|
El dissabte 20 participem amb les nostres companyes i companys de Contracorrent i la CRT en la mobilització en solidaritat amb Pablo Hasél i per la llibertat d’expressió. I una vegada més vam tornar a viure una escena de lesa dictadura: el govern “més progressista de la història” ens va enviar un enorme dispositiu policial, desenes de lleteres i centenars d’antidisturbis que ens van envoltar, ens van impedir avançar en manifestació, ens van assetjar, ens van tancar i ens van obligar a fer cua per a sortir d’una en una, amb els cascos posats i les armes carregades, demanant-nos el DNI i fent-li una foto amb el mòbil.
Un exemple més del clima policial i repressiu que està generant un Govern que prohibeix mobilitzacions i que envia les forces policials contra una joventut que surt a protestar perquè tanquin a un raper pels seus tuits i cançons contra el règim monàrquic. Un escàndol internacional aquest empresonament que ha ocupat les portades de tots els mitjans internacionals i que fins i tot ha portat al res sospitós d’esquerrà Consell d’Europa a instar l’Estat espanyol que modifiqui el codi penal i la llei mordassa “pel seu potencial repressiu”.
Des d’esquerra Diari i en les xarxes socials, nosaltres i moltíssima gent ha denunciat aquesta situació. Davant aquesta denúncia elemental, no obstant això, hi ha tot un sector de groupies del Govern i especialment d’Unides Podemos, que reaccionen d’una manera tan virulenta com irracional, dient bajanades com que la Delegació del Govern central a Madrid que ens prohibeix les mobilitzacions no té res a veure amb el Govern del PSOE i Unides Podemos, sinó que està en mans d’Ayuso, o que la Policia Nacional dirigida pel Ministeri de l’Interior és cosa del PP. I en el millor dels casos, que això és cosa del PSOE, però que Unides Podem no té res a veure amb la cosa.
Són els nous negacionistes, un corrent fanàtic que li perdona tot al Govern “progressista” encara que tota l’experiència feta fins ara mostri que de “progre” no té res. Per què aquesta obstinació irracional a negar l’evidència, a afirmar taxativament falsedats com aquesta? Perquè és el Govern central el que ens prohibeix les mobilitzacions a través del seu delegat a Madrid, el Sr. Franco. I són ells els que ens envien la Policia Nacional.
La nova variant “progressista” del negacionisme comença per negar que aquest Govern es deu a l’ordre i la llei de l’IBEX 35 i que el PSOE és un partit pilar del Règim monàrquic nascut en 1978. Per molt que Unides Podem i el seu club de fans s’obstinin a embellir-lo, moltes ens recordem d’allò que cridàvem el 15M: “PSOE, PP, la mateixa merda és!”. És amb aquest PSOE que Podem i Esquerra Unida estan governant, integrats plenament en el Règim contra el qual fa 10 anys ens aixequem des de les places.
I damunt ens diuen que criticar al Govern és fer-li el joc a la dreta. Però si és un Govern que l’única cosa que ha fet és tenir polítiques de dreta! Per això no ha tancat els CIEs, ha gastat infinitament més a ajudar a les grans empreses que a les famílies treballadores, ha permès la fugida del rei, no deroga cap de les dues reformes laborals. Ni si vulgui la llei mordassa!
I la realitat, encara que molts s’obstinin a negar-la, és que Unides Podem ha avalat tot això sent part del Govern. És més, li ha fet l’enorme favor al PSOE de donar-li una pàtina d’aparent progressisme, en comptes de denunciar-ho com el que és: un partit monàrquic, imperialista i agent de l’IBEX35. Però la qüestió és encara pitjor, perquè Podemos és Esquerra Unida no sols són part del mateix Govern que el ministre Marlaska que ens envia a la policia, sinó que tanquen files i fan política activa per a protegir el partit de “la calç viva”, per exemple, quan voten en contra que s’investigui a Marlaska pel cas de Mikel Zabalza.
Els nous negacionistes, que actuen com a club de fans d’Unides Podemos, contribueixen a més a la perillosa normalització de prohibició de les mobilitzacions i de la criminalització als quals desafiem aquestes prohibicions en lloc de denunciar el profundament antidemocràtic de prohibir el dret a la protesta segons el capritx del Govern, perquè no oblidem que han permès mobilitzacions de l’extrema dreta. L’última, aquest diumenge han autoritzat la mobilització de grups franquistes a Madrid per a “celebrar l’alliberament de Madrid”.
Contra aquesta ofensiva antidemocràtica és que desafiem aquestes prohibicions per a sortir a defensar la sanitat i tots els serveis públics, per a lluitar el 8M pels drets de les dones, en defensa de la llibertat d’expressió i les llibertats democràtiques, contra la precarietat… I ho continuarem fent, perquè si alguna cosa ens ha ensenyat la gestió capitalista d’aquesta pandèmia és que ens va la vida en això.
Per això, quan els mateixos negacionistes ens diuen que a Madrid aquest 4M votem al “mal menor” de nou, hem d’acordar-nos que el Govern del PSOE i UP és el que ha continuat incloent una fortuna per a la família reial en el pressupost mentre la sanitat clamava per més mitjans per a fer front a la pandèmia; hem d’acordar-nos que aquest Govern tan progressista és el que s’ha agenollat davant les grans màfies farmacèutiques votant en contra de liberalitzar les patents de les vacunes per a salvar centenars de milers de vides. Els mateixos que a més prohibeixen la protesta perquè ens quedem a casa mentre continuen governant per als capitalistes. Una política que no es restringeix a l’Estat espanyol, ja veiem com a diferents estats europeus pretenen reforçar la legislació repressiva, com la iniciativa per a donar més poder a la policia britànica per a impedir i detenir manifestacions que ha despertat potents mobilitzacions en Bristol durant aquests últims dies.
Per a nosaltres que som anticapitalistes i revolucionàries, malament que els malgrat els nous negacionistes, no és cap alternativa votar als que protegeixen els interessos dels quals més tenen, de votar als que ens reprimeixen i des de la pandèmia han buscat imposar un virtual estat d’excepció permanent perquè no puguem mobilitzar-nos contra els atacs que ja ens fan i els que vindran i tractar de frenar aquesta onada d’esclats socials que fins al FMI vaticina.
No és una alternativa reeditar el mal menor a Madrid, de la mà d’aquest Gabilondo contra el qual vam fer el 15M, amb els mateixos que porten un any demostrant-nos el que no estan disposats a fer des del govern Central i amb els quals des de la penosa experiència del “Ajuntament del Canvi” de Manuela Carmena van atacar els centres socials i van negociar l’operació Chamartín i fins i tot incloent a Ciutadans, si els fa falta. Hem de frenar a l’extrema dreta, que per cert ha crescut durant el Govern “progressista” aprofitant fins i tot la crisi social per a fer demagògia amb un discurs populista reaccionari, però això no podem fer-ho secundant o votant als qui porten endavant polítiques de dreta.
No tenim temps per a mals menors, per a fer-li la campanya a Pablo Iglesias com fan alguns que es diuen de “esquerra revolucionària”, ni per a esperar i anar treballant per als pròxims anys mentre ens pleguem a aquest mal menor, com anomenen a fer els companys d’Anticapitalistes. No podem permetre’ns continuar sent espectadors, és moment d’organitzar-nos per a posar en peus una veritable esquerra alternativa i independent de l’IBEX, disposada a lluitar contra aquest règim monàrquic per a rics i la seva repressió i per imposar les mesures urgents perquè les majories populars i treballadores no paguem la seva crisi. Una esquerra revolucionària i anticapitalista que només pot sorgir si combatem la lògica del mal menor que ens porta a la desmobilització i a conformar-nos amb reformistes sense reformes que vénen a fer costat als mateixos partits del règim de sempre, perquè res canviï. No tenim temps que perdre.
|
