http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
ENTREVISTA
Cuidadores del SAD: "De què serveix un Ministeri d’igualtat, si la nostra precarietat és cega als seus ulls?"
Cynthia Lub
Barcelona | @LubCynthia

Hem parlat amb la Pilar Nogués Barral, presidenta del sindicat SAD (Servei d’Atenció a domicili), el sindicat de cuidadores professionals municipals creat al setembre de 2020. Elles vénen organitzant-se per a lluitar contra la falta de polítiques contra l’externalització de part dels Ajuntaments.

Ver online

Les cuidadores són un dels sectors més afectats durant la pandèmia, exposades a contagis i sota ritmes de treball molt durs. Pateixen una precarietat laboral causada per la contractació per empreses privades, quan el seu servei és públic i municipal.

Hem parlat de quines son les seves tasques i els seus problemes a arrel de l’estructura "Ajuntament/Empresa outourcing/treballadora" que travessa tota la seva situació laboral. I de les seves reivindicacions com sindicat que amb fermesa i persistència les treballadores barallen als carrers aconseguint la solidaritat de molts col·lectius.

Quines són les vostres condicions laborals? Explica’m un dia de treball

Les nostres condicions laborals són difícils d’imaginar, per a algú que tingui una relació laboral normal. Nosaltres ens dediquem a atendre les persones vulnerables en els seus domicilis dins de l’àmbits de cada municipi. Això significa que fem la compra als que no poden sortir de casa, fem higienes a persones amb mobilitat reduïda, realitzem un seguiment de proximitat de les persones més vulnerables. Cobrim bàsicament les necessitats que necessita tot ésser humà per a portar una vida digna. És un treball que hauria de ser meravellós.

El problema ve quan els ajuntaments ens cedeixen a empreses privades que només pensen en fer benefici de la partida econòmica de la dependència. Aquestes empreses són meres facilitadores de mà d’obra, i no aporten valor al cicle productiu de les cures. Tot està en mans de les treballadores, estem soles davant el perill.

Aquesta estructura d’Ajuntament/Empresa outorcing/treballadora, només perverteix la relació laboral real, que és treballadora-ajuntament. Fruit de l’entramat i de la falta de vocació de servidors públics de l’empresa intermediària, i el desestiment de l’administració pública s’han instal·lat en les nostres vides:

1.-Sobrecàrregues de treball. 2.-Falta evident d’EPIS enfront de la COVID 3.-No s’abonen els desplaçaments entre domicili i domicili. 4.-Sofrim tot tipus de contractes en frau de llei (interinitats/temporals/pràctiques). 5.-No coneixem la conciliació personal i familiar, perquè els horaris de treball es reparteixen sense atendre aquest dret laboral des de primera hora del matí a última de la nit. 6.-Gran part de les CUIDADORES PROFESSIONALS treballen a jornada parcial. 7.-Falta de mecanismes de prevenció.

El sou mitjà d’una cuidadora és de 500€ al mes degut a la pràctica estesa de tenir a treballadores a jornada parcial. No obstant, el salari a jornada completa equival al Salari Mínim si atenem els convenis signats per la patronal i sindicats, però els AJUNTAMENTS abonen l’hora de treball d’una cuidadora a 20€, per la qual cosa les empreses intermediàries poden obtenir un gran benefici sense fer absolutament res, tot això a costa del que l’ajuntament paga per una hora de treball d’una cuidadora.

Per què us organitzeu i com neix el vostre Sindicat?

Ens organitzem nosaltres mateixes perquè les altres formules ja han fracassat, o no ens portaven on volíem anar. El sindicat neix de la voluntat d’auto-representar-se, de prendre consciència de quin és el problema, i quina la solució. Neix d’estar fartes d’intermediaris, de promeses vàcues, d’esperar que els polítics prenguin cartes en l’assumpte. El sindicat neix perquè sentim que era una cosa que calia fer, i tot el que ens envoltava ens va ser favorable per a emprendre aquest camí.

La vostra principal reivindicació és per la municipalització del Servei…

La gestió 100x100 pública és l’única manera de resoldre aquesta situació, per a això ha de consensuar-se amb les treballadores de la manera més horitzontal possible. Una altra solució seria tractar d’abordar un símptoma, però no la malaltia. No pot haver-hi cap solució mentre les partides econòmiques de la dependència vagin a les mans de qui pretén tenir benefici econòmic. Perquè el seu benefici es fabrica empitjorant el servei, sobrecarregant a les treballadores, malpagant, etc.

Quins són els beneficis de les empreses privades en mans de Florentino Pérez?

Desconeixem els beneficis de Florentino, però sí sabem que les grans multinacionals d’aquest país han vist que és un negoci lucratiu i s’estan reconvertint i presentant a licitacions relacionades amb les cures. OHL, CLECE, SACYR, DOMUS-VI, etc. Per posar un exemple, només a Barcelona s’abonen 100 milions d’euros anuals destinats a cobrir el SERVEI MUNICIPAL D’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA. I hi ha unes 4.800 cuidadores municipals atenent persones vulnerables.

Una altra dada: CLECE anuncia en la seva pàgina web tenir a 35.000 persones treballant en la cura a majors. És immoral que 4 empreses estiguin fent beneficis astronòmics sobre tanta pobresa, a costa d’un servei públic sociosanitari.

Com a dones i com treballadores, per què creieu que la precarietat està en els sectors laborals més feminitzats?

No creiem en les casualitats, a les feines com la nostra predominem les dones, i les condicions de treball són indignes. Això diu molt de la societat en la que vivim. Per posar un exemple: És mes important sortir de patrulla en un cotxe de policia amb uniforme i acreditació, que anar de domicili en domicili evitant que les persones dependents sofreixin accidents domèstics o sinistres en domicilis?

De què serveix tenir una llei d’igualtat, un ministeri d’igualtat, si aquestes qüestions tan transcendentals són cegues als seus ulls? De què serveix tenir un Ministeri d’igualtat, si la nostra precarietat és cega als seus ulls?

Et pot interessar: "Sres. Ministres, en quin món viuen?”: el pla de (des)igualtat del govern

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic