http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
Aquest 8M rebel·la’t contra la precarietat! Per un moviment de dones amb les treballadores al capdavant
Xarxa de Precàries de Barcelona

S’acosta un nou 8M, aquest any més que mai fa falta un gran moviment de dones amb les treballadores al capdavant per tirar a baix la precarietat laboral que ens condemna a patir una llarga cadena de violències.

Ver online

S’acosta un nou 8M i enguany les dones tenim clar que sobren els motius per a omplir els carrers i barallar contra un sistema patriarcal, que és estructural, que ens mata i que exerceix multitud de violències contra nosaltres. Tota una cadena de greuges que sofrim la gran majoria de les dones, les treballadores, les migrants i les joves enfront de l’actual crisi.

El 2020 ha estat l’any de la pandèmia i moltes de nosaltres hem estat en primera línia patint les conseqüències de la crisi deslligada per la Covid que s’ha expressat a tots els nivells: sanitari, econòmic i social.

La crisi per a les dones ha portat més atur i més precarietat

Com ja va ocórrer al 2008 la crisi deslligada per la pandèmia ha portat altes taxes d’atur i precarietat. Al 2020 la taxa d’atur ha augmentat entre nosaltres gairebé 2,5 punts, fins a arribar al 18,33% actual -la taxa d’atur entre els homes és del 14,17%-. Actualment a l’Estat espanyol hi ha 3.964.353 d’aturats, dels quals 2.273.375 són dones. La situació per a les més joves és encara pitjor, per a les menors de 25 anys la taxa d’atur ascendeix fins al 41,6%. La taxa d’atur en aquesta franja d’edat va passar de març a desembre del 33,5% al 41,6%. L’augment de l’atur es destaca en sectors d’ocupació altament feminitzada, com el treball de serveis, hostaleria o comerç; tots representats en un 80% o més per dones. Això explica l’enorme increment de l’atur entre les dones.

Si ens centrem en els expedients de regulació d’ocupació, el 86% de la població afectada per ERTOs treballa al el sector serveis, un dels més precaritzats i dels més feminitzats. No obstant això, segons dades de juliol, dels 3 milions de persones afectades per ERTO en aquest moment, tan sols el 51% eren dones.

Les dones també som majoria en les tasques laborals essencials als hospitals, de la neteja, serveis socials i de cures. Però és en aquestes mateixes tasques on més s’ha retallat en drets laborals i augmentat la precarietat, deixant a les dones exposades al contagi i a major explotació. La feblesa dels servei públics i la precarietat que viuen les seves treballadores han estat exposades durant la crisi; una conseqüència després d’anys de polítiques d’abandó dirigides a aprofundir un procés privatitzador de la sanitat que és possible gràcies a lleis com la 15/97 que van comptar amb el suport del PSOE.

Aquest últim any, quan les conseqüències de la crisi han recaigut sobre els treballadors, els migrants i a joventut, som de nou les dones les que sofrim les pitjors conseqüències. No obstant això, aquesta desigualtat no és nova, sinó que es recolza en el model laboral espanyol configurat des de fa dècades pels governs del PP i del PSOE després de les reformes laborals, especialment per a les dones i la joventut. Les bretxes en l’ocupació ja existien des de fa molt temps, el mateix que el volum de la taxa de temporalitat, representada en més d’un 70% per dones. Això condemna a la pobresa a les dones per a tota la vida, perquè aquestes múltiples bretxes sancionaran també a les seves pensions.

La violència econòmica estructural que patim especialment les dones de la classe treballadora, genera atur i pobresa femenina i possibilita i reforça la dependència econòmica existent de les dones en el si de la família patriarcal i és la responsable que les dones en situacions precàries que sofreixen violència masclista no tinguin més alternativa que continuar suportant-la, sense comptar amb alternatives d’habitatges i treballs, portant a situacions que moltes vegades acaben en feminicidis.

La lluita contra totes les violències masclistes ha d’estar estretament lligada a la lluita contra la violència de la precarietat, de l’explotació que pateixen les treballadores de la llar, de l’hostaleria, de la sanitat... O la violència del racisme institucional i patriarcal que sofreixen les temporeres de la fruita o les treballadores de la llar.

A les treballadores més precàries ens sobren els motius per a lluitar, ja que carreguem amb una doble jornada laboral, temporalitat, desocupació i la pèrdua històrica de drets laborals, producte de les reformes laborals del PP i el PSOE, que aquest govern de coalició no es proposa derogar, sinó aprofundir enmig d’aquesta crisi.

Les treballadores precàries lluitem per la derogació de les reformes laborals i la fi de les externalitzacions, per la derogació de la llei d’estrangeria i de les lleis que van obrir la porta a la privatització de la sanitat.

Després de les eleccions a Catalunya, es continua mostrant com l’extrema dreta està avançant amb el seu discurs racista, trànsfob i masclista; d’altra banda, el Govern PSOE-UP es posiciona en defensa de la monarquia i contra les massives mobilitzacions de la joventut en defensa de la llibertat d’expressió.

La convocatòria de vaga general aquest 8M en alguns llocs com Catalunya i Andalusia, i les mobilitzacions i accions en unes altres, han d’ajudar començar a organitzar una força social que amb les treballadores al capdavant i en aliança amb la joventut, migrants i totes les treballadores i treballadors, que conquisti de nou els carrers com vam fer en els últims anys, perquè ni aquesta crisi ni la repressió recaigui sobre nosaltres.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic