|
Quatre dies de bombardejos a Palestina, més de 1.000 morts (entre ells desenes de nens i nenes) i més de 2.000 ferits. Edificis públics esfondrats, blocs d’habitatge enderrocats, infraestructura danyada, famílies delmades i milers de refugiats.
Aquest és el saldo que ha arribat als mitjans de comunicació d’occident després que el primer ministre israelià, l’ultra dretà Benjamin Netanyahu anunciés una “guerra llarga i difícil” com a resposta a la incursió armada de les milícies de Hamas en territori israelià el passat 7 d’octubre i que va deixar també més de 1.000 morts, la més important en els últims 50 anys.
I per les pròximes hores es preveu un increment dels atacs a Gaza en avisar Netanyahu que s’entrarà en una "fase ofensiva, que continuarà sense limitacions ni treva fins que s’aconsegueixin els objectius". Es preveu que els atacs per part de l’Exèrcit de l’Estat d’Israel seran molt més mortífers i no es descarta l’ingrés de tropes a la Franja. De fet, els atacs israelians ja s’han estès al Líban.
Per la seva banda, l’imperialisme nord-americà ha anunciat el reforç de la seva presència militar. I en la mateixa línia, els Estats Units i els països imperialistes europeus s’han alineat de manera incondicional i des del primer moment amb l’Estat d’Israel, condemnant els atacs de Hamas com a “terrorisme” i assegurant que Israel té tot el “dret a defensar-se”.
Per descomptat, el govern en funcions del PSOE i Unidas Podemos també manté la seva complicitat i es solidaritzava amb l’Estat d’Israel. A més de condemnar "els atacs des de Gaza a Israel" i avalar la resposta dels atacs indiscriminats de l’Estat sionista.
Res nou però. El govern "més progressista de la història" ja es va alinear en 2021 amb l’Estat d’Israel durant l’operació “Guardià de les Muralles”, en la que van morir 253 persones a la Franja de Gaza.
I és que l’Estat espanyol manté des de fa dècades acords polítics, militars i comercials amb Israel. De fet, durant tota la legislatura del PSOE i UP s’han efectuat maniobres militars conjuntes en el marc de l’OTAN-SNMG2 amb la presència de fragates espanyoles a Israel.
Per si no fos suficient, l’Estat espanyol és un dels principals exportadors de material bèl·lic a l’Estat d’Israel. Només entre els anys 2015 i 2017 Espanya va vendre armes per una quantitat de més de 16 milions d’euros a Israel, per posar tan sols un exemple d’aquest enteniment entre ambdós Governs i l’aval que ha mantingut el Govern "progressista" de l’ocupació de Palestina, tot i els hipòcrites discursos de defensa dels drets humans.
Tot i que des del Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores, organització de la que formo part, no compartim els mètodes de Hamas ni tampoc la seva estratègia, que proclama com a objectiu la instal·lació d’un Estat integrista islàmic en tot el territori de l’Estat d’Israel, defensem el legítim dret del poble palestí a defensar-se davant l’Estat genocida d’Israel i condemnem tota la hipocresia de l’imperialisme contra el poble palestí, al qual acusa de terrorisme, mentre dona suport a l’ocupació israeliana. Quelcom totalment contrari al que ha fet el govern espanyol, així com també el govern de la Generalitat de Catalunya històricament.
L’Estat sionista d’Israel, un exemple per a tots els governs de la Generalitat de Catalunya
Si bé aquesta complicitat entre ambdós estats és coneguda des de fa temps, que en sabem de la relació a casa nostra, entre el Govern de la Generalitat i l’Estat d’Israel?
El govern de Pere Aragonès condemnava des del primer minut l’atac de les milícies en territori israelià. Mentre, Carles Puigdemont també sancionava "amb la major de les fermeses els atacs indiscriminats de Hamas que sofreix avui Israel i la seva població civil. Tota la nostra solidaritat amb les víctimes i les seves famílies". Tot, sense mediar paraula dels atacs que pateix la població palestina constantment des de fa dècades per part de l’Estat assassí d’Israel, ni mencionar les centenars de víctimes palestines que hi ha hagut des de minuts després dels atacs del 7 d’octubre (i les que hi haurà en els pròxims dies).
I és que és força coneguda també la relació històrica de complicitat i amistat entre el Govern de la Generalitat amb l’Estat d’Israel des dels temps de Jordi Pujol. Sense anar més lluny, Carles Puigdemont va commemorar en 2018 el setanta aniversari de l’Estat d’Israel, i declarava que "la lluita contra l’adversitat i el seu esperit d’auto-sacrifici ha guanyat el respecte de Catalunya”.
El que fora "molt honorable" durant més de dues dècades Jordi Pujol, també ha reconegut públicament en diverses ocasions que el sionisme i la constitució de l’Estat d’Israel han estat fonamentals per a la formació del seu ideari i la política de CDC (antecedent de l’actual Junts).
Artur Mas, un cop al capdavant del partit i del Govern de la Generalitat, va seguir la mateixa línia que el seu mentor i fins i tot va rebre un premi de la Associació Catalana d’Amics d’Israel (ACAI) i de la Comunitat Israelita de Barcelona. I ha arribat a declarar que “com a Israel, a Catalunya també hi ha un poble determinat a ser lliure”, com si l’ocupació de Palestina i les aspiracions democràtiques pel dret a decidir del poble de Catalunya fossin quelcom semblant.
La dominació sionista sobre Palestina es sosté sobre la base del domini militar finançat per els EUA i les potències imperialistes com l’Estat espanyol. Per tant, res te a veure amb la repressió que sofreix el poble català. És més, si alguna part implicada en el conflicte té quelcom semblant amb els presos polítics catalans i les milers de causes judicials obertes, és el poble palestí oprimit.
No cal oblidar tampoc que els Mossos d’Esquadra han rebut instrucció militar en diferents ocasions en que s’han desplaçat a Israel. Entre els cursos que ha pogut realitzar la policia autonòmica de Catalunya per part de la quarta potència militar a nivell internacional, s’hi destaquen els d’intel·ligència, intervenció, seguiments i contra-vigilància o combats en zones d’alt risc.
En concret, les unitats dels Mossos d’Esquadra han rebut sobretot formació en seguretat ciutadana. És a dir, tècniques policials per a una repressió contundent en cas de mobilitzacions de masses. Quelcom que en els últims anys s’ha pogut comprovar en tots els esclats socials a Catalunya i la forta repressió que han aplicat les unitats de la Brimo o les ARRO.
|
