Un grup de militars retirats envien una carta al rei Felip VI per a expressar la seva oposició a l’actual Govern i fer explícit el seu "jurament de defensar la integritat d’Espanya i l’ordre constitucional, lliurant la vida si calgués". Un material que ha estat destapat per infoLibre.

Aquest grup de militars ja van emetre la setmana passada una altra carta també dirigida a Felip VI en la qual ja mostraven la seva oposició al Govern al qual qualificaven de "comunistes, colpistes i proetarres".

La carta ha estat coneguda en la setmana en què també s’ha fet pública una conversa d’un grup de militars jubilats en whatsapp en la qual expressaven el seu malestar amb l’actual Govern i demanaven afusellaments en massa.

El que expressaven els missatges del xat de militars era el descontentament davant un Govern que "va acceptar menyspreus i humiliacions a Espanya", "atacs al Rei" i que "va concedir favors" a terroristes. També expressaven que la solució passava per l’afusellament de 26 milions de persones. Tot això per a defensar obertament els valors franquistes.

Les cartes enviades al Rei i la conversa destapada evidencien la quantitat de militars franquistes. Davant aquest fet les diferents reaccions davant les cartes i xats publicats no s’allunyen gaire de l’esperat.

L’interlocutor directe de les cartes, Felip VI, no s’ha pronunciat, una cosa evident sent el representant d’una institució imposada pel franquisme, hereva directa de la dictadura i lligada estretament a l’exèrcit.

D’altra banda, Vox, encara que es va desmarcar del xat en el qual hi havia un àudio suposadament gravat per Santiago Abascal saludant a aquest grup de militars, defensa el contingut del xat amb l’argument que ’és privat’. Cosa que no estranya tenint en compte que la formació política es recolza en aquests sectors reaccionaris de l’exèrcit.

El mateix Govern, focus directe de les crítiques i atacs dels membres del xat, ha presentat en la fiscalia el contingut del xat. Segons expressen en la nota que acompanya a l’escrit presentat en la fiscalia signada per la ministra de Defensa, Margarita Robles, posen els fets en coneixement de la Fiscalia per a investigar la seva eventual rellevància penal, "en defensa de la legalitat" i per a "salvaguardar l’honorabilitat i pública estimació" de les Forces Armades. Un intent de separar la ideologia reaccionària expressada per aquest grup de militars de l’exèrcit i titllar d’’excepció’ a aquest fet i els seus locutors. També una clara aposta per la via administrativa com a estratègia per a enfrontar a l’extrema dreta.

Davant el creixement dels partits de l’extrema dreta i la dreta que donen major espai al fet que es naturalitzin fets com aquest, el Govern integrat per Podemos i PSOE proposa ’investigar’ per la via de la fiscalia aquest tipus de fets com si fossin una cosa aïllada i no part fonamental d’un règim polític hereu del franquisme del qual ells també formen part com una pota fonamental.

En els últims anys en què va començar a créixer l’extrema dreta es va desenvolupar al mateix temps un descontentament que va començar a enfrontar el discurs de la dreta al carrer. El moviment de dones va ser el primer a donar resposta a aquesta amenaça que tractava d’avançar sobre els drets de dones, immigrants i sectors populars. Davant aquesta situació la proposta de Podemos va ser la de canalitzar tot aquest descontentament cap a una alternativa del ’mal menor’. Així va acabar sent part integrant del règim del 78, al mateix temps que imposava polítiques racistes, masclistes i governava per a l’IBEX 35, polítiques que creen el clima perfecte perquè es desenvolupi la dreta.