http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
JOVENTUT
La joventut és el futur? Els seus salaris podrien baixar (més) durant 15 anys
Federico Grom
Barcelona | @fedegrom

La recessió arrossegada des de la crisi del 2008 i la pandèmia prometen llastrar el salari dels milenials, almenys segons un informe presentat recentment, durant quinze anys encara que l’economia es recuperi. La joventut és el futur?

Ver online

Per a la joventut de la generació anomenada ’milenials’, que porten dues crisis econòmiques en menys de deu anys i dues reformes laborals, abans que aquesta arribi als trenta anys, es dibuixa un futur ombrívol. Segons Marcel Jensen, investigador de Fedea i coautor de l’informe "Perduts en la recessió: l’ocupació i els ingressos dels joves a Espanya" presentat aquesta setmana, aquest sector sofrirà el que anomenen "efecte cicatriu de les recessions".

Aquestes dues crisis van colpejar durament en els dos pilars de l’economia on la joventut està sobrerepresentada. La construcció, amb l’esclat de la bombolla immobiliària, i els serveis amb la Covid. Les reformes laborals, tant la de Zapatero com la de Rajoy van empitjorar particularment la situació d’aquest col·lectiu. Cosa que Sánchez i el seu govern de coalició amb Unidas Podemos, no sols no van millorar malgrat les seves promeses de derogar la reforma laboral, sinó que es proposen aprofundir en l’immediat, a comanda explícita de Brussel·les.

El futur de la joventut

Per a la joventut entrar avui en el mercat laboral és un autèntic malson. Amb un 40% d’atur juvenil no podia ser d’una altra manera. La poca experiència laboral i l’alta exigència de les empreses en aquest apartat suposen un veritable escull. Però una vegada aconseguida la tasca titànica de situar-se de l’altre costat de l’estadística, s’està lluny d’aconseguir algun grau de "benestar".

Treball a temps parcial, contractes temporals i d’obra i servei són el premi per a la "generació més formada de la història" que en els últims quaranta anys va reduir 45 punts la taxa d’abandó escolar i va multiplicar diverses vegades la de titulats universitaris.

Els salaris percebuts, malgrat l’última "gran" pujada del salari mínim, són en bona part el perquè del fenomen conegut com dels "treballadors pobres" que colpeja especialment a la joventut i els immigrants, així com a les dones treballadores. És a dir, els qui malgrat tenir una feina, no superen el llindar de la pobresa.

El salari real en 2019, per als quals tenien entre 18 i 35 anys, és entre un 26% i un 50% menor que el que tenien els joves de la mateixa edat en 1980. Segons el mateix informe, referint-se a la situació de la joventut en l’Estat espanyol conclou que "Sofreixen en tots els fronts: tenen taxes d’ocupació molt baixes, taxes de temporalitat molt elevades amb una enorme rotació d’ocupació, i salaris baixos", fins i tot empitjorant per molt la mitjana de la Unió Europea en cadascun d’aquests. Una acumulació de desavantatges que amenaça acompanyar-los la resta de les seves vides.

La inestabilitat i la intermitència laboral, els baixos salaris, la falta de crèdit i la pujada dels lloguers s’erigeixen en una barrera per a independitzar-se que pocs poden superar.

La falta de mobilitat, producte dels confinaments a múltiples nivells, ha influït negativament en diversos plans especialment per a la joventut de la classe treballadora com són les relacions interpersonals, l’accés a la cultura i l’oci, donant peu així trastorns de tota mena.

Sense dubtes, que el suïcidi com a via de fuita d’una situació angoixant sigui la segona causa de mort en el grup d’edat entre els 25 als 29 anys, té a veure amb aquesta realitat de conjunt i les seves descoratjadores perspectives.

Criminalitzada durant la pandèmia per a encobrir la falta total d’un pla seriós i un veritable crim social, i reprimida per reclamar drets i protestar enfront de la falta de llibertats, la joventut és una reserva de rebel·lia que pot donar impuls a les forces socials necessàries per a revertir el panorama que els governs al servei dels capitalistes preparen per a les majories.

La joventut és el futur?

Com se sol dir, la joventut és el futur, almenys generacionalment. Però ser jove, és una condició que no escapa a les contradiccions socials i es configura així com un moviment o segment interclassista. Fins i tot, afectat per la polarització política, és a dir en disputa. Especialment quan l’extrema dreta comença a fer peu en alguns dels seus sectors.

No podem confondre el futur que preparen els capitalistes per a la joventut, amb el qual aquesta ha de barallar per a conquistar una vida que mereixi ser viscuda. I per a transformar l’apatia i la depressió en ràbia. Si transforma la seva rebel·lia en radicalitat, acció i organització, la joventut té la capacitat d’actuar com un engranatge que posi en moviment la força de la classe treballadora, necessària per a posar fi a aquest règim i aquest sistema.

És necessari contribuir a construir una joventut que secundi activament les lluites de la classe obrera i dels nous processos d’organització de la joventut treballadora ajudant a superar les actuals direccions sindicals. Que baralli contra els obscens privilegis de la monarquia i el règim que la sosté. Que lluiti contra el seu propi imperialisme, l’espoli i la ingerència econòmica, política i militar en altres països. Que baralli contra la repressió i a favor de les llibertats democràtiques i en conseqüència es pronunciï de manera incondicional a favor del dret d’autodeterminació dels pobles. Que davant el racisme i l’extrema dreta, no doni suport al "mal menor" que ens desarma per a construir una alternativa de transformació revolucionària de la societat.

En definitiva, una joventut que al costat de la classe treballadora prenguin les regnes del seu futur.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic