Patronal Catalana es vol presentar com una patronal més dura, ja que segons ell les actuals patronals "no estan fent el seu treball, no estan defensant el que cal defensar”. Entre les seves polèmiques proposades, que cínicament presenta no en contra del treballador “sinó a favor de les empreses i beneficioses per a tots”, estan reduir el cost de l’acomiadament a zero. O que les start-up -empreses emergents, de recent creació- puguin comptar amb aturats que treballin per a elles sense que els paguin un salari. També proposa la creació d’una nova figura laboral, la del "aprenent sènior", en la qual l’empresari pugui contractar un aturat sense formació a un cost menor que el del conveni per a assumir la seva formació.

Totes mesures per a rebaixar salaris i drets, per a augmentar els seus guanys sobre la base de mà d’obra encara més barata, en un context en el que sense aquestes rebaixes, el salari més estès representa avui entre un 70% i 90% d’un lloguer. És a dir, molt per sota de les necessitats elementals.

Malgrat que reconeix que en la nova entitat “el 98% dels que estem som independentistes”, Barrios, a més vicepresident de la cambra de comerç de Barcelona, sosté que la seva iniciativa és “apolítica” i que la seva única finalitat és “protegir les empreses” abandonades avui pels representants del sector.

Repeteix un discurs armat que contrasta de manera indefugible amb la realitat de les seves propostes "Nosaltres no volem perjudicar el treballador, volem millorar les empreses. Proposarem coses que no agradaran, però crec que explicant-les bé farem entendre que són beneficioses per a tots”. Beneficioses per a tots els empresaris, que augmentaran els seus marges de guany a costa del seu personal.

"Estàs davant del perfil d’empresari d’èxit que va començar sense diners", d’aquesta manera Barrios, avui al capdavant del grup metal·lúrgic Recam Laser compost d’11 empreses, construeix el seu propi mite. Un que els patrons agraden d’enaltir, el del treballador que amb el seu esforç i perseverança es va convertir en empresari. La seva empresa ha duplicat els seus beneficis enguany respecte a l’anterior, tancant amb 2,4 milions d’euros de beneficis.

En una entrevista realitzada per al Diario.es sostenia així el seu argumentari: "Si marxes tu [d’una empresa] la llei diu que no t’haig de donar res. Si t’acomiado sí, encara que no entenc per què, a sobre que t’acomiado t’haig de premiar! De la mateixa forma que cal modernitzar la maquinària, cal modernitzar al treballador, perquè molts no s’adapten o no es reciclen, o no volen treballar!". El seu concepte de modernitat ens retrotreu a les condicions en les que es treballava en el segle XIX.

Sobre la llei que obliga les patronals a portar un control de les hores d’entrada i de sortida perquè aquesta no abusi de les hores extres, la qualifica d’“inútil” i sosté que li “hagués agradat que les patronals quan es van aprovar aquestes normes haguessin demostrat més reticència.” Segons ell "La llei m’obliga a fitxar i és un treball inútil en el meu cas, perquè els treballadors recullen el torn de l’anterior i el compleixen per companyerisme i de manera automàtica"

L’empresari al capdavant d’aquesta nova entitat sosté que "no es podran recuperar els 400 milions d’ocupacions destruïdes", tret que es redueixin les jornades a sis hores. Però. “Reduint els sous, clar."

Malgrat el discurs vehement i decidit de Barrios, s’entreveu un de les seves pors en les seves declaracions. "Els treballadors tenen més poder davant les administracions perquè poden parar el país, sortir al carrer." Però perquè la classe treballadora sigui conscient d’aquest poder i pugui començar a fer-lo pesar en la balança, complint els temors de Barrios i la patronal, ha de llevar-se de damunt als dirigents burocràtics dels sindicats. Als apoltronats que amb la que ens està caient, se la passen en menjarots i taules de negociacions.

És necessari que des de baix cap amunt es recuperin els grans sindicats com a organitzacions per a lluitar per millors condicions de l’única manera en què els drets es conquisten. Només fa falta un lleuger repàs per la història de la classe obrera i les seves conquestes per a entendre-ho.

D’aquesta manera, podrem lluitar per repartir el treball per a acabar amb l’altíssim atur crònic, generalitzant una jornada de 6 hores com proposa Barrios, però sense rebaixa salarial, per a combatre també l’enorme precarietat, la temporalitat i els baixos salaris als quals ens sotmeten. L’única sortida realista i en favor de la classe treballadora. Perquè uns pocs deixin de pastar fortunes a les mans de la miserable i l’explotació de les majories.