|
Artur Mas, en la seva arribada a la Generalitat i aconsellat per les tisores de l’amic Boi Ruíz, van esquilmar en més 1.500 milions el pressupost sanitari en poc més de tres anys. Començava així l’època de majors retallades sanitaries en el context de la crisi econòmica del 2008.
Aquest és un punt de partida per entendre, i més en plena pandèmia i una precarietat laboral que no ha fet més que escalar en el sistema sanitari públic d’ençà, el perquè de la convocatòria de vaga del sector santiari en el seu conjunt d’aquest 10 de març i numeroses aturades parcials a partir del 15 de març.
En aquest sentit, els sindicats de la Mesa sindical de Sanitat de Catalunya formada per la CGT Catalunya, l’USOC, la COS, CATAC-CTS-IAC, Infermeres de Catalunya i el PSI Lluitem, destaquen que "la precarietat, a quasi un any de pandèmia, no només ha seguit profunditzant-se, sino que amb la crisi sanitària s’ha arribat a nivells insostenibles per al personal sanitari".
Cal tenir en compte que durant aquestes retallades es van perdre més de 2.400 professionals sanitari i, ni més ni menys que, 1.100 llits que avui podrien ser la salvació literal de molts contagiats que han acabat morint, en especial la gent més gran. El Departament de Salut va ordenar tancar quiròfans i reduir horaris als centres d’atenció primària. Es van deixar de cobrir baixes i va tancar plantes hospitalàries senceres, deixant a l’atur a una gran part de la plantilla. Tot això va comportar un greu augment de les llistes d’espera, tant en les intervencions quirúrgiques, les proves o les consultes al metge de capçalera o visites a l’especialista.
Quelcom però, que no només ha succeït en el sector sanitari, sino que els serveis més essencials com són les cures, les residències o tot el que tingui a veure amb el transport d’ususaris venen patint una pauperització in crescendo des de fa anys i panys. Tant és així que en la passada roda de premsa els sidicats van anunciar que la vaga d’aquest 10 de març serà la primera en que es mobilitzin conjuntament tots els sectors sanitaris i soci-sanitaris. A més de les plantilles dels hospitals i atenció primària, s’hi sumen els sectors de les residències, les ambulàncies, el 061 i l’atenció domiciliària, entre d’altres.
No obstant, els sindicats i les plantilles d’aquests sectors que han hagut de fer un sobreesforç inhumà en els últims 12 mesos, venen patint també des de fa dècades una altra xacra important com és la mercantilització dels serveis més essencials en la sanitat pública.
És evident que darrere del deteriorament del sistema públic descrit, les asseguradores i els hospitals privats van començar a ser un nínxol de mercat, encara sota els governs d’Artur Mas i Boi Ruíz, el qual venia, ni més ni menys, de la patronal de la sanitat privada, augmentat exponencialment els seus beneficis gràcies a les retallades.
Però de fet, molt abans, amb el govern del tripartit, l’Institut Català de la Salut va passar de ser una entitat gestora de la Seguretat Social a ser una empresa privada, privatitzant alhora molts centres i possibilitant l’existència de varis tipus de contractes laborals, precaritzant així les condicions del personal sanitari i soci-sanitari.
"Estem Fartes"
Sota el lema ’Estem Fartes’, el conjunt dels sindicats de la Mesa, denuncia tota aquesta situació i exigeix una sanitat 100% pública, l’augment de les plantilles, en especial de l’Atenció Primària, així com també la millora de les instalacions, i condicions equiparables entre els serveis; la recuperació del 5% retallat o també reconèixer les malalties laborals a tota la plantilla sanitària i soci-sanitària, reduccions de les jornades i l’internalització dels serveis com el 061, la neteja o les ambulàncies.
Altres reivindicacions igual d’importants i urgents són reconèixer tots aquests serveis com a part del sistema de salut públic i, per suposat acabar amb la privatizació i les retallades a la sanitat des de fa dècades i que s’han mantingut en plena Covid-19.
Enfront tota aquesta situació però, calen mesures urgents i radicals. L’únic model sanitari possible es l’expropiació en la seva totalitat i de manera efectiva tots els recursos de la Sanitat Privada i de les industries farmacèutiques, sense cap tipus d’indemnització econòmica. I que aquesta estigui sota control de comitès de treballadores i treballadors de la sanitat pública i usuaris, amb l’assessorament d’experts, per tal de garantir que no s’escatimaran recursos i una total transparència de quin és l’ús que es fa dels mateixos, tal i com manifestava en un passat article Àngels Vilaseca.
Es necessari un pla de xoc urgent per a revertir la precarietat i les prvatitzacions, però que no interessa ni al Govern central, ni al Govern de la Generalitat, davant d’un sistema que està deixant morir milers de persones arreu, per tal de no tocar els guanys dels grans capitalistes.
Durant aquest 10 de març Esquerra Diari farà una retransmissió per poder donar veu a tots aquest sectors que estan en primera línea de perill i que alhora veuen com les seves condicions laborals segueixen minvant any rere any i govern rere govern. Al mateix temps, expressem tot el nostre suport perque aquesta jornada sigui un èxit i un punt de partida en la lluita de classe.
|
