veient resulta dolorosament familiar per als qui han tingut la desgràcia de trobar-se massa prop d’un anti-avalots. No existeix diàleg amb la mediació que tracta d’evitar el desnonament, la identificació dels agents és gairebé impossible de veure durant el procés i actuen com si tinguessin total impunitat. El cap d’aquesta fictícia operació insta els agents a actuar d’aquesta manera: “Tu li poses una miqueta de fatxenderia a tot el que fas, i així és més fàcil”.

Nombrosos sindicats i organismes afins a la policia han protestat aquests dies davant la imatge que, segons ells, es desprèn d’aquest cos policial en la sèrie. Imatge que inclou un quadre de violència masclista sistemàtic en els agents, casos de drogoaddicció entre ells i un sàdic interès per la violència (“Per a fer paté els deixem”, referint-se a uns ultres després d’un partit de futbol). Però aquestes circumstàncies, molt presents en la sèrie, posen el focus en el caràcter i manera d’actuar individual dels agents i eludeixen una qüestió principal: els sis subjectes podrien ser uns veritables àngels en la seva vida personal i continuar formant part d’una institució fonamental de l’estat capitalista que està específicament destinada a la repressió violenta de la classe treballadora i de qualsevol persona que protesti davant aquest sistema de merda que ens condemna a la precarietat i a la mort, tal com ha quedat perfectament reflectit durant la pandèmia.

La policia, com estem cansades de veure en casos com la brutal pallissa que li va propinar un policia a una dona embarassada, funciona com una organització criminal armada, i els antidisturbis com la seva ala més ultra, destinada específicament a aplicar violència sistemàtica contra totes aquelles que s’oposen a aquest règim monàrquic i capitalista, que cada vegada té menys a oferir-nos.

Aquesta visió es distancia molt de la que s’obstina a produir la sèrie, que presenta, per exemple, una falsa equidistància en el cos quan els agents cobriran una manifestació filofeixista a Colón i una anciana els crida “rojos de merda”, frase que s’utilitza per a simbolitzar que els pobres agents reben insults de totes les ideologies. Però, com hem vist durant les manifestacions del barri Salamanca contra el confinament i les vallecanes en què es demanava més sanitaris, la policia està molt lluny de ser ideològicament neutral. En la sèrie també se’ls exculpa per l’ús de la violència quan es descobreix que, després de l’interès per efectuar el desnonament podria haver-hi motius polítics i s’assenyala que “s’inculparà a sis antidisturbis que no tenen la culpa de res”, malgrat que van emprendre a porrades contra civils desarmats.

En la línia d’assenyalar precisament el contrari -que la policia com a institució està al servei d’una ideologia molt concreta- la sèrie també insinua la relació entre la policia i l’organització neonazi madrilenya Hogar Social Madrid.

Com no podia ser d’una altra forma (i això no és spoiler), en l’última missió que surt en pantalla, els agents es pugen al vaixell de Piolín per a anar a reprimir catalans durant el referèndum de 2017. Un altre exemple perfecte del veritable propòsit de les forces de seguretat de l’Estat.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic