En aquest nou curs del Campus Virtual de Izquierda Diario es repassa les principals fites de la revolució espanyola, detenint-nos sobretot en els debats i lliçons que va deixar plantejades per a pensar i preparar-nos per als processos revolucionaris que estiguin per venir.

La revolució espanyola constitueix una de les més profundes de tot el segle XX. La descomposició del règim de la Restauració i la crisi dels anys 30 van posar en evidència l’endarreriment de l’Estat espanyol. Una agenda de reivindicacions democràtiques –amb la qüestió agrària com a principal– es va combinar amb demandes socials profundes.

La classe treballadora i els pagesos pobres van ser el motor d’un procés que es va iniciar amb la caiguda de la Monarquia a l’abril de 1931. No obstant això, la política de les seves direccions tradicionals va actuar des del principi com un obstacle per al desenvolupament de l’autoorganització, necessària per a la resolució íntegra de les seves reivindicacions. Permanentment van treballar per a desviar la seva energia revolucionària darrere de diferents formes de col·laboració amb els partits de la burgesia republicana.

El cop d’estat feixista de juliol de 1936 va suposar la irrupció directa de la classe treballadora derrotant-lo en bona part de l’Estat. La revolució social deslligada en la rereguarda va generalitzar l’“assaig general” que havia significat la Comuna d’Astúries dos anys abans. Les i els treballadors, al costat de la pagesia pobre, van col·lectivitzar les terres, indústries, van formar milícies i van crear una institucionalitat de poder obrer en el camp i la ciutat.

L’Estat republicà, amb la col·laboració de totes les direccions obreres, va tractar de desactivar aquesta revolució i tornar a la normalitat prèvia al cop. No obstant això, la resistència de sectors de l’avantguarda obrera, particularment a Catalunya i la seva capital, va derivar en el cop de maig de 1937 i l’aixafament sagnant de la revolució. El rol de l’estalinisme en aquests fets va ser determinant, i la confirmació de la seva conversió en un aparell contrarevolucionari.

Com inscriure’s?

El curs es compon de sis classes a càrrec de Santiago Lupe, historiador especialitzat en la guerra civil espanyola i la dictadura franquista. Cada classe inclou un vídeo amb l’exposició del tema, bibliografia recomanada i un fòrum per al debat, preguntes i intercanvi entre les participants.

Totes les classes, amb el seu vídeo corresponent, s’habilitaran en les dates indicades, a partir de les 8 am del mateix dia, i quedarà disponible a la plataforma del Campus per a ser visualitzat quan es desitgi. Es recomana anar seguint el curs setmana a setmana, per a poder interactuar amb la resta dels participants, mentre aquest es troba actiu.

Programa del curs

1. Cau el Borbó, comença la revolució espanyola. L’endarreriment espanyol i la seva revolució passiva. Les grans tasques democràtiques com a motor de la revolució de 1931. Quines estratègies es van posar en joc per a resoldre-les des del moviment obrer.

2. La Comuna Asturiana, l’“assaig general”. La revolució d’octubre de 1934 i el front únic obrer. El rol de les principals direccions obreres. La radicalització de les joventuts socialistes. La constitució del POUM.

3. El Front Popular, fre de la revolució. La política de la Internacional Comunista estalinitzada contra la revolució a Occident. Un canvi de govern que no frena la lluita de classes. La ruptura de Trotsky amb Nin i el POUM.

4. Guerra i revolució. Cop d’estat, resistència obrera i revolució. La qüestió del poder i l’entrada en el govern de la CNT i el POUM. Una primera contrarevolució silenciosa.

5. La insurrecció de maig de 1937. La resistència a la contrarevolució republicana-estalinista. Les ruptures per esquerra en el moviment llibertari, els “Amics de Durruti”. El programa de l’ala esquerra del POUM i els trotskistes espanyols. La repressió estalinista.

6. Classe, partit i direcció. Comparació amb la revolució russa. Principals debats historiogràfics i en l’esquerra. Lliçons de la revolució espanyola.