|
Un home del barri de Sants s’hauria tret la vida aquest dilluns moments abans de ser desnonat de l’habitatge on vivia, segons confirmava Nació Digital.
Segons el mateix diari, fonts de l’ajuntament han comunicat que el veí s’hauria suïcidat just després de l’arribada de la comitiva judicial i que disposava d’un informe de vulnerabilitat efectuat pels serveis socials de Barcelona.
No obstant, el jutjat de primera instància nombre 3 havia dictat igualment l’ordre d’execució. Tot i que, a més, encara està vigent la moratòria estatal de desnonaments fins al 9 d’agost.
L’Ajuntament, per part seva, ha informat que desconeix els motius pels quals el jutge ha acabat emetent aquesta ordre. No obstant, no saber o limitar-se fer acompanyaments assistencials a través dels serveis socials resulta ben poca cosa, quan enfront del llogater si troba algun gran capitalista amb la complicitat de la justícia.
I és que l’Ajuntament de Barcelona, amb l’ex portaveu de la PAH Ada Colau al capdavant, no s’oposarà mai a les directrius dels jutges per fer quelcom per donar solucions efectives per a pal·liar un drama com són els desnonaments.
Però, sobretot, el govern de Colau, com els demés "ajuntaments del canvi" han acabat convertint-se en una esquerra de gestió del capitalisme, sense imposar mesures eficaces i anticapitalistes i respectant els interessos dels grans tenidors d’immobles, la banca o els lobbies empresarials de la ciutat.
Tot això, a més, justament el mateix dia que el Govern central del PSOE i Unidas Podemos anunciava que demà aprovarà el recurs contra la Llei que regula els lloguers a Catalunya per inconstitucional. Una iniciativa que partia del Sindicat de Llogateres i va sortir endavant amb l’acord d’ERC, JxCat, la CUP i els Comuns.
Malgrat els límits d’aquesta llei, el recurs presentat pel Govern "més progressista de la història" serà una mesura més anti-social per a que la classe treballadora tingui que seguir pagant preus abusius i milers més de families es vegin en el drama de ser desnodades. Una situació que, com s’ha vist avui, porta fins i tot a perdre la vida.
La solució per acabar amb aquest drama de l’habitatge, passa en primer lloc per impulsar una gran mobilització que prohibeixi els desnonaments que afecten a milers de families. Però, alhora, es necessari imposar mesures com l’expropiació sense indemnització de tots aquells habitatges en mans de grans propietaris i de la banca i impulsar un parc d’habitatge social a preus baixos d’acord amb les necessitats socials en plena crisi.
Per assolir tot això, a més, seria important impulsar un impost extraordinari a les grans fortunes, les mateixes que no han deixat de generar i incrementar la seva riquesa durant la crisi. Això permetria finançar de manera immediata aquestes mesures d’emergència. Mesures perquè l’habitatge sigui realment un dret per a tots i no un negoci per a uns pocs capitalistes.
|
