Arriba el Nadal, una de les èpoques en les quals les empreses fan el seu agost a costa d’explotació i precarietat.

Per Nadal el consum es dispara: l’Estat espanyol és el país d’Europa on més es gasta en aquest període, i el quart en el món. Per a incentivar tot això ajuda la campanya nadalenca, enllumenat i decoració a la ciutat, publicitat, Black Friday...

No obstant això actualment vivim un context de crisi sanitària, econòmica i social sense precedents, és per això que enguany des del Govern central i els Governs autonòmics fins a la patronal, passant per les burocràcies sindicals, tanquen files amb la idea que ’salvar el Nadal’.

Però parlem clar, la idea de salvar el Nadal és la de salvar els guanys dels empresaris costi el que costi. Al mateix temps que els diferents governs parlen de ’salvar el Nadal’ no trobem cap esment a mesures de fons que ajudi a frenar la crisi sanitària i econòmica que vivim. Res sobre reforçar la sanitat, millorar els contractes dels sanitaris, ni millorar el transport públic, tampoc hi ha mesures per a prohibir acomiadaments, ni abusos laborals. Cap mesura per a acabar amb la precarietat en els llocs de treball, tampoc en les nostres vides... Res d’una renda d’emergència, ni prohibir els desnonaments...

El nadal que pretenen salvar és la de l’enriquiment de les empreses. Un enriquiment que no es deu a l’augment de les vendes sinó que es recolza en una brutal explotació i precarietat. Per als treballadors, molt especialment els de sectors com el comerç, hostaleria, delivery i missatgeria, el Nadal es tradueix en contractes hiper precaris, hores extra no remunerades, horaris infernals i ritmes extenuants.

Més del 80% dels contractes de la campanya nadalenca són temporals. Més del 40% són de menys de 30 dies, i gairebé la totalitat d’aquests llocs de treball es creen en els sectors més precaris: missatgeria, hostaleria i comerç. A més donada l’extrema temporalitat, aquests contractes porten amb si un augment important del risc d’accident laboral.

A tota aquesta situació enguany cal considerar que estem enmig d’una pandèmia i una profunda crisi econòmica que no sembla poder resoldre’s a molt curt termini. En aquests moments l’atur juvenil supera el 40%, hi ha 3,72 milions d’aturats comptabilitzats i més d’un terç (el 33,5%) són parats de llarga durada, és a dir, porten més d’un any desocupats.

A això cal sumar que gairebé 600.000 persones segueixen en ERTO. No obstant això en aquestes dates veiem com imposen hores extra que no seran remunerades i en la majoria dels caos tampoc retornades en dies lliures, mentre milers de treballadors segueixen en ERTO.

Aquesta dramàtica situació no es resol amb contractes de menys de 30 dies. A més la dinàmica actual és d’una destrucció d’ocupació accelerada. La previsió és que més de 300.000 treballadors es quedaran en atur entre l’1 de novembre i el 31 de desembre. I al gener acaba la pròrroga dels ERTE, per la qual cosa després de la campanya nadalenca vindrà una onada d’acomiadaments.

Una altra qüestió és la crisi sanitària. Les mesures restrictives preses pels diferents governs autonòmics i el central són l’únic intent de fre a la pandèmia. Cap dels governs han pres mesures de fons com reforçar els transports públics, contractar més personal sanitari, reforçar la sanitat i els serveis públics, fer test massius... mesures que haguessin ajudat a millorar la situació sanitària en la qual avui ens trobem.

Si no es prenen aquestes mesures de fons després del nadal tornarà a ocórrer el mateix que després de l’estiu, però en aquesta ocasió ens acostem a aquest període amb una situació de major alarma sanitària que la que hi havia a inicis de l’estiu. La incidència acumulada en el conjunt de l’Estat el dia 30 de juny era de 4,21, avui és de 452,57.

Som moltes les que estem cansades que la precarietat sigui part de les nostres vides. Els que pensem que abans que salvar el nadal de les empreses cal salvar la sanitat.

Defensa la sanitat i els serveis públics!

Aquest nadal rebel·la’t contra la precarietat i organitza’t contra els acomiadaments!

Perquè la nostra salut val més que els seus beneficis