Una vegada més, i com ja gairebé és tradició, la Judicatura entra en campanya electoral a Catalunya. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha decidit aquest dijous mantenir la convocatòria del 14F després d’escoltar al·legacions presentades pel Govern de la Generalitat, que adduïa raons sanitàries molt similars a les que en el seu moment van plantejar Euskadi i Galícia per a ajornar els seus comicis autonòmics en plena primera ona.

La mesura és encara provisional, però el tribunal ha marcat el límit del 8 de febrer per a resoldre definitivament sobre els recursos presentats per diversos partits i particulars -un total de cinc- en contra de l’ajornament. Això suposaria que molt probablement la campanya electoral s’inicia segons el que es preveu, divendres que ve 29 de gener, un fet gens secundari i que reforça la possibilitat que les posicions de la Fiscalia i el mateix Pedro Sánchez, que ahir es va manifestar en aquest sentit, acabin sent ateses.

Es tracta de l’enèsima intervenció del Poder Judicial en la vida política catalana, amb una clara intencionalitat de condicionar els possibles resultats d’unes eleccions anticipades imposades també per l’alta Judicatura. Va ser aquesta mateixa casta reaccionària la que va destituir un president de la Generalitat per col·locar una pancarta, forçant així aquests comicis.

Però la Judicatura no actua sola, ho fa aquesta vegada completament d’acord amb el “govern més progressista de la història” i en particular el PSOE i el PSC, que veuen perillar les bones projeccions demoscòpiques que facilitarien un govern de coalició que acabi de segellar la restauració autonòmica en curs.

La decisió del TSJC es produeix el mateix dia en què es publica l’última enquesta del qüestionat CIS sobre les eleccions catalanes. Per primera vegada el sondeig dona com a primera força al PSC, ajudat a pujar per el “efecte Illa”, amb entre 30 i 35 diputats i el 23,9% dels vots. Li segueix ERC amb el 20,6% i entre 31 i 33 diputats i JxCat amb entre 20 i 27 i un 12,5%.

Segons el sondeig hi hauria la possibilitat d’un govern de coalició encapçalat pel PSC i amb ERC de soci, encara fins i tot sense el concurs dels Comuns. Encara així, la llista encapçalada per Jéssica Albiach, no presentaria cap problema a oferir el seu suport parlamentari o fins i tot integrar un possible tripartit, emulant la política dels seus homòlegs d’Unides Podem a Moncloa.

L’opció d’un govern independentista amb ERC, JxCat i la CUP també està matemàticament sobre la taula. L’esquerra independentista obtindria entre 8 i 11 diputats. Però la suma és políticament més complexa donats els enfrontaments creixents entre els dos partits processistes, i encara malgrat la voluntat governista que ve sostenint la CUP en tota la seva campanya.

Entre la dreta espanyolista es confirma la desfeta de Ciutadans a favor del PSC, quedant-se amb entre 13 i 15 diputats, una petita recuperació del PP que passaria a tenir 7 i l’emergència de Vox en el Parlament amb entre 6 i 10.

La decisió final del TSJC haurà d’esperar. Aquesta no obeirà ni a criteris jurídics, ni molt menys sanitaris. Sobre la marxa, i segons la celebració dels comicis el 14F beneficiï o no a la “operació Illa” els independents “togats” mantindran o anul·laran a últim moment les eleccions. El Partit Judicial, aquesta casta a la qual ningú ha votat i s’ha erigit en l’últim baluard del Règim del 78, continuarà ingerint en les decisions del poble català.