El Tribunal Constitucional ha rebutjat els recursos de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez que s’havien presentat contra les seves condemnes de nou anys de presó per sedició per la seva participació en les mobilitzacions del poble català pel seu dret a decidir.

Els set magistrats que han rebutjat el citat recurs (enfront de dos magistrats que sí que consideren les penes “desproporcionades”) han subratllat que no hi va haver “persecució ideològica”.

Et pot interessar: Enfront de la nova ofensiva espanyolista: Amnistia Total dels presos polítics i anul·lació de totes les lleis repressives

En el cas de Cuixart, el tribunal ha dictaminat que la pena imposada pel Suprem en 2019, “no obeeix a una finalitat espúria de persecució o càstig per la seva posició política o ideològica”.

El Constitucional ha considerat que el president d’Òmnium va promoure “oposició material a l’execució policial de les decisions”, accions què els magistrats han considerat prova suficient de que es va sobrepassar l’exercici “legítim de drets fonamentals de reunió i manifestació".

La mateixa sort ha corregut Jordi Sànchez. De nou el tribunal ha apuntat que les accions portades endavant per Sànchez durant el procés de mobilitzacions suposen, novament, un “excés o extralimitació” en l’exercici dels drets fonamentals a la llibertat d’expressió i de reunió.

No és cap sorpresa que la Judicatura es mantingui inflexible, ja no només davant els líders polítics i socials del procés, sinó davant els centenars d’activistes represaliats en els últims anys.

Des del 2017 és l’avantguarda del búnquer del 78 per a arremetre contra l’organització i les mobilitzacions del poble català pel seu dret a decidir. De fet, tan sols cal recordar el judici farsa que va portar precisament als líders sobiranistes a presó sota condemna de sedició.

Un judici que durant mesos va comptar amb innombrables contradiccions i la “sospita” de falsos testimonis, en alguns casos, entorn dels fets del 20S. Contradiccions i “mitges veritats” tan flagrants que van ser publicades fins i tot per grans mitjans gens sospitosos de ser partidaris de la independència de Catalunya.

Aquesta nova mesura judicial ve precedida pel pronunciament del Tribunal Suprem en contra dels indults realitzats la setmana passada, que deixa en aquest assumpte, la pilota sobre la teulada de l’Executiu de Pedro Sánchez.

Des del Govern “progressista” i l’Advocacia de l’Estat, busquen un canvi de posició per a un indult parcial. Una mesura que lluny de buscar una millora de la convivència amb Catalunya, forma part d’un moviment pragmàtic.

Sense consolidar el suport en el Parlament d’ERC i almenys una part de JxCat, la possibilitat de fracàs de la legislatura i d’eleccions anticipades amb les enquestes en contra es dispararia. Així i tot, si finalment s’aplica aquesta mesura ja es veurà, ja que l’ofensiva de la dreta, la Judicatura i una part significativa del mateix PSOE, pot fer què torni a desdir-se.

Enfront de la nova ofensiva de la dreta i la Judicatura i els malabarismes del Govern de Pedro Sánchez, cal lluitar per l’amnistia total per als presos polítics i tots els encausats del moviment independentista.

I aquestes mesures, està més que clar, que no vindran d’una taula de negociació amb la Moncloa. Per a aconseguir aquestes reivindicacions democràtiques no hi ha un altre camí que reimpulsar el moviment democràtic català sobre altres bases, que les vinculin amb la resolució dels grans problemes socials que l’actual crisi ha agreujat i que ERC i JxCat volen gestionar com l’anterior, per mitjà de la mobilització independent de la classe treballadora i els sectors populars, en una aliança fraternal amb els de la resta de l’Estat.