El que durant dècades fos el "molt honorable" president Pujol, publicava ahir un nou llibre titulat Entre el dolor i l’esperança.

El llibre, que extreu els seus passatges d’una entrevista a fons entre el periodista Vicenç Villatoro i el propi ex president de la Generalitat Jordi Pujol, pretén abordar qüestions d’actualitat com és el processisme des de la seva òptica enfront la repressió de l’Estat espanyol.

Així com també el llegat polític del partit històric de la burgesia catalana, aquell que sota les sigles de CDC o CiU va convertir-se en el poder polític, econòmic i mediàtic a Catalunya des de l’inici de la democràcia fins ben just els nostres dies. I perquè no dir-ho, també, un poder corromput que buscava enriquir-se sota l’empara del "jo soc Catalunya".

Però, si algún interés té el llibre de Jordi Pujol en publicar-se, no és cap altra que l’intent de "redempció" personal i del clan familiar just quan la causa judicial pels diners del "pare Florènci" arriba en pocs dies a a la seva fase decisiva d’interlocutòria i en la que Fiscalia demana penes de presó pera a tota la familia que van des dels 8 fins als 29 anys de condemna.

Tot el clan Pujol, a excepció de la dona de l’ex president, Marta Ferrusola, per motius de salut, són acusats de delictes d’organització criminal, associació il·lícita, blanqueig de capitals, delicte contra Hisenda o falsedat documental. Tot un imperi de la corrupció mantingut durant dècades.

En aquest sentit, la Fiscalia, considera que els membres de la família Pujol van ocultar, almenys des de l’any 91, una gran quantitat de diners a Andorra provinents d’afavorir determinats empresaris amb concessions d’obra pública. La Fiscalia remarca que l’expresident "va aprofitar la seva posició política per teixir una xarxa de clientelisme".

De fet, el fill Oriol Pujol, el que és va dedicar a seguir els passos del patriarca en política, ja va ser jutjat previament pel cas de les ITV. Sentència que va deixar-lo fora de la carrera per fer-se amb el poder dins el pròpi partit de la burgesia catalana com a relleu del seu pare.

No obstant, el dofí de Pujol pare i posteriorment també president de la Generalitat, Artur Mas, va continuar al capdavant del partit que es finançava a través de les comissions del 3% a través del "cas Palau".

Ni que dir que durant dècades, i també en l’actualitat, CiU ha sigut el partit de les retallades i els atacs a la classe treballadora i als sectors públics més essencials, mentre, les grans families burgeses s’anaven enriquint. Qüestió que el successors de Pujol com Mas i també Carles Puigdemont han mantingut fins l’actualitat.

Exemple d’això és la injecció de 50 milions a Fico Transpar, tot mentre l’empresa imposa un ERO contra els treballadors.

Sens dubte, el llibre és un intent d’expiació, no només de Jordi Pujol i la seva familia corrupta, sino de tot el pujolisme durant més de quaranta anys.

Un perdó, però, que no cola per a gran part de la societat catalana, més enllà dels grans sectors de la burgesia catalana que anhelen tornar als vells temps del peix al cove, recuperar els gran negocis capitalistes i, sobretot, un entramat en el que el poder polític es basa a posar tots els tentacles al servei dels seus beneficis.