Les mobilitzacions en defensa de la llibertat d’expressió i per l’absolució de Pablo Hasél qüestionen per esquerra al Govern del PSOE-UP. Foc real a Linares, maniobres per a retornar als presos polítics catalans a presó, l’empresonament del raper, l’expulsió del periodista de TVE, la prohibició de les manifestacions de pensionistes i grups d’esquerra, les càrregues policials, i la detenció de manifestants... El "govern més progressista de la història" aprofundeix una escalada repressiva sense precedents per a impedir tot qüestionament per esquerra. Podrà la repressió contenir el malestar d’una joventut sense res a perdre?

El "Govern progressista" ha seguit la línia del conjunt dels països europeus de gestionar la pandèmia amb mesures restrictives i policials, sense reforçar la sanitat pública i deixant-li tota la responsabilitat individual. El caràcter de classe de l’executiu i la seva gestió dels interessos imperialistes del capital espanyol en tercers països es van expressar amb tota la seva cruesa davant la negativa del Govern d’alliberar les patents de les vacunes i expropiar la sanitat privada en un context de crisi sanitària amb milers de morts evitables. Així mateix, a això se li suma tota la política de rescat directe i indirecte de les empreses de l’IBEX-35 i d’emblanquiment de la monarquia, mentrestant, es deixa a la seva sort al conjunt de la classe treballadora.

La por a la pandèmia i la política conciliadora de les direccions sindicals semblava estar contenint tota expressió de malestar. No obstant això, l’empresonament de Pablo Hasél (l’enèsim condemnat per un delicte de llibertat d’expressió), ha estat el detonant que ha mobilitzat a nombrosos joves en les principals ciutats de l’Estat. Una joventut a la qual s’ha tirat la culpa dels contagis i que aconsegueix nivells d’atur del 50%, a la qual de la nit al dia se li ha prohibit tot, en la qual cada vegada s’estén més la depressió i l’ansietat, i la segona principal causa de mortalitat de la qual, després dels accidents de trànsit, és el suïcidi.

És en aquest context en el qual cal emmarcar les declaracions de Pedro Sánchez en les quals afirmava aquest divendres que "en una democràcia plena resulta inadmissible l’ús de la violència", els seus socis de govern també han emparat l’actuació policial, el secretari general del PCE afirmava a Twitter que la Policia Nacional del seu Govern ha d’"evitar que una petita manifestació acabi en un caos". El cinisme progressista omet no sols la violència estructural que pateixen els joves dia a dia, sinó la política policial i l’escalada repressiva del seu govern.

Aquestes protestes posen en evidència la impostura del govern "progressista" en una de les seves promeses més elementals, acabar amb la Llei Mordassa i altres articles del Codi Penal que són instruments per a la persecució de la llibertat d’expressió, com el d’injúries a la Corona o enaltiment del terrorisme. Ni tan sols aquestes demandes democràtiques bàsiques han estat aprovades pel "govern més progressista de la història". Per això hi ha rapers a la presó o l’exili, periodistes i tuiters multats en la banqueta, i un llarg etcètera.

Tampoc pot aquest Govern separar-se de la repressió als lluitadors. Són ells els responsables directes de bona part de la repressió. La Delegació del govern a València, el dimarts, o a Madrid, el dimecres, van ser les que van donar l’ordre perquè la Policia Nacional reprimís als manifestants.

Els mitjans hegemònics, sempre darrere de l’escut dels antidisturbis, s’han unit a aquesta campanya de criminalització de la protesta i la joventut, tancant files al costat de la violència policial. Els diferents arguments demagògics sobre la "democràcia" i la violència ometen que ha estat la Policia Nacional la que disparava amb foc real el passat cap de setmana contra veïns de Linares, que protestaven davant la pallissa impune de dos policies a un veí en un bar, i davant el seu assetjament a la filla d’aquest mateix veí.

El succeït a Linares no té res de "cas aïllat". Les semblances amb el cas d’Altsasu (on per una baralla de bar diversos joves bascos van acabar presos diversos anys) no són menyspreables. No oblidem tampoc els recents vídeos que van circular per xarxes socials d’agents colpejant a un grup de joves "per la seva estètica" que passejaven pels carrers de Madrid. No són casos aïllats d’agents concrets, sinó el paper que realment compleix la policia com a cos repressiu de l’Estat.

Per si aquestes bones dosis de democràcia burgesa no fossin suficients, no es pot deixar d’abordar el cas català. A aquests casos se li suma el que fa uns dies la Fiscalia del Govern reclamés l’ingrés immediat a la presó dels presos polítics catalans i l’anul·lació ipso facto del tercer grau. Una altra intromissió de la justícia dins del procés electoral català. D’aquesta manera, la Fiscalia del "govern més progressista de la història" continua amb la repressió judicial del poble català. Els presos polítics havien sortit de presó gaudint de tercer grau en haver complert el 25% de la seva condemna. És a dir, gens de llibertat, sinó que es fa efectiu un dret que té qualsevol persona presa. Però aquest dret sembla que no és possible per als Jordis i els antics consellers del govern de Carles Puigdemont. La venjança del Règim del 78 contra el mínim moviment del poble català es fa patent.

Durant la pandèmia la Delegació de Govern del PSOE i UP també ha prohibit les manifestacions de l’esquerra social mentre permetia les de la dreta. Les últimes manifestacions de grups falangistes i neonazis han causat enorme indignació, mentre el Govern prohibia una manifestació de pensionistes i una altra en defensa dels serveis públics, convocada per més de 100 organitzacions. Govern progressista i ultradreta es fan el joc mutu: la ultradreta es mostra com l’única oposició al govern i el govern com l’única oposició a la ultradreta. Sobra dir que és el mateix govern social-liberal el que alimenta a la ultradreta amb la seva política de rescats a les grans empreses, mentre fa créixer el malestar social per a la classe treballadora i els sectors populars.

Tenim un Congrés de Diputats que no investiga a l’emèrit, un govern que cobreix la seva fugida i a més paga les seves despeses. Mentre el conjunt dels ministres del Govern del PSOE i Unidas Podemos secunden la brutal repressió del seu Policia Nacional. Els dirigents dels sindicats majoritaris tampoc diuen res, ni fan res. Les organitzacions sindicals de la classe treballadora, les organitzacions polítiques d’esquerra com la CUP i les socials no podem permetre aquests atropellaments i han de ser enfrontats als carrers. La iniciativa d’ocupar-les no se li pot regalar a la dreta.

Et pot interessar: Burxada de l’Operació Illa, l’independentisme millora el seu resultat i Vox entra amb força.

Urgeix barallar als carrers i en centres de treball per la construcció d’una esquerra anticapitalista i amb independència de classe, que baralli al costat de la joventut, les dones, els migrants i els i les treballadores per la superació d’aquest sistema capitalista que ens condueix a cada vegada major repressió com a única manera de contendre el malestar originat per ell mateix.