Tres anys de presó i 19 mil euros per sabotatge informàtic, això és el que et demana l’empresa que et va acomiadar per lluitar pel compliment del conveni col·lectiu. Podries explicar-nos com va ser aquesta lluita contra SOGO que ha acabat en aquest escàndol de repressió sindical?

En primer lloc, voldria agrair-vos l’oportunitat de donar a conèixer la situació que estic vivint. Per diversos motius, no vaig pensar que l’empresa arribés fins a aquest punt; quan vaig rebre la denúncia en el seu moment, no li vaig donar importància en pensar que actuaven per orgull, venjança i per a evitar que jo els denunciés, cosa que els vaig dir en el moment de l’acomiadament.

Finalment em foten al carrer un mes després de fer-me indefinit -portava 1 any allí-, perquè havia començat a informar alguns companys sobre el conveni col·lectiu que ens corresponia, segons el qual tots estàvem cobrant molt menys del que correspon; això resultava un problema a l’empresa, sobretot per alguns que portaven allí ja bastants anys.

Després d’anar de bones maneres i rebre llargues contínuament, com jo estava bastant fart del panorama vaig decidir portar-los els comptes clars i plantejar-los el que volia. No es podia esperar un altre desenllaç, evidentment, i jo en aquell moment no m’havia plantejat la lluita sindical més que a mitjà termini -estava contactant amb companys de fora, perquè l’empresa és petita en plantilla i sempre hi ha hagut molta “rotació”; la gent sol durar poc-.

Ells mateixos em planten una quitança “improcedent”, amb unes quantitats que, per descomptat, no quadren amb el que em deuen, i jo en aquell moment els vaig dir que pensava reclamar aquests diners. El que no esperava és que als pocs dies em denunciessin per, suposadament, haver accedit als seus sistemes i realitzar sabotatge informàtic. Això es tradueix en què fiscalia demana 3 anys de presó mes 19 mil euros per danys.

A què es dedica aquesta empresa i com és el seu historial respecte als drets laborals i sindicals?

L’empresa Sanysan Appliances, més coneguda per la seva marca SOGO, es dedica a importar des de la Xina petit electrodomèstic, per a després vendre’l al seu nom en l’Estat espanyol i en altres països europeus, a través de basars, petites botigues i comerços com FNAC, PC Components, Carrefour, El Corte Inglés o Conforama… En els últims anys també han potenciat la venda en línia.

Quant a les condicions de treball, és evident que no està entre la seva llista de prioritats. L’ambient de treball allí es caracteritza per la vigilància extrema, el control absolut i una jerarquia que tracten de marcar des del minut un.

Cal tenir en compte que, a més del magatzem, en el que treballen exhaustivament uns pocs emprats pakistanesos durant incomptables hores, la plantilla d’oficines es divideix entre els propis gestors de l’empresa -d’origen indi, tots ells amb vincles familiars i amb una mentalitat explotadora i de treball com a prioritat en la vida- i la resta. No és d’estranyar que, donades les condicions econòmiques i l’ambient opressiu, aquests últims a penes durin mesos, un o dos anys com a màxim en plantilla. L’habitual és marxar-se de l’empresa.

Has rebut la solidaritat d’organitzacions sindicals, socials i polítiques?

Sí, des del primer moment en què ens assabentem de la notícia; i no sols des de la meva organització, el Moviment ProAmnistia, que va tenir la iniciativa per a organitzar i difondre a marxes forçades, sinó també des de diversos col·lectius i sindicats m’han ofert suport i pres la iniciativa convidant-me a participar en actes, difonent el cas i fent-me veure que, a l’hora de la veritat, mai estàs sol. A nivell sindical també vull agrair el treball de CGT, a través de la Coordinadora d’Informàtica han fet esforços perquè aquesta situació es conegui.

Quan és la data de judici i quines accions teniu pensat portar endavant?

El judici se celebrarà en uns dies, el dijous 13 de maig, a les 11.20 en el Penal 28. Aquest mateix dia s’ha convocat una concentració a partir de les 10, a més d’una roda de premsa. En les últimes setmanes s’ha realitzat una campanya de denúncia, així com piquets informatius explicant les represàlies per part de SOGO a l’hora de reclamar unes condicions mínimament, exigint que es retiri la demanda, i reivindicant que no existeixen llibertats polítiques i sindicals plenes.

Vols afegir alguna cosa?

M’agradaria afegir que un mai s’imagina en quin moment li pot tocar bregar amb una situació d’aquest tipus, però cada vegada és més freqüent trobar-te que pots entrar a la presó o et poden posar una multa per reivindicar drets fonamentals. Que cada cas hauria de servir-nos per a explicar que aquí no hi ha democràcia, que no tenim assegurades coses tan bàsiques com un treball digne, una llar, sanitat o educació públics i de qualitat… és la mateixa cantarella any rere any, res que no sapiguem, però hem de convèncer-nos, hi ha qui no cau del ruc fins que li toca personalment, o té un amic o conegut represaliat per parar un desnonament, fer vaga o participar en un piquet… qualsevol acció que posi en evidència això que dic, que assenyali les vergonyes del règim en què vivim, té totes les paperetes per a ser perseguida i censurada.

Així que, o tots o cap: aquí només ens entendrem i resoldre’ns els problemes entre nosaltres, així que faig una crida a organitzar-se i treballar, dins de les possibilitats de cadascun, deixant al marge les petites diferències, les divisions i enfrontaments que tan sols fan riure a la patronal.

Moltes gràcies, i molta sort. Tens el nostre diari obert per a qualsevol cosa.