|
A l’assemblea, realitzada mitjançant l’aplicació Zoom, es van connectar gairebé un centenar de treballadors i treballadores de diferents sectors donant un missatge clar, la necessitat continuar organitzant-se per a lluitar contra els atacs que vivim i que estan per arribar.
La segona assemblea va expressar com continuen sumant-se treballadors de més sectors a la Xarxa de precàries. Van participar treballadores de l’hostaleria, molts treballadors de grans cadenes de la restauració com VIPS, Domino’s, Telepizza, KFC, monitores de col·legis i temps lliure; treballadores del sector tèxtil; cambreres de pis; treballadores i treballadors de telemàrqueting; treballadors sanitaris com a infermeres, zeladors, treballadores del servei de neteja de l’Hospital Gregorio Marañón; treballadors de l’ensenyament, treballadors d’arts gràfiques.
Les treballadores del Gregorio Marañón van poder comptar tota la seva experiència de lluita. Van transmetre la seva lluita contra l’intent de privatització del servei de neteja del seu especial, un servei públic que va tractar de ser privatitzat al mig d’aquesta pandèmia. No obstant això, les treballadores amb la seva lluita van poder paralitzar la privatització. Una lluita en la qual la Xarxa de Precàries va poder participar i donar el seu suport perquè des de la Xarxa tenim clar que la lluita és l’únic camí.
En la reunió molts dels participants van expressar a través de les seves experiències la situació que avui es viu en els diferents llocs de treball, com la precarietat es tradueix en salaris de fam, temporalitat, inestabilitat, acomiadaments i repressió, jornades extenuants, etc. Alguna cosa que s’expressava a través de totes les experiències era el cansament i la necessitat de barallar en contra de la precarietat.
Però no sols es van sentir veus sobre la dura situació que es viu dins dels centres de treball, també molts van parlar de com afecta la precarietat en les seves vides més enllà de l’àmbit laboral. Van poder escoltar-se testimoniatges sobre la problemàtica de l’habitatge, sobre com afecta l’Estat d’alarma i el control policial al carrer, l’empobriment dels serveis públics, la situació que avui viu la sanitat pública i la degradació de serveis com els menjadors escolars.
Resolucions per a continuar estenent la Xarxa a tot l’Estat
Com va expressar el company Asier, delegat sindical de CGT Telepizza a Saragossa, “La pandèmia la continuen pagant les classes treballadores. S’han destinat milions d’euros per a salvar a les grans empreses a costa de l’erari públic, que més tard o més d’hora l’acabarem pagant els treballadors. Ja han deixat clar que la injecció de diners que el Govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias ha regalat a les empreses no tindrà devolució (és a fons perdut) com ja va passar en l’anterior crisi, i els diners que han demanat als banquers de la UE per a continuar costejant als empresaris es donarà a canvi de noves retallades socials i laborals”.
“Ningú ens traurà d’aquesta crisi, haurem de barallar nosaltres per imposar un pla que faci que la crisi no la paguem les treballadores”, i per a això, “haurem de barallar contra les mesures d’aquest govern i en contra de les burocràcies sindicals que l’única cosa que fan és pactar per la CEOE”, va agregar Asier.
Aquestes idees van travessar moltes de les intervencions. Per això una de les resolucions principals de l’assemblea va ser la necessitat de continuar organitzant i estenent la Xarxa de Precàries per tot l’Estat, difonent els materials de la Xarxa tant en les xarxes socials com en els centres de treball, FPs i centres d’estudi.
Entre les resolucions principals per a intervenir en les protestes i processos de lluita en curs, es va ratificar el suport de la Xarxa a la jornada de vaga i protesta convocada per CGT a Madrid el pròxim dia 11 de novembre. En aquest sentit, es va resoldre també elaborar un material públic en el qual s’exposi la posició de la Xarxa sobre l’actual convocatòria, ja que moltes de les participants, entre elles afiliades a diferents sindicats de CGT, van qüestionar els límits de la convocatòria: la seva falta de preparació i difusió, la falta d’un front únic més ampli que permeti paralitzar alguns sectors claus de la ciutat i especialment la contradicció de dir “vaga general” al que en els fets serà una jornada de lluita i una manifestació.
Malgrat aquests límits, es va acordar impulsar i participar activament d’aquesta jornada, com a part de la lluita per continuar organitzant a la joventut i les treballadores precàries per a imposar-li a les burocràcies sindicals de CCOO i UGT la convocatòria d’una veritable vaga general per un pla d’emergència davant la crisi que estem vivint.
Una altra resolució va ser fer un pronunciament denunciant l’Estat d’Alarma actual i tocs de queda com a mesures que tracten d’assenyalar la responsabilitat de la pandèmia en el pla individual. Juntament amb això, l’assemblea va resoldre preparar un material amb punts pels quals lluitem com a manera de delimitar-nos del Govern “progressista” i diferents governs autonòmics que no resolen cap mesura en favor dels treballadors.
Com a part de les iniciatives per a continuar estenent la Xarxa en tot l’Estat, a proposta d’una companya monitora de Barcelona es va resoldre estendre les denúncies de la Xarxa en Esquerra Diari i Izquierda Diario, impulsant una xarxa de corresponsals a la qual se sumin cada vegada més treballadors per a difondre la seva lluita.
Finalment, l’assemblea també va adoptar una important resolució de solidaritat internacional amb les famílies treballadores que a l’Argentina lluiten per terra i un habitatge digne que han estat durament reprimides pel Govern argentí.
Com a part dels processos de mobilització i organització de la joventut i la classe treballadora precària en diferents parts del món, i especialment a Amèrica Llatina, a l’Argentina s’ha construït una xarxa de Joves precàries, impulsada pel Partido de los Trabajadores Socialistas (PTS) i el Frente de Izquierda - Unitat, de la qual alguns dels seus integrants van poder participar en la nostra primera assemblea. Aquestes companyes i companys estan avui participant i donant suport al moviment #TierrasParaVivir i han estat en la primera línia de combat contra la repressió del Govern “progressista” argentí contra les famílies que van ocupar terres ocioses en la localitat de Guernica per a poder assentar-se amb les seves famílies i tenir un sostre on viure. Així l’assemblea va resoldre repudiar la repressió i manar tota la solidaritat a les famílies desallotjades mitjançant un comunicat i un cartell per a difondre en les xarxes socials.
|
