El ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, preveu presentar al Congrés el projecte de llei de reforma de la Seguretat Social a les pròximes setmanes. Entre les mesures del projecte està l’elevació del període de cotització per calcular les quanties de les pensions de 25 a 35 anys. Així apareixeria en l’esborrany que aquests dies Escrivà va plantejar a la resta de ministres de l’àrea econòmica de Govern.
La mesura tractaria d’ajustar, a costa de les jubilacions, els comptes de la Seguretat Social i formaria part d’un projecte més ampli de retallades socials que està en discussió amb la Comissió Europea. Ja que l’assignació dels 140.000 milions de fons europeus de reconstrucció està condicionada a l’ajust de la despesa pública que exigeix retallades d’aquest tipus.

Aquest projecte d’Escrivá suposa ampliar la reforma contra les pensions que ja va aplicar el PSOE l’any 2011 i que va suposar elevar l’edat de jubilació fins als seixanta-set anys, així com el període per calcular la quantia de les pensions de 15 a 25 anys. Des de llavors s’ha anat ampliant any a any el període d’aquest còmput amb el qual en el 2021 serà de vint-i-quatre anys i s’aconseguirà la meta dels 25 el 2022. Si aquesta nova reforma tira endavant, encara s’allargaria més aquest període, fins als trenta-cinc anys, el que pràcticament suposa la totalitat de la vida laboral.

Una mesura que tracta, per tant, de recalcular a la baixa la quantia de les pensions. Les millors condicions salarials se solen donar en els últims anys de cotització de la vida laboral, tot i la precarietat i que s’han anat suprimint drets laborals com els plusos per antiguitat.

Unidas Podemos ha manifestat el seu desacord amb aquest projecte de reforma de les pensions, així com les grans centrals sindicals de CCOO i UGT. De nou, una oposició de cara a la galeria quan s’han recolzat els pressupostos generals de l’Estat, el Pacte de Toledo i tota la lògica d’endeutament públic que recaurà, no en les grans capitalistes i fortunes, sinó en la classe obrera, els sectors populars o, com estem veient, en les pensionistes. Quan són a més les grans patronals de l’IBEX-35 les que es van portar la majoria dels fons europeus.

Yolanda Díaz o Isa Serra assenyalen que la mesura que està proposant Escrivà no estava en l’en el programa de Govern entre PSOE i Unidas Podemos ni en el Pacte de Toledo. No obstant això, el fet de participar del Pacte de Toledo ja van acceptar de fet l’anterior reforma de les pensions que va fer el seu soci de govern el 2011 i que va suposar un atac en aquell moment. D’aquesta manera, les grans contrareformes socials aplicades per Zapatero i Rajoy han estat mantingudes en el substancial i fins i tot reforçades per Sánchez, amb el suport d’Esglésies, Garzón i les burocràcies sindicals.

Mentrestant la Comissió Europea exigeix noves retallades socials i el PSOE és sens dubte un alumne avantatjat en aquesta matèria. Per la seva banda Unidas Podemos sosté una disputa discursiva amb les posicions ministerials de Calviño o Escrivà, les ales més explícitament neoliberals de Govern, però sense proposar una alternativa conseqüent a les polítiques d’ajust i plegant-se a elles. El mateix que la burocràcia sindical, que com UGT parla d’augmentar el salari mínim a 1.000 euros, però que no estan disposades a aixecar un pla de lluita que faci oposició conseqüent a les polítiques de Govern.

Ara bé, mantenir una posició d’independència política i de classe perquè les crisis la paguin els capitalistes exigeix l’oposició frontal a aquests governs "de torn" i les seves polítiques. Exigeix desenvolupar un programa polític clarament anticapitalista que parli d’impostos a les grans fortunes, del no pagament del deute, de nacionalització de la banca i d’altres sectors estratègics de l’economia, d’expropiacions dels habitatges en mans de fons voltor, del repartiment d’hores de la jornada laboral amb millores salarials o de la reducció de l’edat de jubilar-se.

Un programa que ha d’aixecar-se des dels barris, donant la lluita en els llocs de treball i en els sindicats. Implica apostar per l’autoorganització dels treballadors i treballadores per trencar la lògica passiva i conservadora d’una "esquerra" que lluny d’assumir la seva responsabilitat política, es felicita per governar amb el PSOE al servei de l’IBEX35 i quan se li permet moure una coma en les seves lleis repressives i d’ajust social. Que quedi clar que mai la negociació als despatxos ha estat garantia de res, tot el contrari, la força de la classe obrera està la seva organització i en la lluita des dels seus llocs de treball.