http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
ENTREVISTA
Vilma, treballadora de la llar: “Aquest sistema capitalista ens obliga a ser esclaves, però no ho podem permetre”
Àngels Vilaseca
Treballadora de Serveis Socials, Pan y Rosas | @mangic_cv

Entrevistem a la Vilma, treballadora de la llar de Paraguai i companya de Pan y Rosas, que va participar als tallers “El secret està a l’explotació” sobre els principals conceptes del marxisme per a entendre l’explotació capitalista. La Vilma ens explica la seva visió i reflexions com a treballadora immigrant.

Ver online

Des d’Esquerra Diari i la CRT es va llançar durant els mesos de maig i juny el taller “El secret està en l’explotació”. Un recorregut pels principals conceptes polítics i econòmics que Marx va posar sobre la taula per entendre l’explotació capitalista.

Durant aquestes trobades es va comptar amb la participació de diferents sectors de treballadors i treballadores; Las Kellys, treballadores del SAD (Servei d’Assistència a domicili), repartidors d’ Amazon, treballadors del sector de l’educació i del lleure, i també treballadores de la llar.

Et pot interessar: Tallers “El Secret està en l’explotació”. La Vigència del marxisme per a entendre el capitalisme

Aquest és el cas de la Vilma, treballadora migrant i companya de l’agrupació de dones Pan y Rosas, amb la qual ens trobem per xerrar i reflexionar sobre els conceptes del taller, i sobretot, a pensar com aquests ens ajuden a entendre millor l’explotació capitalista amb la finalitat d’acabar amb aquest sistema.

ED: Bona tarda Vilma, abans d’entrar en matèria podries explicar-nos breument com és la teva experiència com a treballadora immigrant i l’explotació i precarietat que has viscut com a treballadora de la llar interna?

Fa molts anys que vaig arribar a l’Estat espanyol, i com moltes dones immigrants vaig haver de treballar com a empleada de la llar interna. Una feina completament esclava, en la qual treballes les 24 hores durant els 7 dies de la setmana tancada en una casa. Pots començar la teva jornada laboral a les 7 del matí i acabar a les 11 de la nit entre milers de tasques com cuidar dels nens, preparar els àpats, fer totes les tasques de neteja, cuidar de persones grans, etc. etc... i a les nits també has de desvetllar-te, més si has d’atendre les necessitats d’una persona dependent. En tota la setmana només podem sortir de la casa durant un dia i mig, i a vegades ni això, perquè t’obliguen a viure en el teu lloc de treball. L’esgotament per la teva jornada laboral, no sols és físic, sinó també emocional. El fet d’estar tants anys tancada, com si estiguessis en una presó, prometo que és inviable per a qualsevol ésser humà. A mi em va afectar fins i tot nivell psicològic, i vaig haver de començar a fer teràpia.

Actualment continuo treballant com a empleada de la llar, però ja no estic totalment com a interna, i puc lliurar algunes nits de manera intercalada. Sortir de la situació en la qual estava i aconseguir el meu petit espai em va costar més de 9 anys. I a més va ser quelcom que vaig aconseguir lluitant i defensant els meus drets. Així i tot, continuo treballant una jornada de més de 40 hores. De fet, fa un mes la meva visió era que amb les millores que tenia de les meves condicions ja era suficient. Però després d’haver participat als tallers em vaig adonar que en realitat continuo estant en una situació d’explotació.

ED: Habitualment el concepte d’explotació s’associa únicament a situacions d’ “abús” com passa, per exemple, amb les horribles condicions que tenen les treballadores internes. No obstant, tal i com hem vist al taller, des d’un punt de vista marxista, el concepte d’explotació es refereix a l’apropiació del treball d’una classe sobre una altra, independentment de les condicions laborals. Per això mateix, tal com tu dius, actualment tens millors condicions que abans, però tot i així segueixes en condicions d’explotació.

Exacte. A vegades sembla que per un bocí que et donin, ja t’hi hagis de conformar. De fet, ja que el servei domèstic d’interna és una feina amb tanta sobreexplotació, per només que millorin una mica les teves condicions ja et dóna la sensació que tot està bé. Però després arran d’aquestes xerrades, vas prenent més consciència, et vas qüestionant i vas entenent fins a quin punt n’està de malament la teva situació. Et vas adonant que és el sistema el que ens obliga a ser esclaus, i no podem permetre que segueixi així. En aquest sentit, aquests tallers a mi em van empoderar, i em van donar forces per a seguir en la lluita.

ED: En els tallers expliquem que una de les formes que tenen els capitalistes per a augmentar els seus guanys és, per exemple, pagant pitjors salaris als treballadors i treballadores, esprement encara més la seva força de treball i/o estenent la seva jornada laboral, la qual cosa s’anomenaria com a plusvàlua absoluta. Una realitat molt habitual per a les persones migrants, que són a qui els imposen les pitjors condicions laborals. En aquest sentit, com creus que es creua l’opressió per ser treballadora migrant amb la teva situació de major explotació?

Quan vaig arribar a Espanya, m’ho van pintar com si m’estiguessin obrint la porta, però el que no em van dir, és que, el que realment es necessitava era mà d’obra barata! Amb la llei d’estrangeria, s’aprofiten de la nostra situació de vulnerabilitat. Quan arribes aquí et trobes amb totes les dificultats per a aconseguir la documentació, i amb tot el xantatge que ens fan per fer-nos un contracte laboral. La majoria de les dones immigrants per poder aconseguir els papers hem de passar pel treball d’interna sense cap contracte, patint una explotació extrema. Tinc companyes que només cobren 600 euros! O per exemple, a moltes dones no els deixen ni sortir de la casa per poder anar a tramitar el seu padró o per a anar al metge. O si et deixen anar al metge, després has de recuperar aquestes hores en el teu únic dia de descans. I ni parlar de la situació en la que es van trobar moltes treballadores internes durant la pandèmia, en la qual els seus caps les van mantenir tancades durant tot el confinament sense possibilitat de tenir cap dia de descans per a sortir.

I a més, encara que ja hagis regularitzat els papers, moltes vegades aquestes situacions no canvien. Perquè a més no es permeten inspeccions de treball en els domicilis, així que els caps fan el que volen, i ens invaliden els pocs drets que tenim.

ED: D’altra banda, igual que en la majoria de feines relacionades amb les tasques de reproducció, de cures i de neteja, el treball de les empleades de la llar el realitzen en la seva majoria dones (entre 90 i un 95%). Veiem com l’explotació també es creua amb la qüestió de gènere, tenint en compte que al final són les dones les que fan aquelles feines més precàries i infravalorades. Per exemple, a la tercera sessió dels tallers, les Kellys també ens explicaven que amb les externalitzacions va augmentar la seva sobrecàrrega de treball, havent de netejar moltes més habitacions amb menys temps i amb pitjors salaris. Seria una situació similar a la de les empleades de la llar?

Totalment, totes aquelles feines relacionades amb les cures i que realitzem, sobretot, dones estan completament invisibilitzades. D’altra banda, la situació de les empleades de la llar que treballen per hores netejant seria semblant a la de les kellys. Han d’anar a moltíssimes cases en un mateix dia i acaben fent una jornada molt llarga, de molt més de 40 hores. Per molt que legalment la jornada laboral sigui de 8 hores al dia, per a molts sectors, com a les Kellys o les empleades de la llar, això no és així. D’altra banda, les empleades de la llar estem encara pitjor, perquè com seguim en un règim especial, tenim menys drets i garanties. I ni parlar de les que no tenen contracte que no poden ni accedir a un dret tan bàsic com el de poder estar de baixa.

Amb aquest sistema capitalista, les dones treballadores estem condemnades a la precarietat. A més el famós sostre de vidre que estan aconseguint algunes dones, ho aconsegueixen gràcies a que tenen una altra dona esclava a casa seva i té a algú que cuida dels seus fills/es i que fa les tasques domèstiques. Llavors clar que poden tocar el sostre, mentre nosaltres hem de continuar netejant el terra que elles trepitgen.

ED: Exacte, aquí veiem les conseqüències d’aquesta aliança entre el capitalisme i el patriarcat, i la intersecció entre el gènere i la classe, en la qual veiem com també hi ha dones que exploten a altres dones. Des de l’Agrupació de dones Pan y Rosas sempre hem defensat que "El gènere ens uneix, però la classe ens divideix". Què opines sobre això?

És així. Perquè a mi em sorprèn molt quan veig a les notícies a dones com la Botín que parlen de feminisme, mentre que a casa seva tenen altres dones explotades que els netegen la casa en condicions, segurament, molt precàries.

ED: Finalment, l’última sessió dels tallers va estar destinada a veure els processos d’organització de les treballadores i els treballadors per enfrontar l’explotació i acabar amb aquest sistema. Com creus que hem d’organitzar-nos per a combatre aquesta opressió i explotació avui dia?

En concret, per a les empleades de la llar és fonamental lluitar per acabar amb el Règim especial al qual estem sotmeses. Perquè són les famílies els qui et contracten, famílies que igual tenen cases de més de 4 o 5 milions d’euros, però que et tenen treballant com a interna per tot just 700 euros al mes. Però el mateix govern és còmplice d’aquesta explotació. Perquè malgrat les seves promeses de millorar les nostres condicions, avui dia no han ni ratificat el Conveni 189, que a més el mateix està ple de limitacions. Alhora ens van deixar desemparades durant la pandèmia, on una gran part de les empleades de la llar que es va quedar al carrer, no va poder ni accedir al subsidi que van prometre perquè no tenien ni contracte.

D’altra banda, també és fonamental que lluitem, tots els sectors junts, contra la reforma laboral que només ha precaritzat encara més les nostres condicions de treball, i van afavorir les externalitzacions com clarament expliquen les Kellys. I contra la llei d’estrangeria, que com sabem aquest govern "progressista" no té cap intenció de derogar, ho vam veure clarament a Ceuta, i amb la repressió que exerceixen dia a dia contra les persones immigrants.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic