La banca de l’Ibex ha guanyat, només a Espanya, 3.141 milions d’euros en 2020. Sense si més no tenir pèrdues planegen importants acomiadaments. Mitjançant les retallades de personal i el tancament d’oficines l’any passat els sis grans bancs van guanyar 5.013 milions d’euros, 2.317 d’ells a Espanya. Es calcula entorn de 1.700 els llocs de treball destruïts per la banca en l’Estat espanyol al llarg de l’any 2020.

No obstant això, cal afegir uns altres, com els que s’esperen a causa de la digitalització, i els que tindran lloc a conseqüència de les fusions de CaixaBank i Bankia, i la d’Unicaja i Liberbank. Santander i Sabadell ja han anunciat a més expedients de regulació d’ocupació (ERO) que s’executaran, probablement, en 2021. Al llarg del 2020 els cinc principals grups han tancat més de 769 sucursals.

No obstant això, al llarg del 2020 el marge net de Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia, Sabadell i Bankinter, això és, la diferència entre els seus ingressos i les seves despeses d’explotació, ha pujat 6,8% en l’últim exercici, en passar de 12.656 a 13.521 milions d’euros (Comissió Nacional del Mercat de Valors).

La banca guanya 55 milions d’euros diaris (2,3 milions d’euros per hora) en comissions a clients, petits autònoms i empreses.

El negoci de la banca millora en plena pandèmia, la qual guanya 55 milions d’euros diaris (2,3 milions d’euros per hora) en comissions a clients, petits autònoms i empreses. Si es miren els números sobre el paper apareixen en vermell, però a causa de la burxada de BBVA als EUA i un recàlcul a la baixa dels actius fiscals diferits del Santander. Sense aquests ajustos, que falsegen la imatge, els guanys són superiors a l’any 2019, abans de la pandèmia, aconseguint els 20.266 milions d’euros en comissions cobrades als seus clients. Això es deu, en primer lloc, a la pujada dels preus en el cobrament de serveis als clients, les comissions.

Les ajudes de l’Estat a empreses i autònoms en forma d’avals i línies de crèdit han estat deixades en mans de les entitats financeres, la qual cosa suposa un rescat en tota la línia a la banca disfressada de “política social”.

Un altre pilar fonamental han estat les facilitats i ajudes de l’Estat. Les ajudes de l’Estat a empreses i autònoms en forma d’avals i línies de crèdit, recolzades per l’ICO (Institut de Crèdit Oficial) i el personalCESCE, han estat deixades en mans de les entitats financeres, això suposa un rescat en tota la línia a la banca mitjançant aquesta política del “escut social”, que està sent emprada per a sanejar els seus comptes. Durant l’any passat, gràcies als avals d’ICO, el marge d’interessos per a la banca va ser superior als 60.000 milions d’euros.

Des de 2007 la banca ha destruït un 40% dels seus llocs de treball. Més de dues terceres parts dels acomiadaments, 68.914 ocupacions, sobre un total de 93.998, es van concentrar en els quatre grups més grans: Santander, BBVA, CaixaBank i Bankia (segons la Federació de Serveis de CCOO). D’aquesta manera el total de treballadors en la banca es va quedar 181.575. També van tancar més d’una de cada quatre sucursals (7.876 de 32.073).

Si bé mai es poden oblidar els 56.000 milions del rescat de 2007, ara cal sumar-li noves ajudes de l’Estat, nous acomiadaments i noves fusions. Segons dades del Banc Central Europeu (BCE), les cinc primeres monopolitzen el 68,5% del mercat per actius. Abans que es desencadenés la crisi, en 2007, controlaven el 41%.

Aquest procés de concentració i enriquiment de la banca en un context de crisi i pandèmia sense precedents. Un procés que ha estat possible gràcies al pla de rescat milionari a les grans empreses i la banca posat en marxa pel govern de coalició PSOE-Podem des de març, un pla d’una magnitud superior a l’aprovat en la crisi del 2008. Alguna cosa que contracta amb els acomiadaments, l’empobriment dels treballadors, i la ruïna de famílies i petits autònoms.

Es tracta de fer pagar la crisi als treballadors i la majoria social de nou. És per això que és necessari lluitar per un programa perquè aquestes crisis la paguin els capitalistes i no el poble treballador. Barallar contra el salvatatge milionari d’empreses i bancs que novament hipoteca el nostre futur i pagarem els treballadors i sectors populars decretat pel govern de coalició PSOE-Podemos. Així com per la nacionalització sota control obrer de la banca -que encara deu 40.000 milions del rescat de 2008-. També per imposar impostos especials a les grans fortunes per a poder començar a reforçar la sanitat pública, acabar amb la pobresa energètica, la desocupació i el sofriment de milions de persones que avui sofreixen les conseqüències d’aquesta crisi.