http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
CATALUNYA
Conferència política de la CUP: oblidar el passat per a un futur amb ERC i Junts
Ivan Vela
Barcelona | @Ivan_Borvba
Verónica Landa
Barcelona | @lierolaliero

La formació anticapitalista realitzava aquest dimecres la seva conferència política on els oradors Dolors Sabater, Carles Riera i Laia Estrada van fer públiques les línies centrals de la seva negociació amb Esquerra i Junts i els objectius per a la pròxima legislatura. Tot amb la presència de Pere Aragonès i Marta Vilalta (ERC) i Josep Rius (Junts).

Ver online

Quaranta-sis minuts i quatre segons és el que va durar la conferència política de les CUP i el que va necessitar la candidatura de l’esquerra independentista per a deixar novament clar que, en paraules del diputat Carles Riera, l’objectiu per als pròxims quatre anys és treballar en un “consens ampli” i un “acord estratègic” amb Esquerra i Junts.

Passen els dies, les entrevistes, les tertúlies televisives i els actes polítics i tots això només serveix per a certificar el gir a la moderació de la CUP que el seu programa polític va definir a l’estiu del 2020.

Durant la conferència política de dimecres passat van prendre la paraula Dolors Sabater, Carles Riera i Laia Estrada i ho van fer davant d’un públic especial i que deixa un missatge polític clar. A la sala s’hi trobava present Pere Aragonès, que continua treballant per a aconseguir acords per a ser investit president, a més de Marta Vilalta (Esquerra) i Josep Rius (JuntsxCat) com a part de la taula negociadora.

Des d’un primer moment es va escenificar el to conciliador que la CUP volen mantenir amb els que aspiren a construir aliances ni més ni menys que estratègiques. La pròpia Sabater assegurava en la seva primera intervenció que si bé hi ha “diversos aspectes que ens incomoden com Ferrovial, el BCN World, la Llei Aragonès, l’actuació dels mossos” per a prosseguir amb l’afirmació “però nosaltres volem sortir d’aquí, no volem mirar al passat”.

Un missatge al qual costa trobar qualificatiu, que blanqueja ja no sols anys i dècades de retallades i privatitzacions del sector públic que totes dues formacions porten a la seva esquena, si no la recent gestió criminal de la pandèmia que res en absolut ha d’envejar a la realitzada a Madrid per Ayuso. Si no que comptin els pagaments de Torra realitzats a la sanitat privada per cada pacient en UCI mentre la sanitat pública s’ofega en cada onada de contagis producte de les retallades.

La formació anticapitalista ve definint tres grans eixos en la negociació i que van tornar a estar sobre la taula: “drets socials, amnistia i independència”. Però la veritat, si no fos per l’exercici d’amnèsia política que porta endavant la CUP, resultaria sens dubte impossible avançar gens ni mica en cap d’aquests tres objectius amb els socis proposats.

No hi ha drets socials que valguin amb el neo-liberal Pere Aragonès que any i mig enrere va intentar donar la penúltima estocada als serveis públics i que paradoxalment la CUP va denunciar als carrers. No hi ha tampoc un punt de trobada possible amb el partit hereu de CiU i principal executor de les retallades en sanitat i de construir un sistema educatiu al servei del sector privat i concertat, majoritàriament sota gestió religiosa.

Laia Estrada apuntava en la seva intervenció que aquests avanços socials tenien com a objectiu que aquesta crisi no la paguessin els més desfavorits, com va succeir en 2008. Però com es materialitza això? Parla de “desposseir” als més rics, als qui durant la crisi pandèmica “van acumular”. Però què vol dir? Entenem que una forma seria establir un major pes impositiu a les altes rendes, però clar, es trobaria amb el ‘no’ de Junts, que ja en 2019 es va oposar al pacte d’ERC i Comuns per a un augment dels impostos per a les rendes superiors de 90.000 euros encara que acabés secundant “per responsabilitat”.

És difícil pensar en mesures en defensa dels drets socials i laborals de la mà d’ERC i Junts. De fet la formació de Laura Borràs es refereix als canvis que pugui sofrir la Reforma Laboral com a “modificacions”, entenent que en 2012 la van secundar tal com Déu mana i també als seus socis de la patronal catalana els hi ha anat genial per a precaritzar cada vegada més els llocs de treball.

Però res d’això va poder dir i posar sobre la taula Estrada davant dels seus interlocutors, perquè es busquen “amplis consensos”, com bé va definir posteriorment Carles Riera. I és que precisament va ser el diputat del Parlament durant l’última legislatura qui va definir millor el projecte polític de la seva candidatura. “És una proposta de sentit comú, de grans consensos” va dir. I és així, francament: un programa polític que encaixi en el sentit comú d’ERC i Junts.

També en la política pel dret a decidir i en la qüestió repressiva es va aprofitar la conferència política per a netejar el currículum de totes dues formacions, o com a molt, lamentar la situació existent. Però més aviat com a fets desafortunats i no com a decisions polítiques d’ERC i Junts destinades a agradar o calmar l’Estat espanyol.

I és que si alguna cosa va ser comú durant tot l’acte és que no va haver-hi crítica directa al Govern i la seva gestió política, com si no haguessin tingut la màxima responsabilitat en les mesures d’aquests mesos.

Sabater va afirmar que no hi havia “la més mínima” possibilitat d’entesa amb l’Estat, mentre Estrada apuntava a la necessitat d’una “confrontació democràtica” amb el Règim i Riera assegurava que per als objectius del poble català cal anar més enllà de “la constitució i de l’Estatut”.

Però què han de dir els seus interlocutors i quin és el seu full de servei? La veritat és que des del 3 d’octubre del 2017 només es vénen accelerant els passos per a una tornada a l’autonomisme el menys dramàtica possible. I això no és per falta de “unitat” i “disputes partidistes”, com van tornar a recriminar els tres ponents, sinó que s’emmarca en l’estratègia d’ERC i Junts. Totes dues formacions són sabedores que per a enfrontar un procés d’independència contra un Estat imperialista com l’espanyol cal posar en marxa forces materials, la de la classe treballadora concretament, que lluitarien per moltes més demandes que el seu dret democràtic d’autodeterminació i que posarien de debò en perill els seus interessos, beneficis i patrimonis.

Riera assegurava que la “taula de negociació que importa no és la que està a Madrid, és la que tenim aquí”. I no s’equivoca Riera en la primera part de la seva afirmació. El PSOE no negociarà gens ni mica amb ERC en quan al dret a decidir es refereix. Però la mateixa conclusió podria aplicar-se ell i la CUP: ERC i Junts no negociaran res que suposi un enfrontament seriós contra l’Estat.

I és que no només no han activat ni portat endavant ni una sola política, -ni una en els últims 3 anys!- en aquesta direcció, sinó que a més han executat la repressió contra el moviment independentista.

Només fa falta recordar la repressió durant els judicis del procés o les més de quaranta causes on la Generalitat es persona com a acusació particular contra els i les activistes. Com es pot reclamar amnistia per als presos polítics a Moncloa mentre construeixen aliances amb els carcellers aquí d’activistes i militants?

Et pot interessar: La CUP manté les seves negociacions per a la investidura malgrat la campanya de criminalització de la protesta d’ERC i JxCat

En definitiva, durant aquests més de quaranta-cinc minuts de conferència política es van llançar infinitat d’exigències, però a qui? als representants de la burgesia i petita burgesia catalana.

Encara que es va intentar fer un esforç colossal d’oblit, ERC i Junts tenen ben clara la seva estratègia -i ben definit el seu ADN polític-, tant en drets socials, laborals, com respecte a l’amnistia i la independència. I no és una estratègia que es modifiqui a la calor de les circumstàncies puntuals, sinó que està marcada per la seva naturalesa i definida pels interessos de la classe a la qual serveixen.

També pots llegir: Als militants de la CUP que no volen votar a Aragonès a canvi de gestos insignificants

I també: Jo no dono suport a un govern de Pere Aragonès

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic