Aquest dimarts el Consejo de Ministros ha aprovat la pròrroga del reial decret que va establir una pujada del 5,5% del Salari Mínim Interprofessional (SMI) en 2020, fins als 950 euros mensuals per catorze pagues. D’aquesta manera es congela l’SMI per al pròxim 2021. El Govern ho ha justificat dient que la pròrroga té l’objectiu de donar més marge a la “negociació del diàleg social” per a acordar la nova pujada. No obstant, no estableix una data per a aquesta revisió.

Aquesta resolució del Consejo de Ministros és un cop per a la Ministra de Treball d’IU, Yolanda Díaz, que havia tractat aquest dilluns de realitzar una reunió per a abordar el tema d’una nova pujada al començament del pròxim any, però que va ser suspesa pel propi Govern. Per part seva, la portaveu del Govern, María Jesús Montero, com la vicepresidenta tercera i ministra d’Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, totes dues del PSOE, ja eren partidàries d’ajornar la decisió de la pujada a mitjan 2021.

En qualsevol cas, el Govern “més progressista de la història” congelarà la pujada del SMI sine die, amb l’excusa del “diàleg social”, que no és una altra cosa que negociar i cedir davant la CEOE. Yolanda Díaz i Unides Podemos s’empassen de nou la política del PSOE en un tema delicat, ja que la pujada de l’SMI és una de les poques mesures a les que s’han vingut agarrant per a justificar la seva participació en un govern neoliberal del PSOE. El mateix que les grans centrals sindicals, com a CCOO i UGT, que ni estan ni les hi espera, però que venien reclamant en el discurs la pujada del SMI als 1.000 euros.

Una situació que posa en evidència la realitat de la “taula de negociació” entre el Govern “progressista”, la CEOE i les grans centrals sindicals. El Govern de PSOE-UP és un govern de l’IBEX35 que s’ha endeutat amb Brussel·les i la banca per a finançar a les grans empreses com a sortida a la crisi en el marc de la pandèmia. I aquesta política neoliberal exigeix nous ajustos socials, com ja estem veient amb les pensions.

Així, mesures del tot insuficients i limitades com les pujades de l’SMI plantejades des del Govern, que no s’ajusten al cost real de la vida i en un context de precarietat, desocupació i incompliment empresarial, ni si vulgui s’estan aplicant de manera sistemàtica. Mentrestant, les reformes laborals o la llei d’Estrangeria, que són el marc legal clau de l’explotació i precarietat que s’està vivint sobretot entre la joventut i les persones migrants, continuen més vigents que mai.

La participació de UP en el Govern, lluny de “pressionar” al PSOE amb suposades “tensions” que són paraules buides, està justificant i rentant la cara d’unes polítiques que són essencialment neoliberals, calcades a les que aplica qualsevol govern capitalista europeu com el de Macron o Conte. Per part seva, CCOO i UGT segueixen sense fer oposició a aquestes polítiques, sent les grans garants sindicals de la pau social.