http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
Només amb vaccins no acaba el crim social a les residències: prou privatització i mercantilització de la gent gran
Àngels Vilaseca
Treballadora de Serveis Socials, Pan y Rosas | @mangic_cv
Anaid D.T.
@dianixdz / Barcelona

Fa una setmana va començar la campanya de vacunació als centres de gent gran, un fet molt esperat, però que no tapa les conseqüències d’un model residencial privatitzat i d’una gestió nefasta tan per part del govern de la Generalitat, com del govern central, que ja ha causat milers de morts.

Ver online

Vam acabar l’any amb l’arribada de les vacunes contra la Covid-19 que es van començar a administrar el passat diumenge 27 a diferents residències de gent gran de tot l’Estat. Es calcula que cap a finals de març s’haurien d’haver pogut vacunar els 4 grups prioritaris: les residències, el personal de primera línia i els grans dependents que viuen als seus domicilis.

Com sabem les residències de gent gran és un dels llocs més colpejats per la pandèmia. L’atrocitat que es va viure durant la primera onada s’ha tornat a repetir en aquesta altra vegada, i només cal dir que arreu de l’Estat Espanyol ja hi han mort més de 26.000 persones, que suposarien, ni més ni menys, que un 49% de totes les morts notificades oficialment de coronavirus. La majoria de defuncions s’han produït a Madrid, Catalunya, Castella i Lleó i Castella la Manxa. Concretament, a Catalunya, la xifra és devastadora, on ja han mort més de 7.600 persones per Covid-19 a les residències.

Una dada que no és menor, més si tenim en compte que es tracta de milers de morts evitables provocades per una gestió pèssima tant del Govern central del PSOE i Unidas Podemos, com pels diferents governs autonòmics. De fet la gestió del govern de la Generalitat de JxC i ERC no té res a envejar a la gestió que ha fet el Govern del PP a Madrid.

Fent ús de la campanya de vacunació com a campanya electoral: una imatge que evidencia la hipocresia del govern de la Generalitat

Si bé la necessitat d’una campanya de vacunació és necessària, no podem permetre que amb aquesta es tapin el que ha estat i segueix sent un autèntic crim social, i que a sobre, per si no fos suficient cinisme, també en facin bandera aprofitant que s’apropen les eleccions.

Segurament tots ja coneixem el nom de la primera dona que van vacunar aquí a Catalunya. La imatge de la Josefa de la residència de Feixa Llarga de l’Hospitalet de Llobregat va recórrer tots els mitjans. I aprofitant-se d’ella van començar tot un espectacle replet d’hipocresia, però que també va rebre moltes crítiques.

Es fa difícil imaginar la cara que devien posar els familiars de persones residents que porten mesos sense quasi poder visitar als seus avis o als seus pares, quan van veure les imatges del vicepresident Pere Aragonés, la consellera de Salut Alba Vergés, i el Secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, de visita per la residència i sense mantenir la distància de seguretat amb una dona de 89 anys. Tot per fer-se la foto de la campanya electoral. No obstant, els ha sortit el tret per la culata, tenint en compte que una setmana després només s’han vacunat un 13% de les 60.000 persones que tenien previstes.

Tot plegat és una mostra molt gràfica de com ha estat la gestió de la pandèmia en general, i en particular a les residències. On les úniques mesures que ha aplicat el govern són restriccions a la població, reclamant-li sobreesforços, mentre es treuen tota la seva responsabilitat de reforçar una Sanitat Pública que ells mateixos van destrossar amb les retallades. Doncs el mateix ha passat amb les residències, on de les poques mesures aplicades han estat les estrictes restriccions de les visites dels familiars, amb tot el dany emocional que això suposa per les persones residents. Però en canvi, no han fet res per millorar les condicions d’aquests serveis.

El principal vector dels contagis: la precarietat, les privatitzacions i la mercantilització de les residències de gent gran

En un informe publicat el passat mes de novembre per la plataforma ActuarCovid, formada per un grup de més de mil sanitaris que avala anàlisis independents sobre l’evolució de la malaltia a la Comunitat de Madrid, posava de manifest com en aquesta segona onada pràcticament la meitat de les morts per covid-19 es van produir a les residències de gent gran. A la vegada, exposava que el principal vector de contagi no es dóna tant a través de les visites dels familiars, si no més aviat és causat per la precarietat que hi ha en aquests centres. Si bé, és un estudi que està centrat en la Comunitat de Madrid, es pot extrapolar a la resta de l’Estat.

La sobreexplotació que hi ha amb les persones que treballen a les residències és innegable i ja existia molt abans de la pandèmia, en un sector àmpliament feminitzat (un 90% de les auxiliars de geriatria són dones). Els salaris de les treballadores oscil·len entre els 500 i els 900 euros mensuals, fet que fa que hagin de doblar torns i/o treballar en varis centres a la vegada, i per tant es faci impossible establir grups bombolla amb els mateixos usuaris. Les ràtios són molt elevades, entre 10 i 15 residents per cada auxiliar. A la vegada, que hi ha una manca de personal sanitari, on les infermeres i metges estan contractades a molt poques hores i havent d’atendre a moltes persones.

Si a això li sumem que amb la situació d’avui moltes professionals que estan de baixa no es supleixen, i les que estan en actiu segueixen sense tenir el material de protecció adequat, havent de portar la mateixa mascareta durant una setmana o més, i que es fan pocs testos PCR i proves als professionals i residents, això fa que el sector de les residències sigui un dels més precaritzats, on els seus treballadors i treballadores siguin de les més susceptibles a contagiar-se. Una precarietat que no s’arregla amb la pagueta ridícula que el govern de la Generalitat va oferir, que moltes encara no hem rebut, i de la qual les treballadores de les residències privades(que són la majoria) en van quedar completament excloses.

Per altra banda, les instal·lacions i infraestructures de moltes residències també són precàries, i amb una manca de recursos que fa que no estiguin preparades per poder aïllar bé a aquells residents que pateixin la Covid-19. I davant d’això una de les propostes de la Conselleria de Salut i de Treball, Afers Socials i Famílies ha estat el trasllat de positius a altres centres que estiguin en millors condicions, fet que posa en perill de contagi tant als usuaris com als professionals de l’equipament que els rep. Una gestió increïble la del govern de la Generalitat,oi? Amb aquestes mesures de què ens estranya que hi hagin hagut tants contagis? Algunes entitats de familiars i de treballadores han estat denunciant aquesta qüestió.

Però clar, reforçar el personal dels centres residencials, o invertir en majors recursos suposaria qüestionar un model residencial que és pràcticament tot privat, i del qual moltes empreses sense escrúpols n’estan fent negoci. De totes les residències de l’Estat Espanyol un 71% són privades, i de fet a Catalunya tan sols un 17% són públiques..

Entre les principals multinacionals que s’estan lucrant a costa d’això hi trobem tals perles com empreses constructores de l’IBEX 35 com la del grup ACS de Florentino Pérez o empreses amb paradisos fiscals com DOMUS VI. El nom d’aquesta última segurament també us sonarà perquè recentment l’Ajuntament de l’Ada Colau, li acaba de concedir l’adjudicació del 50% del servei d’atenció domiciliària (SAD) de la ciutat de Barcelona. I com, no? Per l’Ajuntament del “canvi” calia fer encara més favors i ajudar a ampliar els beneficis d’una empresa amb varies residències en procés d’investigació per maltractament o per amagar morts produïdes a les seves instal·lacions, i amb molts centres intervinguts per una mala gestió durant la pandèmia.

Les negligències comeses a molts dels centres privats encara avui les desconeixem. Exemple d’això n’és el terrorífic relat del que va passar, recentment, a residències com la de Tremp (Lleida), on hi van morir 60 dels seus 140 usuaris. De fet el centre estava gestionat per una fundació religiosa, i és que aquestes tampoc se’n escapen de voler treure el seu redit econòmic. Avui dia encara es desconeix el que va passar, a la vegada que també s’ha qüestionat la intervenció de la Generalitat que va arribar massa tard.

A tot això també cal denunciar, que a la majoria de persones que han mort a les residències arreu de l’estat, però sobretot en comunitats com Catalunya i Madrid, se les va abandonar completament, negant-lis el dret a una atenció sanitària als hospitals. Així mateix, ho documenta un informe d’Amnistia Internacional publicat a inicis de desembre.. Una atrocitat que és fruit d’un sistema sanitari completament desmantellat a causa de les retallades.

El drama viscut a les residències posa de relleu les conseqüències d’un model privat que porta anys gestant-se amb les polítiques neoliberals dels diferents governs de torn, tan a nivell autonòmic com a nivell estatal. Les enormes retallades a la Llei de la Dependència, tant en les legislatures del PP com també les del PSOE, i mantingudes per l’actual govern “progressista” del PSOE i Unidas Podemos, han facilitat aquest model privat de l’atenció de la gent gran. Uns ajustos que s’enduriran pròximament, davant l’acatament a les exigències de Brussel·les, com ja estem veient amb la qüestió de les pensions.

I per part de l’actual govern de la Generalitat de JxCAT i ERC, tampoc estan fer res per canviar la política d’anys i anys de retallades, tot el contrari. Prova d’això és que aquest mateix estiu i en plena pandèmia es va aprovar el Decret 69/2020 pel qual s’obre la porta a noves privatitzacions i externalitzacions dels serveis socials i es blinden les ja existents. El mateix ha estat qualificat pels moviments socials com una Llei Aragonés encoberta.

Per ells és preferible deixar morir a milers de persones per tal de no tocar els guanys dels grans capitalistes. Davant d’això és indispensable que lluitem per reforçar els serveis socials i la sanitat pública. Però perquè això sigui possible cal expropiar totes les residències privades, així com la sanitat privada, sense cap tipus de compensació econòmica a les patronals, i que passin a ser part d’una xarxa 100% pública que estigui gestionada sota control dels seus professionals, dels usuaris i familiars, amb l’assessorament d’experts. Perquè l’única manera d’acabar amb el crim social viscut a les residències, és acabant amb l’aberrant negoci i mercantilització que estan fent amb l’atenció i cura de la nostra gent gran.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic