Ja portem alguns dies amb aquesta discussió però aquesta setmana està al centre de l’escena política catalana. Aquest divendres hi ha una reunió de la mesa dels partits polítics i probablement es prengui alguna decisió al respecte. Hi ha arguments sobre la seguretat respecte de la Covid, però sobretot en com millorar els números de les enquestes.

De fet, el Govern té la intenció d’ajornar-les per al maig o per a començaments de juny. Alguns mitjans de difusió en parlen del diumenge 16 com a data més probable. Les dues forces que el composen tracten de tenir una posició única en aquest tema, mentra es barallen per qualsevol altre tema que surti a la llum pública.

La data d’eleccions està volant per sobre del Principat des del gener passat quan el President Torra va anunciar la legislatura esgotada. Entre la Covid i les enquestes que no afavorien a Junts per Catalunya s’ha pospost fins a que el Suprem va a inahbilitar-lo i les eleccions es van "auto-convocar" gràcies al 155 bis.

Els socialistes són els màxims "defensors" de no aplaçar les eleccions catalanes. Després del cop d’efecte amb el canvi de la candidatura en favor del ministre de sanitat, les enquestes li somriuen. Creuen que tenen possibilitats reals de treure més vots que ningú. Però i el perill de que la Covid-19 faci estralls? El ministre de Illa no diu res.

I el PSC amb el suport del govern central amenaça amb recòrre a la Junta Electoral si el govern català les suspen. Des de La Moncloa sempre tenen la possibilitat d’implementar el 155bis quan volen (amb el suport de la judicatura i el Monarca). Si el PSC efectivament volguès defensar el dret a vot, faria una crida a mobilitzar-se al carrer. Però és més probable que les vaques aprenguin a volar abans.

Per altra banda tenim a la resta de grups polítics que davant de l’evidència de la situació de l’epidèmia plantegen la suspensió electoral per a la primavera. Però cap grup polític planteja imposar impostos a les grans fortunes i als beneficis de les empreses de l’Ibex 35 per financiar més mesures contra la covid-19 (contractar més personal, fer PCR massius, etc) i ajuts dignes pels treballadores i els petits autònoms.

No volen les eleccions el 14F, però tampoc diuen res de que els metros vagin plens cada dia a la feina. Ni que els exàmens universitaris provoquin una multitud a les aules. Tampoc se senten les queixes d’aules amb mantes. Sembla que tothom comprès els arguments d’Argimón i el govern de que no hi ha diners.

Però, clar! Vivim en un sistema capitalista. Si be és cert que les eleccions són una farsa per mantenir el seu domini, ells sempre prioritzen el negoci de les grans empreses abans que les eleccions domesticades que ens ofereixen algunes vegades. "La pela és la pela" per a les grans empreses.

Però cap dels partits polítics critiquen que la gestió del Coronavirus només beneficia a les grans empreses i fortunes. Cap candidat critica que milers de persones no cobren res o només misèria. Cap ni un diu que els empresaris poden no pagar les nòmines amb els ERTO i rebre uns ajuts milionaris. O que els autònoms i els petits comerços estan queient com mosques, mentres les grans superfícies poden vendre per internet.

Des d’Esquerra Diari denunciem continuament les eleccions com una farsa, alhora que sabem que es pot aprofitar les eleccions com a altaveu per l’enorme interès de la població que creu que amb el seu vot decideix. I aprofitem per criticar que els joves d’entre 16 i 18 anys i els immigrants sense papers no tenen dret des de fa molts anys a votar.

No només denunciem la farsa electoral del capitalisme, aquesta mena de "pa sense circ" que ens ofereix en temps de crisi. Si el poble volguès lluitar en defensa del seu dret a vot, lluitariem al carrer colze a colze contra els partits del Règim del 78 i els partits de la burgesies de la península.