|
El debat ha envoltat l’aprovació de la vuitena llei educativa després del franquisme, la LOMLOE, coneguda com a Llei Celáa. La llei ha tirat endavant per 178 vots a favor, 147 en contra i 17 abstencions, amb el vot de Més País, Compromís, Nova Canària, ERC i el PNB, a més del govern de PSOE i UP. Es van abstenir Bildu, BNG, Teruel Existeix i la CUP i van votar en contra PP, Cs, Vox, UPN, Coalició Canària, Fòrum Astúries i el PRC.
Els dies anteriors i posteriors les portades i micròfons els van acaparar les protestes de l’escola concertada, que van mobilitzar als pares i van utilitzar als alumnes. Malgrat el seu desplaçament del debat, el silenci de les burocràcies sindicals de CCOO i UGT o de UP també és eixordador davant una llei que és essencialment una reedició de la LOE de 2006 de Zapatero. Aquesta llei es va aprovar ja llavors entre un ampli descontentament en la comunitat educativa per estar feta a mida de la patronal i obrir la porta a noves retallades.
Des del govern s’ha presentat com la llei “progressista” que derogarà la LOMCE, aprovada pel PP en 2013, llevant el caràcter qualificatiu de les seves revàlides. Encara que no abordi demandes urgents com la situació dels menjadors, la millora de ràtios o la fi de la bretxa digital, es manté la desinversió pressupostària a la pública, el finançament a les concertades i el lobby de l’església en l’educació.
Consultant el text de la LOMLOE pot veure’s el curt abast i la falta de concrección de les mesures “més audaces”, esbossades com a possibilitats sense definició ni pressupost. També preocupa la falta de concrección del traspàs de competències de les escoles d’educació especial a escoles "que en un futur estarien preparades".
Això no ha impedit que tant la dreta com el govern es beneficiïn del renou: d’una banda, la dreta ha utilitzat aquesta campanya per a mobilitzar a les seves bases i per una altra, el govern aconsegueix fer semblar la llei més rupturista del que realment és. Repassarem els temes centrals d’aquest debat:
“Tancaran la concertada”
No és una mica sospitós que el PSOE fes això? No ha deixat de salvaguardar en tot moment els interessos de la patronal de l’educació privada (majoritàriament vestida amb sotana), incrementant any rere any les partides pressupostàries destinades a l’educació concertada, i de reduir el finançament de l’educació pública. Els partits que formen Unides Podemos, si en els seus orígens qüestionaven l’educació concertada, han acabat per acceptar-la, acceptant amb això l’altra cara de la moneda: la desfinanciación de l’educació pública.
Encara que entre els articles 108 a 116 la LOMLOE detalla el sistema de concerts, immòbil respecte a la situació anterior respecte a diverses qüestions que han exasperat els ànims de la concertada: la segregació per nivell econòmic, sexe o necessitats educatives i les quotes il·legals que cobra la concertada. Abordar aquestes qüestions de manera real seria un aspecte molt limitat, però progressiu per a aquesta llei. Encara així, té truc.
Si bé prohibeix que els centres concertats “percebin quantitats de les famílies per rebre els ensenyaments de caràcter gratuït” no detalla cap mecanisme per a evitar que succeeixi davant una patronal educativa amb àmplia experiència a sortejar lleis, com en el cas del “frau” que realitzen amb les xifres d’Alumnes amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (ACNEAEs), que estan obligats a matricular per a rebre els diners públics, però que a vegades provades solen trucar per a evitar-se els costos derivats i cobrar igualment.
Respecte a aquesta pràctica, en l’article 86.2 la llei parla de “vetllar per la presència equilibrada de l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu”, no obstant això, no queda subjecta a cap organisme permanent ni està relacionada a cap pressupost concret, sinó a “la possibilitat de constituir comissions o òrgans de garanties d’admissió quan la demanda de places en algun centre educatiu de l’àmbit d’actuació de la comissió superi l’oferta”.
En l’article 116.2 recull que “tindran preferència per a acollir-se al règim de concerts aquells que atenguin poblacions escolars de condicions econòmiques desfavorables”. Aquest punt rebat al supòsit de la “demanda social” que introduïa la LOMCE, permetent que qualsevol escola privada pogués argumentar que responia a una “demanda social” per a rebre diners públics, encara que fos marcadament elitista.
No obstant això, durant més de 30 anys, amb LOMCE, amb LOE, amb PP i amb PSOE, la barra lliure de fons per a sostenir amb diners públics escoles privades no ha cessat. I ara no cessa amb PSOE i UP, recollint en aquesta llei un blindatge de 6 anys de fons públics per concert abans de revisar-se.
“El castellà ja no serà vehicular a les aules”
Hi ha qui sent que ha de protegir una llengua parlada per 500 milions de persones, però malgrat això, aquesta afirmació se sustenta en un tecnicisme per a tractar de mobilitzar al nacionalisme espanyol. L’ús del terme vehicular en les lleis educatives sobre els idiomes va començar en 2013 i amb aquesta llei la situació del castellà en zones on es parlen més llengües és la mateixa, ja que la llei exigeix “un domini ple del castellà, així com de la llengua cooficial que hi hagi en la seva comunitat”.
“Llevaran la religió de les aules”
A pesar que no llevaran la religió de les aules, en la pàgina web de la plataforma Más plurales en defensa de la concertada donen una explicació molt il·lustrativa: “és una agressió a la llibertat de consciència en favor de la imposició d’una ideologia laïcista impròpia d’un Estat no confessional”
Efectivament, el laïcisme “és impropi” d’un Règim que manté acords al Vaticà des del franquisme, especialment quant a l’educació. I això no es discuteix ni amb “el govern més progressista de la història”. El que realment recull aquesta llei és que “la seva qualificació no es tindrà en compte en la nota mitjana per a beques o els processos d’accés a la universitat”. No obstant això, la seva “solució” també elimina les assignatures alternatives a la religió catòlica, llevant així els lloc de treball que implicaria donar aquestes assignatures, generant classes de guàrdia i desquadrant els horaris.
Amb aquesta llei la religió catòlica segueix a les escoles, obligant l’escola pública a contractar professors amb diners públics, que segueixen criteris de la jerarquia eclesiàstica, si els pares o tutors d’un sol alumne exigeix rebre-la en un centre públic, mentre la resta de la classe no tindria classe. Aquest és un dels compromisos de l’Estat espanyol amb el Vaticà, però el fonamental està en la concertada.
L’Estat Espanyol és el país amb més escoles concertades de la Unió Europea, sent el 30%, enfront de la mitjana del 14,3% de la UE. Els centres catòlics, el 60% dels concertats, reben cada any 4.866 milions d’euros per a 2.500 centres al llarg de tot l’Estat.
“Laicizar” no és l’única acusació que li queda gran a aquesta llei, ja que la dreta continua posant el crit en el cel sobre “l’adoctrinament de genero” i l’educació sexual, que compten amb una retahila d’esments abstractes en la llei i cap concrección. Amb qui hi haurà una temuda educació sexual integral, amb la pública mal finançada, amb els marianistes o amb l’Opus Dei?
Progre? Una altra llei neoliberal per a una època de crisi
Per exemple, des del sindicat CGT afirmen a aquesta llei “deixa en mans de les comunitats autònomes l’augment de la privatització, la competitivitat entre les escoles i, com a resultat, la segregació escolar, que ens ha posat a la cua de la Unió Europea i de l’OCDE en igualtat”.
Respecte al pressupost el govern afirma que “incrementarem els recursos públics destinats a l’educació i beques. Fins a situar la inversió educativa a Espanya en un 5% del PIB l’any 2025”. Això, a més de ser una aposta molt a llarg termini, queda encara lluny del 7% del PIB que recomanen destinar organitzacions internacionals, tan poc sospites de ser progressistes, com l’OCDE. Les retallades en educació travessen diversos governs i es xifren en 10 mil milions d’euros menys des de 2010, mentre el nombre d’alumnes s’incrementava en un 10%.
Producte de les retallades pressupostàries 32.000 professors que han perdut els seus llocs de treball; més de 100 mil estudiants han estat expulsats de la universitat pública per no poder pagar unes taxes que no paren de pujar any rere any; desenes de milers d’interins han estat acomiadats; milions de joves sofreixen en els seus instituts i col·legis la degradació de la seva educació, la massificació i la falta de recursos humans i materials, agreujada ara als ritmes de la pandèmia.
|
