|
Després de mesos de pandèmia i crisi, durant els quals milers de famílies van ser expulsades dels seus habitatges, sense alternativa habitacional de cap mena, el Govern ha anunciat el decret per a frenar els desnonaments provisionalment fins a maig, mentre duri l’Estat d’alarma. Juntament amb això, es prohibirà el tall de subministrament a les famílies més vulnerables.
Evidentment, per a moltes famílies que es troben en una situació límit, això obre una esperança de no ser expulsats del seu habitatge en els pròxims mesos. I des del govern l’han anunciat com a gran mesura social en una espècie de “campanya de nadal”.
No obstant això, la realitat és molt més limitada, i el propi decret porta parany. El primer és que es fa a la durada de l’Estat d’alarma. Després d’això, tornarà la “normalitat” de l’expulsió de famílies pobres que no puguin pagar el lloguer.
Però a més, es recompensarà a les grans propietaries i fons voltors, mentre es paralitzi el desnonament, amb diners públics que anirà a alimentar les seves arques, en comptes de ser invertit en sanitat, educació o serveis socials.
Aquestes ajudes als grans propietaris seran iguals al preu mitjà dels lloguers de la zona en què es trobi el pis, i es prolongarà durant els mesos en què estigui paralitzat el desnonament. Si parem esment a qui són les grans propietaries en l’Estat espanyol ens trobem, fonamentalment, amb bancs i fons voltor.
“Si ets un fons voltor i t’obliguen a parar un desnonament, l’Estat et paga. Si ets un autònom i t’obliguen a tancar el bar, et fots. Parar els desnonaments, sí. Però no a costa de rescatar amb diners públics a qui especula en plena pandèmia” deia en un fil de tuit Jaime Palomera, del Sindicat d’Inquilins.
“No hi havia cap necessitat de donar els nostres diners a qui especula en plena pandèmia, només perquè ajorna 5 mesos* els desnonaments de famílies en situació crítica. Tornar a rescatar a bancs, fons i grans rendistes mentre tanta gent perd el seu treball és una vergonya”.
En el mateix sentit, Javier Gil del Sindicat d’Inquilins sostenia: “Avui és un dia molt important perquè es paralitzaran els desnonaments. Però no és suficient. Ara toca: regular el preu dels lloguers, sancionar l’habitatge buit, eliminar els privilegis dels fons voltor. Necessitem ja una Llei d’Habitatge”.
Durant aquests mesos, milers de desnonaments s’han aplicat, mentre que uns altres han estat suspesos, només gràcies a l’acció de grups veïnals i plataformes antidesnonaments. Què passarà amb totes aquestes famílies que van perdre la seva casa?
D’altra banda, en el que fa a frenar el tall de subministraments de famílies vulnerables, no està del tot clar qui es podran acollir a aquesta normativa, i es tem des de diferents organitzacions que el decret vagi a deixar a moltes famílies pobres per fora. De fet, es viuen situacions molt greus com la de les famílies de la Canyada del Real, sense electricitat, que fa setmanes vénen exigint una solució a una situació que ja és extrema, en ple hivern.
Pablo Iglesias deia en les seves xarxes socials: “Aquest decret no és la panacea, però ajudarà moltes famílies a passar enguany tan dur i tan difícil”.
El líder de Podemos pretén presentar aquest decret com el millor que es podia aconseguir, i a més construeix el relat que això demostra el valuós del seu rol en el govern amb el PSOE, pressionant per a prendre més mesures socials.
No obstant això, la realitat és una altra. D’una banda, perquè per a les famílies només representa un pegat temporal, sense solucionar la seva situació de misèria i vulnerabilitat. Però, per l’altre, perquè representa una enorme concessió als grans propietaris fons d’inversió, els únics que poden entendre aquesta llei com una “panacea”, ja que l’Estat els garantirà els seus fons.
Les grans propietaries havien qüestionat en aquestes setmanes la possibilitat que “el Govern traslladi al sector privat un problema la resolució del qual ha de partir de l’àmbit públic”, segons el diari El Mundo. La realitat és que el sector públic socialitza les pèrdues del sector privat, assegurant els beneficis de bancs i fons. Aquests particulars amb ingressos milionaris no sols no perden ni un cèntim, sinó que són rescatats de manera indirecta a través d’aquestes ajudes pagades pels contribuents: la classe treballadora i els petits autònoms, els quals ja porten patint la crisi durant mesos.
El Govern del PSOE-Podemos només està disposat a posar pegats cosmètics enfront de la greu crisi social que afecta milers de famílies treballadores, perquè no pensa traspassar ni un mil·límetre els sagrats drets de la propietat capitalista. Per a donar una sortida de fons a la qüestió de l’habitatge és necessari començar per expropiar els habitatges buits i imposar la recuperació de tots els diners que s’ha emportat la banca. O paguen ells, o continuarà pagant el poble treballador.
|
