|
Aquest dissabte 22 de maig, davant d’una de les seus de la Fundació Pere Tarrés, el sector del Lleure CGT feia el seu primer acte públic per presentar la seva situació i les seves reivindicacions com a sector: lluitar per la millora del conveni i per l’equiparació de taules salarials amb l’administració i l’educació públiques, amb l’horitzó de lluitar per la internalització i municipalització dels serveis públics.
Perquè a la Pere Tarrès? Perquè és una de les empreses que es lucren de la nostra precarietat i la privatizació de serveis esencials. El seu president és Enric Crous, qui ha sigut executiu de la Damm i Cacaolat quan els treballadors feina vaga enfront l’explotació que patien. Ha presidit Mercabarna, la Fira de Barcelona i va aspirar a la presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona. Al fracassar en la candidatura de la Cambra, va fer el salt cap a la gestió de la salut. És president de la Fundació Catalunya Cultura que compta amb executius del BBVA, del Banc Sabadell, de la Damm, de mitjans de comunicació, com l’Ara o el Grup Planeta dins del seu òrgan de govern. És preocupant el grau de connivència i col·laboració que les institucions públiques tenen amb l’externalització d’aquests serveis cap a la gestió privada. I ho vam denunciar a las portes de la seu de la Pere Tarrès.
No estaven soles: a l’acte van participar i enviar salutacions altres col·lectius de treballadors i treballadores en lluita, creuats per la precarietat en les seves diferents formes, que coneixen de primera mà el que suposa la subcontractació i l’externalització, com ara els bombers i personal d’informàtica subcontractats per la Nissan, Las Kellys, les companyes del SAD, treballadors de les subcontractes d’Amazon o de Movistar. També van participar companys i companyes dels diferents sectors de CGT Ensenyament.
El sector del lleure es composa per dues vessants: la socio-cultural i l’educativa. De la situació del sector socio-cultural va parlar el Bruno, qui va assenylar que es treballa colze a colze amb funcionaris públics, fent la mateixa feina, però en condicions molt precàries.
La Laura va intervindre amb la situació de les monitores de menjadors i extraescolars, la vessant educativa del lleure, ón, malgrat fer feina educativa, les monitores no són considerades personal educatiu i tenen unes condicions molt precàries amb horaris que depenen de si les envien a fer substitucions, sous entre 300 i 400 euros, etc. Com va dir la Laureta, són totalment necessàries per fer funcionar les escoles, com ha demostrat que per a la Vaga del 27 de maig d’educació, la patronal del lleure vol impossar serveis mínims del 50%.
Com va quedar clar, l’externalització i la subcontractació no és una qüestió que afecti només al lleure si no que és un model que acampa amb tota la conivència de les institucions públiques, com els ajuntaments amb les treballadores del SAD, la patronal hotelera amb Las Kellys o la Nissan i Amazon.
Las Kellys porten anys lluitant contra l’externalització i per ser contractades directament per l’hotel, com va explicar la Vania.
En la mateixa línia contava Pilar l’experiència de les treballadores del SAD i la seva lluita per la internalització.
2021
Del conflicte de la Nissan s’han dit moltes coses, però de moltes de les treballadores i treballadors que estan subcontratades, no s’ha parlat gaire. Un exemple és la situació dels bombers i el personal d’informàtica de la Nissan, en vaga des del 3 de maig perquè l’empressa els tingui en compte de cara a les negociacions.
Els companys de Varzea, subcontracta de repartiment d’Amazon, de les subcontractes de Movistar i de CGT Telepizza Saragossa, van enviar un missatge de suport a l’acte.
|
