http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
VOX: el perill d’una extrema dreta decidida enfront d’una “esquerra” neoliberal o domesticada
Federico Grom
Barcelona | @fedegrom

El debat de les eleccions catalanes compta amb que, per primera vegada, té presència a Catalunya una formació política de tall feixista com VOX, amb un discurs d’extrema dreta decidit, enfront d’una “esquerra” neoliberal que és part del "govern progressista" i una esquerra cada vegada més domesticada.

Ver online

Foto: EFE / Debat electoral emès en TV3.

Aquest dimarts s’ha realitzat el debat de les eleccions catalanes, emès pel canal públic de Catalunya TV3. Va comptar amb la participació de totes les forces polítiques que tenen representació parlamentària. Entre les quals estaven el candidat de Cs, Carlos Carrizosa; la del PDeCAT, Àngels Chacón; el d’ERC, Pere Aragonès; el del PSC, Salvador Illa; per En Comú Podem, Jéssica Albiach; per la CUP, Dolors Sabater; del PP, Alejandro Fernández; de Vox Ignacio Garriga; i la de JuntsXCat, Laura Borràs.

Per primera vegada en un debat d’aquest tipus, té presència a Catalunya una formació política de tall feixista, xenòfoba i racista com és VOX. La Junta Electoral imposa a televisions i ràdios públiques donar quota a l’extrema dreta per haver aconseguit més d’un 5% a Catalunya en les últimes generals.

Al seu torn, la incertesa de les eleccions a Catalunya i la contesa electoral, té els seus ressons en el Govern central tensionando les relacions entre les formacions sòcies del govern, PSOE i UP. No és per a menys ja que, de l’un o l’altre govern catalan, depèn l’estabilitat de la legislatura espanyola. Però la campanya electoral catalana posa a UP en el difícil equilibri entre posar de progres i ser part d’un govern de la CEOE i l’IBEX amb el PSOE del 155.

Tot indica que el moviment de vots es pot donar dins dels dos grans blocs polítics, els independentistes i els constitucionalistes. Encara que caldrà veure com afecta als mateixos l’abstenció que promet ser alta. S’esperen aproximadament un milió menys de vots que en 2017, els anteriors comicis autonòmics.

Lamentablement, un dels quals més radicalment ha expressat les seves idees ha estat el candidat de VOX. Radicalment d’extrema dreta, Ignacio Garriga va desplegar amb total desimboltura les seves propostes “per a restablir la llei i l’ordre” entre les quals estava tancar la mateixa TV3 en la qual el debat tenia lloc. La “delinqüència” i un discurs securitario, criminalitzant a les persones migrants i als “ex-mena” (joves migrants que han passat anys en centres de menors), al costat de la denúncia d’una “creixent islamització de Catalunya” i les “ajudes a la immigració il·legal mentre donen l’esquena als espanyols” van ser les falques del seu discurs. A més, va ser un dels quals de forma més contundent va denunciar la gestió de la crisi sanitària o la crisi que estan vivint sectors de l’hostaleria, però apuntant a les classes mitjanes “abandonades” per tots els partits.

Un discurs que busca canalitzar la brega i la desesperació d’amplis sectors de la classe mitjana i la classe treballadora arruïnada per la crisi i la gestió de la pandèmia cap als sectors més desfavorits. Evitant d’aquesta manera que els rics i els poderosos, és a dir els grans capitalistes, siguin objecte d’aquesta ràbia.

Però més lamentable encara és que aquest discurs desopilante, va contrastar per la seva tebiesa amb el de la candidata de la CUP que ni tan sols ha estat contundent amb el candidat del 155 del PSC quan es va obstinar a fer-la callar, ni amb els partits del procesismo limitant-se a la crítica de “es barallen entre ells”.

Ha estat absent un discurs i una proposta contundent de classe i combativa que plantegi una sortida independent de tots els partits de règim amb els quals, des de diferents sectors, comença a haver-hi descontentament. De part dels partits del procesismo, franges importants del moviment democràtic independentista català que han fet una experiència profunda des del 1-O, se senten defraudats per ERC o JxCat; partits que no es diferencien d’Ayuso de Madrid en com van gestionar la crisi continuant amb els seus plans semiprivatizadores de la sanitat pública i els serveis socials. Però la candidata de la CUP es va limitar a exigir-los que compleixin amb la quantitat de projectes de “llei de país” que s’havien proposat en el Parlament.

També hi ha franges de la població descontentes amb l’espai En Comú Podem, per la seva integració a un govern central de discurs progressista, però que va ofegar les demandes del poble català. I també està ofegant en la crisi a la classe treballadora i el poble pobre de tot l’Estat, amb una gestió de la pandèmia a favor de les empreses.

En el debat va faltar una veu radicalment d’esquerra, que denunciï amb fermesa que VOX no és un partit outsider, sinó que és fill legítim del mateix règim que se sosté amb lleis d’estrangeria, els CIEs i el 155. Com va respondre Illa del PSC a Vox, que ja es van ocupar ells, els “socialistes” d’imposar la llei i l’Ordre.

Estem llavors davant una “esquerra” que és part del Règim, governant a nivell estatal amb el PSOE i disposada a governar a Catalunya amb el tripartit que li vingui millor. Com ja ho fan les seves marques blanques com Barcelona en Comú, revestint un important prontuario de polítiques racistes, desnonaments i precarietat com vénen denunciant treballadors i treballadores del Metre, Les Kellys, treballadores d’educació o les cuidadores del SAD.

Però l’esquerra que es diu anticapitalista, lamentablement està més en un curs de domesticació i reedició de “mà estesa” cap als partits del procesismo que per a una sortida política d’independència de classe.

Els 12 punts de “esquerra” de la CUP: un document diplomàtic per a dissimular un full de ruta moderat

Vist com s’ha donat el debat, els sondejos electorals que es manegen, i de sortida les possibilitats de pactes, si bé encara és aviat, no es pot descartar un escenari de repetició electoral.

El perill de la dreta a Catalunya és producte de la inacció i la moderació de l’esquerra en una situació de ruïna de les classes mitjanes i una profunda crisi econòmica i social.

Les tendències antifeixistes o de frentepopulismo per a enfrontar aquest perill són un parany i desarma a la classe treballadora, les dones i la joventut per a enfrontar a l’extrema dreta als carrers, que és on realment ha de ser derrotada.

Et pot interessar: Alberto Garzón condemna les protestes a Catalunya contra Vox

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic