|
Tres joves alacantins van ser denunciats per la policia nacional per cantar “els Borbons són uns lladres”. Segons la policia aquest eslògan i altres són constituents de delicte d’odi contra la família reial. Malauradament aquest tipus de conducta policial és normal a l’Estat espanyol. I també és normal que un jutge ho admeti a tràmit. I més quan són joves antifeixistes organitzats, ja que pertanyen a l’Assemblea Popular d’Elda-Petrer.
Els joves es van manifestar a localitat de Petrer demanant la llibert del raper Pablo Hasel i donant-li el seu suport. En total una vintena es va manifestar i segons la policia, van cridar consignes com “la policia tortura i assassina” i “Estat terrorista, estat feixista”. Van ser identificats i posteriorment denunciats.
La Jutgessa d’instrucció número 3 (Oh! Casualitat!) també veu “indicis” de delicte i va admetre a tràmit la denúncia policial. Amb aquest judici, els joves estaran exposats a penes que poden arribar a quatre anys de presó. Aquest 4 de maig estan citats a declarar davant la jutgessa.
Una clara mostra que la “justícia” és de classe
En primer lloc, és al·lucinant que s’apliqui el “delicte d’odi” contra una família i una família mil milionària i poderosa com és la reial. I tan sols per dir que són uns lladres. I si això fos mentida, per què el Rei emèrit va marxar a correcuita? Si aquests tipus de denuncies arribessin a tots els jutjats espanyols estarien col·lapsats.
En segon lloc, la llei es va fer protegir les minories socials oprimides precisament dels atacs que fan els poderosos i les forces repressives de l’estat. Protegir a les dones, als col·lectius LGTBI, minories religioses, etc. Però ja sabem com és la (in)justícia: és burgesa i defensa el reaccionari Règim del 78, i en primer lloc al seu cap d’Estat.
I per últim, però no menys important, la interpretació que els jutges fan de les reaccionàries lleis que surten del congrés les fan encara més reaccionàries. I com no podia ser d’una altra manera són un atac a tota la dissidència política. S’ha fet molt palès amb la persecució a l’independentisme català (abans ho feien amb l’esquerra abertzale) i ara amb la persecució a tota diferència.
No podrem fer manifestacions cantant eslògans, no podrem fer cançons que parlen de la repressió de l’estat, no podrem fer piulades, ni titelles, no podrem fer piquets el dia de la vaga, etcètera i etcètera. No podrem fer res d’això, si no enfrontem l’ofensiva policial-judicial del Règim del 78 als carrers.
Cal fer un gran moviment social unitari contra la repressió. Un moviment que impulsi comitès d’acció als llocs d’estudi, de feina i els barris coordinats per defensar-nos. No volem més presos per lluitar i els que hi són els volem fora. Cal guanyar el carrer. I per guanyar-lo, l’esquerra política i sindical ha de fer convocatòries unitàries com s’ha fer aquest primer de maig.
|
