|
L’acord estableix que fins a l’abril vinent es tancaran 79 establiments de les seves cadenes Zara, Massimo Dutti, Bershka, Oysho, Pull&Bear i Stradivarius. Entre tots sumen una plantilla de 818 empleats.
La patronal d’Inditex ja va anunciar l’estiu passat que reforçaria el seu negoci digital i reordenaria la seva superfície comercial física, amb el tancament d’entre 1.000 i 1.200 locals a tot el món entre 2020 i 2021. Aquest objectiu suposarà la desaparició d’un de cada set establiments, és a dir que es tancarien entre 250 i 300 botigues.
Segons diferents mitjans, Massimo Dutti seria la marca més afectada amb el tancament de 19 establiments amb 132 empleades. Zara és la següent cadena per impacte dels tancaments: 18 botigues, que ocupen 350 persones. Stradivarius prescindirà d’onze botigues (que sumen 91 empleats) fins a abril. Pull&Bear tancarà set botigues amb 66 empleats. Oysho tirarà el tancament a tres de les seves botigues de referència a Barcelona, i Bershka suprimirà unes deu botigues, que ocupen cent persones.
Milions per a la patronal, precarietat i atur per a les treballadores
Mentre la companyia d’ Amancio Ortega estableix un acord amb les burocràcies sindicals per a un tancament de botigues d’altra banda ja va sol·licitar uns 100 milions per a la seva “transformació digital i sostenible” dels fons públics de la UE i que haurà de concedir-li el govern del PSOE i Unidas Podemos.
Cal recordar que aquesta gegantesca multinacional està entre les empreses que més han facturat en el nadal. Durant el 2019, va facturar més de 28.000 milions d’euros i va obtenir un benefici de 3.800 milions a nivell mundial. És més, Forbes va valorar la seva fortuna en uns 71.356 milions d’euros. Gràcies a les seves dues societats (Gartler i Partler) posseeix al voltant del 59,3% d’Inditex, una poderosa multinacional amb més de 6.700 botigues distribuïdes per 88 països i una plantilla directa de 140.000 treballadors.
A Euskadi les treballadores ja han iniciat protestes contra el tancament de les seves botigues, denunciant que “és un ERE encobert que l’empresa oculta per a cuidar la seva imatge. Perquè ens ofereix trasllats o reubicacions que, si no les acceptem, ja que podrien ser inviables, ens indemnitzen com si fos un acomiadament improcedent”, assegura Marige Fernández, responsable d’ELA en el comerç d’Euskadi. Les treballadores agreguen, a més, que la reubicació no garanteix el manteniment de les seves condicions actuals.
|
