http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
ENTREVISTA
Samantha Hudson: "La lluita de classes ha de ser inclusiva amb la resta de qüestions socials"
Jorge Remacha

Ella es defineix com una noia molt normal, gairebé noia i gairebé normal. Cantant, lletrista, performer, transvestit de guàrdia 24 hores i anticapitalista, però tan "dolça i batejada" que podria ser la Flos Mariae de recanvi. Amb totes vostès, entrevistem a Samantha Hudson.

Ver online

Samantha, en el photocall dels Premis Feroz vas posar amb un top amb la inscripció ACAB, shorts i mitjanes de reixeta. Per què All Cats Are Beautiful i per què mitjanes de reixeta?

Volia alguna cosa que fora 100% la meva essència. Quan em van confirmar per a participar en la gala fent un monòleg, vaig estar pensant diverses opcions per a la catifa vermella. Al final vaig optar per un vestuari de tres duros que compassés la meva actitud obscena. Això de All Cats Are Beautiful és una picada d’ullet a la situació actual i una manera de deixar clara la meva postura.

Encara que no em conservo tan bé com tu, també estava en l’institut quan vas treure “Sóc Marieta” i em va volar la perruca. Com va començar i com ha estat aquest viatge?

Mai en la meva vida m’hauria imaginat que anava a aconseguir tot el que estic aconseguint gràcies a aquell vídeo per a classe. He passat per molts moments des que “vaig saltar a la fama” en 2015, i fins fa bé poc es podria dir que he estat bastant amagada. Crec que ara mateix estic en un moment boníssim i espero saber aprofitar-lo. De qualsevol forma, jo sempre m’he sentit una superestrella i passi el que passi, continuaré sent jo mateixa.

Malgrat ser excomunicada sense haver de pagar, has continuat sent una beata tradicional fins al teu nou videoclip, “Dulce y bautizada”. Com et va amb aquest single en la teva congregació?

Donç millor del que creia. La cançó és una oda a la castedat i el celibat, una carta de disculpa a Jesucrist per haver-me esgarriat del ramat. Tots els meus temes parlen del moment en el qual em trobo i veient com està el pati i tenint en compte la voràgine d’hipersexualització en la qual estem embolicades, el meu estat actual és el de monja de clausura.

La veritat és que té ja molt bones xifres a Spotify i porta un bon ritme de visualitzacions a Youtube. El resultat ha superat les meves expectatives, gràcies al treball de Fran Granada (el director) i de tot l’equip. Quant a la producció musical, col·laborar amb Putochinomaricón ha estat donar-li als gais el que volien. Sota el meu punt de vista, és dels meus millors temes fins avui.

Veig que t’han deixat sortir del convent per a anar al Teatre Lara amb el teu xou Eutanàsia Deluxe i s’han esgotat les entrades. Com destruiràs al públic, què podem trobar-nos?

No m’esperava que Eutanàsia Deluxe tingués tan bon acolliment. Les entrades es van esgotar en 24 hores i ara, per a la segona data el dia 7 d’abril, també portem unes quantes venudes. L’espectacle serà un remake del meu xou habitual però elevat a l’enèsima potència.

Un concert esperpèntic amb totes les meves cançons i algunes sorpreses, amb atrezzo, llums i un vestuari diví, a conjunt amb aquesta insultant posada en escena que tant em caracteritza. Serà com una gira de Madonna vinguda a menys, una performance d’ultratomba.

A partir d’aquí et faré una entrevista una mica diferent. No tot es pot dir en 280 caràcters, així que et demanarem que ens expliquis què volies dir amb aquests tuits i declaracions. Comencem amb "Era un planazo”, quan “Samantha Hudson va demanar reunir signatures perquè, després de l’exhumació de Franco, li portessin les restes a la seva casa”. Efectivament, era un *planazo, però la pregunta és, per a penjar vestits o per a fer croquetes?

Jo volia el cadàver de Franco per a fer-me una taula de cafè. Reemplaçaria la tapa del taüt per un panell de cristall i em faria un moble diví per a berenar amb totes les meves amigues.

És sorprenent la quantitat de misogínia i lgbtfòbia que hi ha en algunes organitzacions d’esquerres. És un error creure que els sectors més progressistes suposen un espai segur per a les dones i la gent del col·lectiu. Encara existeixen moltíssims prejudicis, sobretot amb les persones que tenen una expressió de gènere femenina o que porten una estètica estrident i cridanera.

“Ser queer posa en risc l’ordre establert, perquè evidència que allò que la societat ens presenta com a natural i orgànic, són en realitat constructes socials per a mantenir-nos lligades.”

Sembla que per a ser marxista o participar en una assemblea, has de ser l’efígie d’un oncle ranci i auster. Només validen el teu discurs, si tens un aspecte que encaixa en la norma. La gent queer també podem ser de classe obrera. De fet, les experiències d’una persona queer proletària, són molt diferents a les d’un home cis heterosexual blanc i proletari.

Ja és hora que entenguem que el capitalisme no sols condiciona la nostra economia, també determina les nostres dinàmiques socials. “La classe” no és sol ser pobre o ser rica, també és la raça o el gènere. El nostre sistema dictamina com hem de ser i quina és la forma apropiada de comportar-nos.

Ser queer posa en risc l’ordre establert, perquè evidència que allò que la societat ens presenta com a natural i orgànic, són en realitat constructes socials per a mantenir-nos lligades. El sistema l’engloba tot i la revolució ha de ser *interseccional i contemplar totes les realitats.

Et pot interessar: Llei Trans: els drets no es qüestionen ni es racionen, es conquisten

“Ja cal ser nècia per a pensar que el discurs TERF no és políticament correcte. Ser trànsfoba en un sistema trànsfob és de fet, el més políticament correcte que pots fer. I igual amb els arguments racistes, masclistes i lgbtfòbics”

Estic farta de veure a gent trànsfoba deixant anar autèntiques barbaritats i dient que són políticament incorrectes. Promoure un discurs d’odi que atempta contra els drets bàsics de col·lectius oprimits i vulnerables, no és una cosa revolucionària.

Fer comentaris racistes o homòfobs, no és anar en contra del que la societat dictamina. Ser un retrògrad com no n’hi ha no és ser dissident. Si advoques per una ideologia reaccionària que intenta coartar les nostres llibertats, estàs fent precisament el que el sistema vol que facis. Ser misogin en una societat misògina, és nedar a favor del corrent.

Et pot interessar: La Veneno: la vida trans a les pantalles

“Els machirulos de Front Obrer dient que la gent queer som una distracció creada pel capitalisme... Com si encarnar un estereotip ranci d’home cis no fos fer precisament el que el sistema espera que facis. No sou revolucionaris, sou reaccionaris”

És graciós com la gent queer som titllades de nocives i nocives per a la societat, sempre situades en el punt de mira i contemplades com una eina més del sistema, distraient al proletariat de la veritable lluita que importa: la lluita de classes.

Els marietes som l’efígie del capitalisme, la representació de la postmodernitat i un instrument del diable… Ara, ser un home hiper-masculí i transmisògin, això és la pera limonera. Doncs no, afecte! Totes les persones estem travessades pel nostre sistema socioeconòmic i la nostra manera de socialitzar, és sempre conseqüència del context i les circumstàncies.

El marxisme queer es refereix a una perspectiva marxista que inclou la dissidència de gènere i la diversitat sexual en les seves anàlisis de les relacions socials.

El problema de tots aquests partits i organitzacions, és que es pensen que les persones queer triem ser així, que fem una performance amb el nostre caràcter i que ens agrada ser la diana d’incomptables abusos i agressions físiques i verbals. La realitat del queer no és subjecte de debat. Existim i punt!

“Si el marxisme contemplés el queer, no faria falta que existís el marxisme queer. El vostre model de societat ens exclou. El nostre advoca per la diversitat”

Això en realitat és una frase treta d’un llibre de Holly Lewis anomenat “La política de todes”. Quan vaig posar aquest tuit vaig rebre molts comentaris titllant-me d’estúpida i ignorant. Jo crec que no van entendre res. El marxisme queer es refereix a una perspectiva marxista que inclou la dissidència de gènere i la diversitat sexual en les seves anàlisis de les relacions socials.

Així com el feminisme negre existeix en la mesura que el feminisme no contempla la realitat de les persones racialitzades com una preocupació lògica. La lluita de classes ha de ser inclusiva amb la resta de qüestions socials. Si el teu discurs coincideix amb ideologies feixistes, pot ser que no siguis tan d’esquerres com creies.

Et pot interessar: Feminisme, interseccionalitat i marxisme: debats sobre gènere, raça i classe

“Les dinàmiques de consum capitalistes han transcendit fins a la nostra vida privada, provocant que ens convertim en el nostre propi producte, obligant-nos a abordar les nostres relacions sexoafectives com si fossin un mercat”

La nostra manera de relacionar-nos està travessada pel nostre sistema i el nostre marc cultural. Per això, en una societat d’hiper-consum, la reproducció social de les persones imita o emula les dinàmiques del mercat, convertint les nostres relacions personals en mercaderia i objetificant els nostres cossos. El capitalisme no sols interfereix en l’economia, també en la manera en què ens relacionem. Això que és personal, també és polític.

“Molt de comunisme i molta esquerra i després teniu una misogínia interioritzada que tela marinera. Es pot ser mamarracha i coqueta i entendre de lluita de classes al mateix temps, no sé si ho sabíeu! Que sembla que si no vas de Quechua ets burgesa”

Avui dia, existeix una necessitat d’aprovació que ens coacciona a mostrar-nos sexuals i exhibir els nostres cossos per a sentir-nos vàlids. Estem obsessionats amb ser correspostes i acumular el major nombre de conquestes. La nostra vida sexoafectiva no està motivada per un interès genuí, sinó per una necessitat de consumir i ser consumits.

Finalment, no em puc acomiadar sense resoldre un dubte... Samantha, per què aquest rebuig a la faldilla pantalons?

En realitat no em molesta massa. És només que haig d’odiar alguna cosa.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic