Des de la Xarxa de treballadores precaries es vol invitar als educadors de diversos àmbits, lleure, tercer sector, educadors... per dur a terme una assemblea on es posi veu a la precarietat i poder construir una organització que enfronti la precarietat i reivindiqui poder treballar sense cap risc. Des d’aquesta assemblea es vol denunciar els abusos comesos per les empreses que posen en joc la vida dels treballadors i de les persones per defensar els seus beneficis. És per això que us convidem aquest dijous 3 de desembre a les 19 h a participar de l’assemblea on es podrà debatre i proposar com enfrontem la pandèmia conjuntament amb altres sectors que també estan afectats per la crisi que ens porten els capitalistes. Les nostres vides valen més que els seus beneficis.

En els últims anys ha quedat de manifest que el tercer sector és l’últim esglaó de l’estat del benestar, un sector principalment privatitzat per empreses "socials" que mouen milions d’euros. Som el sector més precari amb diferència del sector sanitari o educatiu; amb salaris baixos, externalització del servei, sense conciliació d’horaris, pèssima atenció els usuaris, etc.

Centres sobre poblats, contractes precaris i manca de recursos ha sigut la resposta de les entitats privades avalades per les institucions de l’estat i la Generalitat de Catalunya. Un polvorí que ha aprofitat la premsa i l’extrema dreta com el partit de Vox per criminalitzar als menors no acompanyats. Tant els treballadors com els usuaris (menors, gent gran, salut mental, diversitat funcional…) no podem seguir sustentant tanta precarietat com han manifestat els educadors de Girona que actualment segueixen en disputa. És per això que des d’Esquerra Diari volem ressaltar els 5 motius que mereixen ser secundats per una vaga.

1 Acabar amb la precarietat laboral en el sector

La Generalitat ha volgut recompensar amb una paga compensatòria, per aquells serveis essencials que en la pandèmia van estar actius. La compensació ha estat ínfima i no tapa la precarietat d’aquest sector. A més que en molts serveis aquesta compensació no ha arribat mai. Tanmateix el conveni ha quedat paralitzat per una patronal que vol negociar el conveni a la baixa els salaris dels educadors porta’n des del 2010 pràcticament congelats i és calcular que s’ha perdut un 30% del poder adquisitiu, mentre que els sous només han pujat un 3%.

Malauradament la precarietat no es queda aquí, ja que és habitual que les entitats realitzin pràctiques abusives com contractes de pràctiques, cobrant un 75% del salari fins a un màxim de 2 anys. També patim impagaments i endarreriment dels salaris com passa amb els treballadors de Fundació Battuta i d’Eduvic. Aquesta precarietat no és només en l’àmbit salarial sinó que també en relació amb les ràtios totalment desproporcionades. I que s’aguditzen quan un treballador està de baixa, ja que no hi ha substitucions. També patim horaris impossibles, ens fan treballar més hores, no paguen plusos de perillositat o de disponibilitat, etc.

2 Per un servei de qualitat amb els usuaris

La precarietat laboral va lligada amb l’oferta de servei. Un dels sectors on es pot veure més sa aquesta relació, són els serveis en atenció a la infància com els CRAEs, centres d’acollida o piso tutelats. La falta d’inversió d’infraestructures o recursos, afegit a un personal precaritzat porta al fet que la funció educativa quedi en un segon pla, i la contenció sigui la prioritat dels centres, horaris estrictes, sobre població, falta d’atenció, impossibilitat de vinculació provoca en els menors fets com escapoliments, agressions, depressió en els menors, fins i tot abús infantil.

3 L’educació social no pot ser un negoci

El sector per moltes empreses s’ha convertit en un negoci molt profitós, fins al punt que empreses com les del Florentino Perez ha entrat en el sector. Fórmules establertes com adjudicacions des dels pressupostos públics, sense cap control públic de desenes de milions d’euros ha fet que aquests últims anys les fundacions es lucrin, amb salaris desproporcionats per als alts càrrecs i adjudicacions fraudulentes. Les Fundacions reben aproximadament per l’atenció i cura de la infància protegida entre 3.500€ i 5.500€ per mes i infant, depenent del tipus de Centre Residencial i característica del nen/a. Molts d’aquests diners no es veuen reflectits com servei com denuncien diferents sindicats.

4 Per un servei 100% públic

En l’actualitat és impossible imaginar que en l’educació pública i la sanitat publica, la majoria dels seus empleats treballin per empreses privades, fet que en el tercer sector és normal. De fet la definició "tercer sector" és una fal·làcia camuflada, segons Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, Generalitat de Catalunya la paraula sorgeix per definir les entitats no governamentals i no lucratives, en contraposició al "primer sector" o sector públic (governamental i no lucratiu), i al "segon sector" o sector de l’empresa privada. És a dir externalitzar el servei, en fundacions "no lucratives" (on realment hi ha lucre) per reduir el cost d’un servei públic que ha de garantir l’estat.

En lloc d’aquestes privatitzacions camuflades amb “fundacions no lucratives” l’administració pública ha d’assumir totes les funcions sota la gestió dels mateixos treballadors del sector.

5 Democratitzar el tercer sector

És necessari lluitar per un equip educatiu democràtic on les decisions del servei siguin preses pel conjunt dels treballadors, mecanisme totalment necessari per poder pensar intervencions socials, però també uns anticossos per acabar amb la corrupció del servei i les portes giratòries que existeixen de polítics a fundacions i viceversa.

Per fer això, és clau acabar amb les empreses privades que es lucren i que tot el pressupost sigui gestionat per tots els treballadors del sector de forma transparent i en benefici dels usuaris i qui treballen.